EL MARXANT DE VENECIA
WILLIAM SHAKESPEARE
TRADUCCI: JOAN PUIG I FERRETER (1882-1956)
EDICI: ESTAMPA DE E.DOMENECH - BARCELONA 1909

(Nota de la transcripci: S'ha respectat la ortografia original,
una mica errtica a l'poca d'aquesta edici)




PERSONATGES

EL DUX DE VENECIA.
EL PRNCEP DEL MARROC.
EL PRNCEP D'ARAG.
ANTONI...              el marxant de Venecia.
BASSANIO...            el su amic.
SOLANIO...
SALARINO...
GRACI...              amics d'Antoni y de Bassanio.
LLOREN...             enamorat de Jssica.
SHYLOCK...             jueu.
TBAL...               altre jueu, amic de Shylock.
LANCELOT GOBBO...      el gracis, criat de Shylock.
EL VELL GOBBO...       pare de Lancelot.
LLEONART...            criat de Bassanio.
BALTASAR...
STEVE...               criats de Porcia.
PORCIA...              rica pubilla.
NERISSA...             la seva acompanyanta.
JSSICA...             filla de Shylock.

MAGNFICS SENADORS DE VENECIA.
OFICIALS DEL TRIBUNAL DE JUSTICIA.
UN GUARDA DE PRES.
CRIATS y dems gent de servei.

L'acci t lloc, ara a Venecia, ara a Belmont,
en la rica finca de Porcia, en terra ferma.




I

VENECIA

L'AGENCIA DE COMER D'ANTONI

(Entren Antoni, Salarino y Solanio)

ANTONI
En bona fe, no s esplicarme la ra de la meva tristesa. Me
preocupa, y a vosaltres tamb, segons diheu. Mes no puc endevinar
com m'ha vingut, perque de m s'ha apoderat, d'aon naix, ni de
quina fusta es feta. Lo cert es que'm t aturdit fins a tal punt,
que quasi jo mateix me desconec.

SALARINO
Es que el vostre pensament, voleiant per l'Occe, segueix les
vostres naus, riques senyores de les onades, ab ses veles
magestuoses; o, ms ben dit encara, ornaments movibles de la mar
que passan brandant triomfalment ses ales de tela, vora les
humils barques mercants, y en reben sa gentil reverencia.

SOLANIO
Creieume, senyor, que si jo veis els meus interessos en semblant
perill, una gran part del meu cor sensible volaria darrera les
meves esperances. Y no pararia d'estirar brins d'herba pera saber
d'aon bufa'l vent, d'observar en els mapes els ports y els molls;
y tot quant, per les meves suposicions, me fes tmer una
desgracia pels meus barcos, me seria un motiu de tristesa.

SALARINO
El meu propri buf, al refredar ma sopa, me faria esgarrifar ab el
pensament del gran mal que un vent massa fort pot causar en el
mar. No podria veure escrrers un gra d'arena del rellotge, sense
pensar ab els baixos fonds, ab els bancs de sorra; sense veure el
meu herms _Sant Andreu_ encallat, ab son arbre mestre ms baix
que la quilla com si volgus besar la seva tomba. Podra per
ventura anar a l'iglesia y, devant del sant edifici de pedra, no
pensar de sobte ab aquells rocams temibles que no ms en tocant
el flanc de la meva nau l'esbotzarien... derramant totes les
meves especies per les ones de crestes bramadores que
s'engalanarien ab les meves sedes? Me fra aix possible sense
tremolar per tota aquesta opulencia que en un instant pot esser
reduhida a no res? Es que puc aturar el pensament en aital
pensament sense pensar que una semblant inquietut m'entristiria
en gran manera? Vaja, no diguem paraules vanes. Jo afirmo que si
Antoni no est alegre, es perque t'l pensament posat en les
seves mercaderies.

ANTONI
No, creieume: gracies a la fortuna, els meus embarcs no estan
aventurats en una sola cala, ni en un sol punt; y no tots els
meus bens estan exposats als etzars d'aquesta anyada. No sn,
doncs, les meves especulacions que'm posen trist.

SALARINO
Ser que esteu enamorat?

ANTONI
Fra! Fra!

SALARINO
Tampoc enamorat? Aleshores digueu que si esteu trist es perque no
esteu alegre; us seria igualment fcil riure y saltar y dir que
esteu alegre perque no esteu trist. Per Jano el de les dues
cares! Mireu que la naturalesa engendra en aquests temps uns
tipus ben extranys! Els uns guinyen l'ull eternament rient com
lloros al s del sac de gemecs; els altres posan una cara tant
macilenta y agra que no us ensenyarien les dents a travs d'una
rialla, encara que'l mateix Nestor els jurs que la gresca fa
partir de riure.

(Entren Bassanio, Lloren y Graci)

SOLANIO
Mireu qui s'acosta: Bassanio, el molt noble parent vostre, ab
Lloren y Graci. Adu! Us deixem ab ms bona companyia.

SALARINO
Hauria restat ab vs fins a tant que us hagus vist l'nima
alegra, per com que us venen amics mellors que jo, men vaig.

ANTONI
Molt agradsa m'es la vostra voluntat. Jo'm penso, per aix, que
si us en aneu es perque'ls vostres negocis us reclamen y
aprofiteu l'ocasi pera deixarme.

SALARINO
Bon dia, molt senyors meus!

BASSANIO
Quin dia s'ha de riure, bona gent? Digueume, quan, senyors? Us
aneu tornant massa esquerps. T d'anar sempre aix la cosa?

SALARINO
Posm els nostres esplais a la merc dels vostres.

(Sen van Salarino i Solanio)

LLOREN
Bassanio, senyor meu, ara que ja heu trobat a Antoni, nosaltres
dos us deixarem. Per us prego que no oblideu la vostra promesa
de trobarnos per l'hora del dinar.

BASSANIO
No mancar.

GRACI
Diria que no esteu gaire content, Antoni. Us pesen massa les
preocupacions d'aquesta vida; heu de pensar que la perdeu
comprantla a cost de massa afanys. Creieume, no su, avui, ni
l'ombra de lo que freu.

ANTONI
Jo prenc el mn per lo que es, Graci; un teatre aon cadasc du
jugar el su paper, y el meu es l'estar trist.

GRACI
Pel meu compte, doncs, el paper de boig! Que les arrugues de la
vellesa'm surtin a fora d'alegria y de rialles! Ms me plaur
sentirme les entranyes bullentes de v que'l cor glassat ab
sospirs malagradosos! Per qu un home ab el cos ple de sang
xardorosa hauria de semblarse al su avi, emmotllat en guix? Per
qu dormir quan ests despert, y esgrogueirte y fndret de mal
humor? Escolta, Antoni, jo t'estimo, y ara parla la meva amistat:
hi ha una mena d'homes, qual rostre de color de cera sembla un
llac d'aiges putrefactes, que expressament se't mostren immvils
y seriosos per emmantellarse ab una reputaci de sabiesa, de
gravetat y de profondor y que semblen dirte: _Jo sc micer
l'Oracle; quan jo obro els llavis, que cap go no lladri!_ Oh,
bon Antoni! Quants ne conec que passan per sabis no ms perqu
callan sempre, y estic ben segur que si obrien la boca farien
tornar mal parlats als sus oients, obligantlos a tractar al
prxim imbcil! Un altre dia m'extendr ms. Creume, no vulguis
pescar ab l'esqu de la melancolia, la reputaci, aquest goj
dels tontos!... Anem, bon Lloren... A reveure!... En havent
dinat acabar el serm.

LLOREN
Anem. Us deixem fins a l'hora del dinar. A m s que'm toca fer
de sabi mut; aquest Graci no'm deixa obrir mai boca.

GRACI
Bona l'hem feta! Sigues, per dos anys ms encara, el meu company
fidel, y ni tu mateix recordars el s de la teva veu.

ANTONI
Adu! A la vostra escola me farieu tornar garlaire.

GRACI
Mellor, en bona fe!... car el silenci es cosa que sols escau a
les llenges en salmorra o a les verges fredament castes.

(Sen van Lloren y Graci)

ANTONI
Hi trobeu un sentit en tot aix?

BASSANIO
Graci es l'home de Venecia que t ms gracia en dir abundoses
frevolitats. Els sus acerts sn com dos grans de blat perduts en
dos quarters de palls; els cercareu tot un dia pera trobarlos y
quan els tindreu, no valdran la pena d'haverlos cercat.

ANTONI
B, digueume ara quina es aquesta dama a la qual heu proms un
secret pelegrinatge? M'heu assegurat que avui men parlarieu.

BASSANIO
Vs no ignoreu, Antoni, el mal estat en que he posat la meva
fortuna, ostentant per cert temps un luxo excessiu que les meves
rendes no m'han perms fer durar. No'm queixo de no poder seguir
ab la brillantor passada; la meva gran inquietut es lliurarme
honradament dels deutes, ms que regulars, als quals m'ha lligat
la meva joventut, un xic massa prdiga. Es a vs, Antoni, a qui
ms dec en diners y en afecte; y en virtut de la vostra afecci
me decideixo a comunicarvos els plans y projectes que he fet pera
lliurarme dels meus deutes.

ANTONI
Jo us prego, Bassanio, que'm feu sabedor dels vostres plans; y
si, com totes les vostres accions, segueixen l'honrada via, podeu
estar segur que la meva bossa, la meva persona, els meus darrers
medis, estan a cor-obert a la vostra disposici.

BASSANIO
Quan essent colegial perdia una fletxa, tot seguit ne tirava una
altra en la mateixa direcci y d'igual distancia y la seguia ben
atent ab la mirada pera veure si trobava la primera, y
aventurantne dues, esdevenia sovint que dues ne cullia. Per
l'exemple que us trec de l'infantesa veureu quan candors es mon
intent. Jo us dec molta cosa y per les meves turbulencies de
jove, est perdut tot lo que us dec; per si vs esteu d'acord en
engegar una segona fletxa, en igual sentit que la primera, com
que jo seguir'l su vol atent, no dubto mica de trobarles totes
dues, y quan no, de portarvos la segona, tot quedant vostre molt
agrait deudor per la primera.

ANTONI
Vs qui em coneixeu, no haurieu de tantejar la meva amistat
enginyosament com si dubtessiu d'ella. Y m'agravien ms els
vostres dubtes, posant en interrogaci mon ferm desprendiment,
que si m'haguessiu malversat tot lo que tinc. Vs que sabeu lo
que us conv y lo que jo puc, digueume desseguida lo que dec fer
y ho far. Aix, parleu.

BASSANIO
Hi ha a Belmont una rica pubilla d'una tal bellesa, que les ms
rares virtuts abrillanten; jo dels sus ulls he rebut ja dolos
missatges muts. S'anomena Porcia, y en res es inferior a la filla
de Cat, la Porcia de Brutus. No ignora l'univers el su valer,
car els quatre vents li envien galans ilustres de tots costats;
sa cabellera radianta cau sobre ses espatlles com una pluja d'or
y es ella qui fa de sa finca de Belmont una segona platja de
Colcos, aont els Jsons s'aturan pera conquerirla. Oh, Antoni,
amic meu. Si jo tingus solsament els medis pera sostenir la
rivalitat ab ells, tant venturosa'm parla la meva nima, que'l
triomf hauria d'esser, sens dubte, meu.

ANTONI
Ja sabs que la meva riquesa es tota pel mar; jo no compto ab
diners ni ab medis de reunir de sobte una grossa cantitat. Per
vs, prova, mira quan pot el meu crdit a Venecia. Jo estic
disposat a exprmel fins a l'ltim escut per que tu ten vagis ben
equipat a Belmont, vora la bella Porcia. Vs, cerca, jo cercar
per la meva part, y estic segur que traur diners de la confiana
o de la simpatia que inspiro.

(Sen van)




II

BELMONT

A CASA DE PORCIA

(Entren Porcia y Nerissa)

PORCIA
Me pots ben creure, Nerissa, el meu esser breu est fora cansat
d'aquest gran mn.

NERISSA
Seria molt natural, estimada senyora, si vostres desditxes fossin
tantes com les vostres prosperitats. Per lo tant, segons veig, el
molt menjar fa emmalaltir, lo mateix que la gana. Se veu que no
es del tot menyspreuable un mitj viure; lo superfluu ms aviat
envelleix, lo senzillament necessari es de ms llarga vida.

PORCIA
Bones mximes y ben dites!

NERISSA
Mellors serien si fossin practicades.

PORCIA
Si el fer sigus tant fcil com ho es saber lo que cal fer, les
hermites serian iglesies y les cabanes dels pobres, palaus de
prnceps. El bon predicador es aquell que segueix els propris
consells. Me ser ms planer ensenyar a vint persones lo que es
obrar rectament, que esser una de les vint que han de cumplir els
meus preceptes. Ja pot el cervell inventar lleis pera domar les
passions, que'l temperament fogs saltar per damunt de la regla
freda; l'esbogerrada joventut se fa llebra y s'esmuny dels
paranys que li posa l'impotent consell. Mes aquestes raons no sn
gens propries en vigilies d'escullir marit... Ai!, qu dic,
escullir? Jo no puc ni escullir a qui voldria ni refusar a qui em
desagrada. Com la voluntat de la filla viva s'ha de doblegar a la
del pare mort!... No es ben crudel, Nerissa, de no poder escullir
ni refusar ning?

NERISSA
El vostre pare fou sempre un sant var y els homes com ell solen
estar guiats per l'inspiraci en llurs ltims volers. Heus aqu
perque d'aquesta mena de joc, en virtut del qual vs sereu del
qui esculleixi, segons la seva oculta intenci, entre les tres
caixes d'or, de plata y de plom, no'n sortir ms que b pera
vs, esteune segura l'home sortat ser digne del vostre amor. A
veure! Sentiu ja alguna amorosa afecci per un d'aquests
nobilssims pretendents que han arribat?

PORCIA
Voldria que'm tornesses a dir els sus noms, un per un; a mida
que tu'ls nomenars jo tels anir describint y aix, per la
descripci, endevinars el meu afecte.

NERISSA
Primer que tots el prncep napolit.

PORCIA.
Ah! aquest degu nixer a l'estable, que no ms parla del su
cavall; s'envaneix com d'un acte de gran mrit de poderlo ferrar
ell mateix! Tinc por que la seva mare no hagi fet l'arneta ab un
ferrer.

NERISSA
Desprs ve'l compte palat.

PORCIA
No ms fa que arrugar les celles com si volgus dir: _Si no'm
voleu, decidiuho d'un cop_. Escolta sense somriure les ms
gracioses converses. Temo que a l'envellir se converteixi en
filosof ploraner, ja que de jove est tant donat a la tristesa.
Primer voldria casarme ab un cap de mort portant un s a la boca,
que ab un d'aquests dos homes. Du me lliure d'ells!

NERISSA.
Y del cavaller francs, senyor Lebon, qu men diheu?

PORCIA
Que passi per un home ja que Du l'ha posat a la terra.
Certament, jo s que es un pecat burlarse d'alg, per d'ell, ho
dubto. Aquest t un cavall mellor que'l del Napolit; la mala
costum d'arrugar la cella la t encara ms viva que'l compte
palat. Es un conjunt de tots els homes, sense esser un home. Que
una merla canti y ell a l'instant fa una cabriola; se barallaria
ab la seva ombra. Si m'hi casava no tindria un marit, sin vint.
En f, si em desdenyava, jo el perdonaria; doncs encara que
m'estims follament jo mai podria correspndrel.

NERISSA
Que direu, doncs, a Fauconbridge, el jove bar d'Anglaterra?

PORCIA
Ja sabs tu que no li dic res perqu l'un y l'altre no'ns entenem;
ell no parla llat, ni el francs, ni l'itali y tu pots jurar
solemnement que jo no posseeixo un borrall d'angls. T l'aire
d'un home distingit, ms ai!... qui pot parlar ab un maniqu?
Per que extravagant vesteix! Dira jo que ha comprat el perpunt
a Italia, els calons a Frana, el casquet a Alemanya y ses
maneres ac y all, per tot arreu.

NERISSA
Y que'n penseu del su ve, el lord Escosss?

PORCIA
Que's mostra caritatiu ab el su veinatge, puig ha emmatllevat
una bofetada a l'Angls y ha jurat tornarli tant prompte li sigui
possible. Crec que'l Francs li surt en fiana y promet tornar en
lloc d'una bofetada, dues.

NERISSA
Com trobeu el jove Alemany, el nebot del duc de Saxe?

PORCIA
Fastigs al mat quan est dej y encara ms a la tarda quan est
ubriac. En sos bons moments, val un xic menys que un home, en els
pitjors, un xic ms que una bestia: Si per desgracia me toqus,
no'm mancar un medi d'escaparme d'ell.

NERISSA
Si temptava la prova y guanys ab son acert a l'escullir la
caixa, vs anirieu contra la voluntat del vostre pare, no
volentlo.

PORCIA
Doncs tement ja una desgracia, te prego que posis un bon vas de
v del Rhin damunt la caixa oposada; aix, encara que'l mateix
diable hi fos a dins, no dubto pas que ell la triar. Faria tot
lo del mn, Nerissa, primer que casarme ab una esponja.

NERISSA
No heu de tmer res, senyora, que cap d'aquests nobles ser per
vs; tots m'han fet saber la llur resoluci d'entornarsen al su
pas y de no alterarvos ms ab ses atencions, a no esser que, per
obtenirvos, hi hagi un nou medi sense la tria de les caixetes
imposada pel vostre pare.

PORCIA
Encara que ma vida degus envellir com la de la Sibyla, jo
moriria casta com Diana si el ser d'un home no'm ve segons
l'ltim vol del meu pare. Estic meravellada de la discreci
d'aquesta colla d'aspirants; no n'hi ha cap entre ells que jo no
vulgui ben lluny de m y a Du prego que a tots els concedeixi
bon viatge.

NERISSA
Us recordeu, senyora, d'un Veneci, sabi y valent a l'ensemps,
que en vida del vostre pare vingu aqu en companyia del marqus
de Montferrat?

PORCIA
S, s, Bassanio! Me sembla que li deian aquest nom.

NERISSA
Aquest mateix, senyora; y entre tots els homes que'ls meus pobres
ulls han vist no'n recordo cap de ms digne d'obtenir una dna
hermosa.

PORCIA
No l'he oblidat y si el record m'es fidel, mereix les teves
alabances.

(Entra un Criat)

PORCIA
Parla! Qu hi ha de nou?

EL CRIAT
Senyora, els quatre extrangers us demanan pera pendre comiat de
vs. Adems ha arribat un correu que envia el prncep del Marroc,
avanant la nova de l'arribada del su senyor que ser aquesta
nit mateixa.

PORCIA
Si ab tant de gust com veig marxar aquests quatre pogus veure
l'arribada del cinqu, cosa dola seria pera m la seva vinguda.
Per si tenint les qualitats d'un sant t la cara del color del
diable, m'agradaria ms pera confessor que pera marit. Vina,
Nerissa. (al Criat) Passa al davant, estornell! Acabem de plantar
un aspirant al carrer y ja a la porta en truca un altre.

(Sen van)




III

VENECIA

DAVANT LA CASA DE SHYLOCK

(Entren Bassanio y Shylock)

SHYLOCK
Tres mil ducats? B.

BASSANIO
S, senyor, per tres mesos.

SHYLOCK
Per tres mesos? B.

BASSANIO
Y com ja us ho he dit, Antoni donar sa fiana per aquesta
cantitat.

SHYLOCK
Antoni fiador... B.

BASSANIO
Podeu ferme aquest favor? Me voleu donar aquesta alegria? Podr
saber la vostra resposta?

SHYLOCK
Tres mil ducats, per tres mesos y la fiana d'Antoni...

BASSANIO
Qu hi responeu?

SHYLOCK
Antoni es b.

BASSANIO
Heu sentit dir mai lo contrari?

SHYLOCK
Oh! no, no, no, no. Si jo dic que es b es que vull dir que es
solvent. Per'ls sus interessos estan en perill: t una nau cam
de Trpoli y una altra cap a les Indies. Adems, acabo
d'enterarme en el Rialto, que una tercera de les seves
embarcacions se dirigeix a Mxic, una quarta a l'Anglaterra; y
d'altres ne t encara en llunyanes especulacions aventurades. Ara
b; les naus no sn ms que fustes, al cap y a la fi; els
mariners homes com els altres. Heu de saber que hi ha rates de
sec y rates d'aigua; lladres de terra y lladres marins: vull dir
pirates; desprs hi ha els perills de les aiges, dels vents y de
les roques. Tres mil ducats?... Crec que puc aceptarli la fiana.

BASSANIO
Esteune ben segur que podeu.

SHYLOCK
Ben segur vull estarne y es pera assegurarmen que ho vull
reflexionar. Podria parlarli a Antoni?

BASSANIO
Podeu venir a dinar ab nosaltres.

SHYLOCK
Oh, mai! No vull fer sentor de porc, ni menjar d'all que'l
vostre profeta Nasareth ne feu l'estada del diable! Molt a gust
compro y venc ab vosaltres, hi passejo, hi parlo, y dems coses
per l'istil; per de cap manera vull menjar, beure ni pregar ab
vosaltres. Qu's diu de nou pel Rialto? Qui v cap aqu?

(Entra Antoni)

BASSANIO
Es el senyor Antoni.

SHYLOCK, (per si)
Quin aire'l su, de public servil y empalags! Com a cristi el
detesto, per ms encara per la seva indigna humilitat de deixar
el diner de franc, ab lo qual fa que baixi l'inters usual aqu,
entre nosaltres, a Venecia. Si un dia cau a les meves urpes m'hi
rabejar ab tota l'antiga rabia que li porto. L'home que oda al
nostre poble sant y baladreja all mateix aont els marxants se
reuneixen, contra les meves operacions, y contra m donant a mos
llegtims guanys el nom d'usura!... Malehda sigui la meva tribu
si no'm venjo!

BASSANIO, (en veu alta, a Shylock qui sembla absord)
No sentiu? Shylock!

SHYLOCK
Estic calculant lo que ting en caixa, y segons els comptes que
faig ara de memoria, no m'es possible reunir la soma entera
d'aquests tres mil ducats. No hi fa res! Tbal, un ric hebreu de
la meva tribu, me deixar lo que'm manqui... Ms anem a pams!
Quants mesos demaneu? (A Antoni) Que la sort us acompanyi, bon
senyor! El vostre nom honradssim mova ara mateix els nostres
llavis.

ANTONI
Shylock, jo no tinc la costum de deixar ni d'emmatllevar diners a
inters, y n'obstant, pera ajudar a un amic en una necessitat
pressosa, vaig a trencar la meva costum. (A Bassanio) Sab ja la
cantitat que voldrieu?

SHYLOCK
S, s, tres mil ducats.

ANTONI
Y per tres mesos.

SHYLOCK
No hi pensava ja... Heu dit tres mesos? Y desprs vs... la
vostra lletra de fiana... Ah, aveure aix... per... escolteu!
Heu dit vs, si no m'erro, que mai deixaveu ni emmatllevaveu
diners a inters.

ANTONI
No, no ho faig mai.

SHYLOCK
Quan Jacob anava a pastorar els moltons de son oncle Laban,
aquest Jacob que gracies a lo que sa prudenta mare feu per ell,
era el tercer patriarca desprs de nostre sant Abraham; s, era
el tercer...

ANTONI
Y b, qu ms? Deixava a inters, ell?

SHYLOCK
No, ell no deixava a inters; al menys com vs dirieu,
positivament a inters, no. Per scolteu b lo que feia Jacob.
Ell y son oncle Laban havian convingut que tots els anyells que
fossin ratllats y clapats perteneixien a Jacob com a salari.
Arribada l'hora del zel, a la f de la tardor, les ovelles
buscaren el mascle; mentres el treball de la generaci se
realisava en les llanudes besties, el mayns pastor que havia
mitg pelat unes verguetes, me les plant al davant de les ovelles
lascives al moment de l'acte de natura, y les besties que en
aquella hora concebiren, a l'esser arribat el dia deslliuraren
uns anyells virolats que foren per Jacob. Era aquest un bon medi
de guany, y Jacob fou benehit, y benehit es tot guany quan no es
robat.

ANTONI
Senyor, aqu anava Jacob darrera d'un guany aventurat que no
estava en son poder obtndrel, sin que era creat y dirigit per
la m de Du. Ab aquesta ra voldrieu justificar l'inters?
Vostre or y vostra plata sn potser ovelles y moltons?

SHYLOCK
No us ho sabria dir; en tot cas jo'ls faig produhir igualment
depressa. Per, senyor, escolteume b...

ANTONI
Observeu una cosa, Bassanio; y es com el diable pot valdres de
l'Escriptura pels seus fins. Una nima perversa que s'apoii en
els sants testimonis, es com un criminal ab la rialla als llavis,
una bella fruita podrida del cor. Oh! com la falsetat es hermosa
per defra!

SHYLOCK
Tres mil ducats! Es una bella soma! Y per tres mesos dels
dotze... Veiam quin ser l'inters?

ANTONI
A veure, Shylock, us haurem d'estar agraits?

SHYLOCK
Senyor Antoni, moltes y moltes vegades, en el Rialto, m'heu
avergonyit a propsit del meu diner y de l's que'n faig. Jo ho
he soportat ab paciencia, alant les espatlles, car la sofrenta
resignaci es el distintiu de tota la nostra tribu. Vs me dieu
descregut, go, brigand o b escupiu a la meva capa de juheu pel
sol fet d'usar com me plau de lo que'm pertany. Y b, doncs,
sembla que avui necessiteu que jo us ajudi, eh! Endavant! Vs me
veniu a trobar y em diheu: _Shylock, nosaltres necessitem
diners!_ Y su vs qui dieu aix, vs qui m'heu llenat la vostra
bava al rostre, qui m'heu tret del vostre davant a puntades de
peu, com treien el go d'un extrany de la vostra porta! Soliciteu
diners vs? Qu us hauria de dir jo?. No deuria dirvos: _De quan
en tenen diners els goos? Com es possible que un c pugui
deixar tres mil ducats?_ O b m'he d'inclinar profondament y, ab
un t,servil, contenintme'l respir dirvos, ab un bl mormull
d'humilitat: _Mon gracis senyor, vs m'escupreu el passat
dimecres, me treguereu del costat vostre a puntades de peu, tal
dia, no fa gaire vareu tractarme de go. Per totes aquestes
gentileses vaig a deixarvos tant de diner?_

ANTONI, (vivament)
Y sc ben capa encara d'anomenarte igual, d'escupirte a la cara
y d'engegarte lluny de mi a puntades de peu. Si deixes aquest
diner no es pas com amic que'l deixes: l'amistat ha volgut mai
negociar ab el xorc metall deixat a un amic? No! Ms aviat deus
considerar que'l deixes a un enemic, tu. Si ell manca al
compliment, la bona cara que li fars a l'exigir contra ell la
punici!

SHYLOCK
Ah! veieu com us sortiu de t, ara! Jo voldria reconciliarme ab
vs, guanyar la vostra amistat, oblidar les injuries ab que m'heu
sollat, atendre les vostres necessitats d'avui sense un miserable
su d'inters pel meu diner, y vs no'm voleu entendre. La meva
oferta, es, per tant, plena de benevolencia.

ANTONI
La benevolencia en persona.

SHYLOCK,
Jo us la vull mostrar la meva bona voluntat. Veniu ab m a casa
de un notari y firmeume una senzilla lletra; Y com a cosa de
broma, que consti all que si no'm torneu el diner que jo us
deixi en tal dia y en tal lloc, vs perdreu una lliura de la
vostra carn sana, la qual ser tallada y presa de la part del
vostre cos que ms me plagui.

ANTONI
En bona fe m'hi aving; firmar aquest document y dir ab gust
que'l juheu dna proves de gran benevolencia.

BASSANIO
No vull que per mi firmeu una semblanta lletra; prefereixo
quedarme sense'l diner.

ANTONI
Vaja, amic, no siguis temers; no hi ha perill d'aquesta prdua.
Dintre dos mesos, o sigui un mes abans del rendiment, espero que
entrar a casa meva, nou vegades per valor d'aquesta lletra.

SHYLOCK
Oh, pare Abraham! Sn ben b aquests els cristians! La duresa
dels sus actes els ensenya a mal pensar de les intencions dels
altres. (a Bassanio) Diheume, per favor, vs; si acs ell me
mancava al rendiment, qu hi guanyar d'exigir el deute? Una
lliura de carn, presa d'un home, no es pas estimable ni profitosa
com una lliura de carn de molt, de bou, o de cabra. Ho
repeteixo, es pera guanyarme la seva bona voluntat que li faig
aquest favor. Si ho acepta, b! Sin, adu! Per, per pietat, no
m'insulteu fins en les meves bondats.

ANTONI
S, Shylock, firmar'l document.

SHYLOCK
Aneu, doncs, desseguida, a esperarme a cl notari; feuli redactar
aquesta acta de broma. Jo men vaig de dret a cercar els diners y
de passada donar un cop d'ull a casa que l'he deixada a la
trista merc d'un criat mal guardi, y desseguida sc ab
vosaltres.

(Sen va)

ANTONI
Vs, corre, juheu; veurs com aquest hebreu se fa cristi; se
torna bon home.

BASSANIO
Les mellors paraules me desagraden eixint d'un pensament ro.

ANTONI
Anem. No hi ha res a tmer. Les meves naus arriben un mes abans
del venciment.

(Sen van)




IV

BELMONT

A CASA DE PORCIA. MUSICA DE CORNS

(Entran EL PRNCEP DEL MARROC, moro abronzat, vestit de blanc, y
tres o quatre homes del su seguici, igualment habillats; darrera
d'ells PORCIA, NERISSA y altres acompanyantes)

EL PRNCEP
No'm mireu ab mals ulls pel color de ma pell, fosca emprempta del
meu ve, el sol de foc, vora del qual m'he criat. Porteume dels
fills del nord l'home ms blanc, d'all aon la flama de Febus ab
pena fon el glas, y per la vostra amor, obrimnos una vena pera
veure quin dels dos t la sang ms roja. Creu, hermosa dama, que
aquest rostre ha esglaiat als homes braus, y per l'amor meu te
juro, que les ms superbes verges de nostres regions l'han
doblement aimat. Jo no voldria mudar de color, quan no fos pera
devenir senyor dels vostres pensaments, ma dola reina.

PORCIA
Jo no escullira guiada nicament per la lleugera impressi d'una
mirada de noia; adems l'etzar a que est subjecte el meu dest,
me roba la facultad d'escullir lliurement. Per si el meu pare,
per sa prudencia tutelar, no m'hagus destinat a esser la muller
de qui m'obtingui pel medi que us he dit, vs, princep fams,
tindrieu tants drets a la meva afecci com els altres pretendents
vinguts fins ara.

EL PRNCEP
Aix sol desvetlla el meu agraiment. Conduiume, doncs, per favor,
davant d'aquestes caixetes, que vull provar fortuna! Per aquesta
cimitarra que va morfondre el gran Sof y a un Prncep de Persia,
que en tres batalles ha batut al sult Solman, te juro que estic
dispost a aterrar ab mon esguard les ms insolentes mirades, y ab
la meva valentia el ms ardit coratge, a arrebaar els cadells de
la mamella de l'ssa y fins amenaar al lle bramolant en contra
de sa presa, tot pera conquerirte, hermosa meva! Ms ai! que si
Hercul y Lychas juguen als daus pera decidir victoria, l'etzar
pot fer caure el mellor punt de la m del ms feble y Alcides
ser venut pel seu patge. Vetaqu com jo, guiat per la cega
fortuna, podra fallar en all que obtindr un de menys digne y
morir bentost de dolor!

PORCIA
Cal que prengueu la srt com vingui; renuncieu del tot a
escullir, o jureu abans de ferho, que, si su dissortat en vostra
tria, mai ms, temps a venir, parlareu de casament a cap ms
dna... Reflexioneu, doncs...

EL PRNCEP
M'hi aving. Anem! Guieume cap a la meva srt.

PORCIA
A l'iglesia, primer. Desprs de dinar provareu la vostra fortuna.

EL PRNCEP
Que aleshores l'etzar me sigui favorable! Ell pot fer un cel o un
infern de la meva vida!

(Sen van. Musica de corns)




V

VENECIA

UN CARRER

(Entra Lancelot Gobbo)

LANCELOT
Caldr que la meva conciencia s'ablaneixi y em deixi escapar de
casa l'amo juheu. El dimoni em toca'l colze y em tempta ab bones
paraules. Me diu: _Gobbo, Lancelot Gobbo_, o _bon Lancelot_, o
_bon Gobbo_ o b _bon Lancelot Gobbo, estira les cames, pren
l'embranzida y escpat_. La meva conciencia me diu: _No, vs ab
compte, Lancelot honrat, vs ab compte, honrat Gobbo_, o, com
deia; _honrat Lancelot Gobbo, no fugis pas, posa aquest projecte
sota els talons de les teves sabates_. Aleshores el dimoni,
sempre ferm, m'asperona a equiparme pera la marxa: _En cam!_ diu
el dimoni; _vesten!_ diu el dimoni; _en nom de Du, pren una bona
determinaci_, diu el dimoni, _y escpat d'una vegada!_ Tot
seguit la meva conciencia, volentme trencar les ales del cor ab
son clamor, me diu molt prudentment: _Amic meu y honors
Lancelot, tu qui ets el fill d'un home honrat_ (o mellor, d'una
dna honrada, car al meu pare no li manquen petites mcules; no
sempre s'ha sabut retenir... li han fet goig certes coses) La
conciencia, dic, me diu: _Lancelot no't moguis. Moute_, diu el
dimoni: _No't moguis_, diu la meva conciencia. Y jo dic:
_M'aconcelleu b, conciencia_; y al dimoni: _Dimoni_, li dic,
_m'aconcelleu b_. Si obeheixo la meva conciencia, haig de restar
ab l'amo juheu, un home que, ab perd de Du sigui dit, es una
mena de diable; y si vull plantar al juheu, haig d'obeir al
dimoni, y aquest s que, si vosaltres no diheu lo contrari, es el
diable en persona. Per el juheu es segurament el mateix diable
fet home, y vaja, que en conciencia, he de dir que la meva
conciencia es una conciencia ben dura, d'aconcellarme que resti a
cl juheu. Es el dimoni qui'm dna el mellor concell d'amic. Vaig
a escaparme, dimoni; les plantes dels meus peus te sn
obedientes; vaig a escaparme.

(Entra el vell Gobbo, portant un cistell)

GOBBO
Senyor! Jove! S, home, a vs m'adresso! Voleu ensenyarme la via
pera anar a cl mestre juheu?

LANCELOT, (pera s)
Du del cel! Si es el meu propri pare! El pobre es quasi cego
d'una granillada als ulls y ni em reconeix. A veure. Ting
ganes d'experimentarlo.

GOBBO
Jove, mestre, mon bon cavaller, voleu dirme, si us plau, per aon
se passa pera anar a la casa del mestre juheu?

LANCELOT
Al primer revolt que trobeu gireu a m dreta, al revolt que
segueix, tombeu a l'esquerra, y desprs, que dimoni! no gireu ni
a dreta ni a esquerra, sin que a l'altre revolt, aneu baixant de
totes maneres cap a cl juheu.

GOBBO
Oh, senderons de Du! Me sembla que ser dificults de trobar
aquest cam! Y sabrieu dirme, vs, si un tal Lancelot qui viu ab
el juheu, hi viu o no, ara?

LANCELOT
Parleu del jove noble Lancelot? (Pera s) Fixeuvoshi b en quin
trngul el poso. (En veu alta) Parleu del jove noble Lancelot?

GOBBO
Oh, no es pas un noble, senyor, sin el fill d'un pobre home. El
su pare, maldament no m'escaigui el dirho, es un home honrat, en
extrem pobre, per, gracies a Du, pot anar tirant.

LANCELOT
Est b! Que son pare sigui lo que vulgui, nosaltres parlem del
jove noble Lancelot.

GOBBO
De Lancelot, pera servirvos, senyor.

LANCELOT
Per, bon vell, escolteume si us plau, _ergo_, diheume, no es
cert, parleu del jove noble Lancelot?

GOBBO
De Lancelot, y perdoni Vostra Senyoria!

LANCELOT
_Ergo_, del noble Lancelot. No parleu del noble Lancelot, pare,
car aquest jove cavaller, (gracies a la fatalitat y al dest y a
altres paraules extravagants; gracies a les tres funestes
germanes y dems branques de la ciencia) es irremissiblement
finat, o per parlar ms clar, se n'ha anat al cel.

GOBBO
Rellamp! Que Du men guardi! Aquest miny era el meu nic puntal,
el meu bast de vellesa.

LANCELOT
Es que per ventura m'assemblo jo a un garrot, a un pal, a un
bast, a una puntala? Qne ja no'm coneixeu, pare?

GOBBO
Ai! no, no us conec pas, jove cavaller; mes, jo us ho demano,
digueume la veritat: el meu noi, (que Du el tingui al cel!) es
viu o mort?

LANCELOT
Per que no'm reconeixeu, pare?

GOBBO
Ai! senyor, ting entelada la vista; no us conec, no.

LANCELOT
Ah! per ms clar que hi vegessiu, en bona fe sin us costava
igual de reconixem; espavilat es el pare que sab qui es el su
propri fill! Vaja, bon vell, vaig a darvos noves del vostre noi;
doneume la benedicci pairal. La veritat s'ha d'obrir pas; una
mort no pot restar molt temps oculta, a un pare s que pot
ocultrseli el su fill; ms, a la f, la veritat se mostra nua.

(S'agenolla)

GOBBO
Alceuvos, si us plau, senyor; s del cert que vs no su
Lancelot, el meu noi.

LANCELOT
A vs us ha de plaure no burnejar ms y donarme la vostra
benedicci. Jo sc Lancelot, aquell miny que teniau, aquest fill
que teniu, aquell noi que tindreu.

GOBBO
No ho puc creure que vs sigueu el meu fill.

LANCELOT
Sc jo qui no s si dec creureho; per s que sc Lancelot, el de
cal juheu; y de lo que estic ben segur es que la vostra dna,
Marguerida, es la meva mare.

GOBBO
Marguerida's diu,en efecte. Y si tu ets Lancelot, puc jurarte que
ets carn y sang de la meva. Alabat siga Du! Y quina barba tens!
Portes ms pl tu a la cara, que Dobbin, el meu cavall de vares,
a la cua.

LANCELOT
Digueu, doncs, que la cua de Dobbin fa la creixena cap endintre;
la darrera vegada que'l vaig veure, es segur que tenia ms pl
ell a la cua que jo a la barba.

GOBBO
Senyor! Y com has mudat! Y digues, com lligueu tu y el teu amo?
Aqu li porto un present. Us aveniu b, ara?

LANCELOT
Molt b, molt, Per jo, com que estic decidit a fugir de casa
seva, no m'aturar fins que l'hagi ben perduda de vista. El meu
amo es un juheu de nom y de fets. Portarli un present an ell? Una
corda pera penjarlo. Me morira de fam al su costat; se'm
podrien comptar els ssos de les costelles. Estic molt content
que hagiu vingut, pare; donareu aquest present a un tal senyor
Bassanio. Aquest s que fa lluir ab riques y flamantes llureies!
Si no puc entrar al su servei men vaig a correr tant de mn com
Du ha fet... Oh, srt de les srts! Aqu el tenim, en presencia.
Escometeulo, pare, o, si haig de viure ms temps ab el juheu,
vull tornarme tant juheu com ell.

(Entra Bassanio, seguit de Lleonard y altres criats)

BASSANIO, (a un criat)
S que podeu, ms apresseuvos, que'l sopar estigui a punt tot lo
ms tard a les cinc. Feu enviar aquestes lletres a l'adressa
llur, feu enllestir les llureies, y digueu a Graci que vingui
sense perdre temps a casa meva.

(Un criat sen va)

LANCELOT, (en veu baixa a Gobbo)
Empreneulo, pare!

GOBBO
Que Du beneheixi a Vostra Exelencia!

BASSANIO
Grans mercs! Desitges quelcom de m?

GOBBO
Aqu teniu el meu fill, senyor, un pobre noi...

LANCELOT
No, no es un pobre noi, senyor, sin el servent del ric juheu, el
qual voldria, senyor, com el meu pare us dir ab ms detalls...

GOBBO
El miny t, com si diguessim, una gran follia per servir.

LANCELOT
En efecte, el resum y l'exposici del meu assumpte, es que jo
serveixo al juheu y que voldria, com el meu pare us
especificar...

GOBBO
Ell y el su amo, dit siga ab el respecte degut a Vostra
Exelencia, s'avenen com gat y go.

LANCELOT
Pera abreviar, la bona veritat es que'l juheu, ab els sus mals
tractes, m'obliga a lo que el meu pare, com a ms vell, us
explicar, segons penso, ab abundancia...

GOBBO
Aqu porto uns colomins que jo voldria oferir a Vostra Exelencia,
essent la meva demanda...

LANCELOT
En poques paraules; aquesta demanda es d'una gran impertinencia
pera la meva persona, com Vostra Exelencia ho sabr per boca
d'aquest honrat vell, que encara que mal m'est el dirho, es
pobre, a ms d'esser vell, y es, adems, el meu pare...

BASSANIO
Que l'un o l'altre parli per tots dos! Qu voleu?

LANCELOT
Servirvos a vs, senyor.

GOBBO
Aquest es l'atreviment de la nostra petici.

BASSANIO, (a Lancelot)
Te conec prou a tu: t'es concedit lo que demanes. Avui mateix, el
teu amo Shylock m'ha parlat y s que't deixa lliure d'anar
endavant, si es anar endavant deixar de servir a un juheu ric,
pera formar en el seguici d'un cavaller pobre com jo.

LANCELOT
El vell proverbi escau que ni pintat entre'l meu amo Shylock y
vs, senyor: ell t quelcom, ms vs, senyor, teniu la gracia del
cel.

BASSANIO
Ben dit! Aneu, pare, ab el vostre fill. Vs a pendre comiat del
teu vell amo, y demana que t'adressin a casa meva. (Als sus
homes) Que se li dongui la llureia ms ostentosa de tot el
servei! No distreuressen.

(Conversa en veu baixa ab Lleonart)

LANCELOT
Me pren ab ell, pare! Ah! aneu dient que no sc capa de trobar
amo! Ah! y aix que he estat sempre un cap buit! Molt b.
(Mirantse'l palmell de la m) Hi ha cap home en tota Italia, que
jurant per la Biblia, pugui mostrar un palmell de m ms
venturs? No'm mancar felicitat: teniu! aquesta ratlla de vida
solament! Mireu aqu quina corra de mullers! Bon Du! quinze
promeses, poca cosa! Onze viudes y nou verges, quasi res pera
comenar, un home tot sol. Y desprs tres vegades me salvar
d'apunt d'esser ofegat! Y que'n dieu d'aquest perill que menaa
la meva vida al volt d'un llit de plomes? D'aix sen diuen srts!
Vaja, que si la fortuna es femella, an aquest pas es una bona
noia. Veniu, pare! Vaig a pendre comiat del jueu en un salt.

(Sen van Lancelot y el vell Gobbo)

BASSANIO
Sobre tot, bon Lleonart, no't descuidis d'aix. Quan ho hagis
comprat tot y tot posat apunt, torna al moment, que aquesta nit
dno una festa als meus mellors amics. Vs, y fes via.

LLEONART
Hi far tot quan spiga.

(Entra Graci)

GRACI
Aont es el vostre amo?

LLEONART
Per all, passejantse, senyor.

(Lleonart sen va)

GRACI
Senyor Bassanio!...

BASSANIO
Graci!

GRACI
Us haig de demanar una cosa.

BASSANIO
Tingueula per concedida.

GRACI
Ja no'm podeu refusar; es necessari que jo us acompanyi a
Belmont.

BASSANIO
Si es necessari, vina!... Per escolta una cosa, Graci: tu ets
massa impetus, massa brusc, tens unes paraules que tallen. Veus?
aquestes coses que entre nosaltres te fan encara gracia y que cap
amic, ni de bon tro, pren per defectes, als ulls de la gent que
no't coneix prou, creume, tenen no s qu de massa lliure. Jo
voldria de tu que ab una mica de la fredor que acompanya a la
modestia, calmessis la fogositat del teu esperit; altrament, el
teu procedir esbogerrat me faria malveure en els llocs aon vaig y
tiraria per terra les meves esperances.

GRACI
Escolteume b a m, senyor Bassanio: sin'm veieu pendre un
seris posat, parlar ab mesura, jurar lo menys possible, portar
un devocionari a la butxaca, fingir un aspecte de conformaci, y
lo que es ms encara, si no'm veieu, quan se diguin les gracies,
amagar els ulls darrera el meu capell y sospirar y dir:
_Amen!..._ pera acabar, sin compleixo ab tots els usos de la
civilitat com un home que ha aprs a fer la cara solemne a fi de
complaure a la seva avia, negueume pera sempre ms vostra
confiana!

BASSANIO
Est b, veurem com us portareu.

GRACIA
Ah! per aquesta nit no compta. No pendreu pas com a penyora lo
que farem aquesta nit?

BASSANIO
No, fra una llstima aix. Al contrari, jo voldria moureus a que
toquessin els ressorts ms atrevits de vostra gresca, car tenim
uns amics ab moltes ganes de riure. Ab aix a reveure! Hi ha
feines que m'esperen.

GRACI
Y jo cal que vagi a trobar a Lloren y als dems; serem ab vs a
l'hora del sopar.

(Sen van)




VI

UNA CAMBRA A CASA DE SHYLOCK

(Entran Jssica y Lancelot)

JSSICA
Me sab molt greu que abandonis aix al meu pare; casa nostra es
un infern y tu, jois endemoniat, l'orejaves un poc de sa fortor
d'aborriment. Adu, per aix! Aqu tens un ducat pera tu. Ah! tu,
Lancelot, dintre un instant, a l'hora de sopar, veurs a Lloren
entre'ls convidats del teu nou amo: dnali aquesta lletra...
secretament! Ab aix, adu! No voldria que'l meu pare'm vegs
parlar ab tu.

LANCELOT, (ploriquejant)
Adu!... No ms puc parlar ab llgrimes... Oh idlatra
pertorbadora, deliciosa juheva! Molt m'enganyo si al mellor dia
un cristi no comet alguna barbaritat pera ferte seva. Prou,
adu! Aquestes llgrimes tontes aneguen el meu coratge d'home.
Adu!

(Sen va)

JSSICA
Bona srt, Lancelot. Oh, quin pecat ms horrors cometo
avergonyintme, d'esser la filla del meu pare! Ms sols per la
sang li sc filla, no pas pel carcter. Oh, Lloren! Si realises
ta promesa acabar totes aquestes lluites; me far cristiana pera
esser ta ben amada esposa.

(Sen va)




VII

VENECIA

UN CARRER

(Entran Graci, Lloren, Salarino y Solanio)

LLOREN
S, ens farem fonedissos durant el sopar, ens disfrearem a casa
meva y estarem tots de retorn abans d'una hora.

GRACI
Per si no hem fet els preparatius que calen.

SALARINO
Ni hem avisat als homes de les teieres.

SOLANIO
Es una cosa ben grollera si no's combina ab elegancia; pel meu
parer, val ms deixarho corre.

LLOREN
No ms sn les quatre; encara tenim dues hores pera arranjarnos.
(Entra Lancelot qui porta una lletra) Quines noves portes, bon
Lancelot?

LANCELOT
Si us plau obrir aquesta lletra, suposo que les sabreu.

LLOREN
Conec quina m l'envia; es una m bonica, en bona fe; y es ms
blanca que'l paper aont ha escrit, aquesta m bella!

GRACI
Noves d'amor, sns dubte.

LANCELOT, (retirantse)
Ab el vostre perms, senyor...

LLOREN
Aon vas?

LANCELOT
Rellamp! A convidar al juheu, el meu vell amo, perque vingui a
sopar a casa de l'amo nou, el cristi.

LLOREN, (en veu baixa a Lancelot, donantli diners)
Atrat; pren aix... Digues a la graciosa Jssica que no mancar
pas... dgali en secret, vs. (Lancelot sen va) Y b,senyors, que
ens preparem pera la mascarada d'aquesta nit? Jo tinc qui em
porta la torxa, ja.

SALARINO
S, bon Du! Jo desseguida estic apunt.

SOLANIO
Jo tamb hi corro.

LLOREN
Veniunos a trobar, dins d'una hora, a mi y a Graci, a casa seva.

SALARINO
S, va b.

(Sen van Salarino y Solanio)

GRACI
No es cert que aquella carta era de l'hermosa Jssica?

LLOREN
Cal dirtho tot! M'indica'l medi de portrmela de casa seva, l'or
y les joies que s'ha procurat, el vestit de patge que ja t
dispost. Si son pare, el juheu, arriba a anar al cel ser per la
merc de la seva adorable filla; ms si an ella, un dia, la
desgracia la trastorna, ser ben b per esser la filla d'un
descregut juheu. Vaja, segueixme a m; llegeix aix tot caminant;
la bella Jssica ser el patge qui em dur la torxa!

(Sen van)




VIII

VENECIA

DAVANT LA CASA DE SHYLOCK

SHYLOCK
Com tu vulguis! Ms els teus ulls jutjaran; ja veurs la
diferencia que hi ha entre'l vell Shylock y Bassanio! Hei!
Jssica!... no podrs treure'l ventre de mal any com feies a casa
meva... Hei! Jssica!... ni roncar, ni dormir, ni estropellar ta
llureia. Qu fem Jssica, que no vens?

LANCELOT, (cridant)
Hei! Jssica!

SHYLOCK
Qui t'ha dit de cridar, a tu? Jo no t'he dit pas que cridessis.

LANCELOT
Vostra senyoria m'ha repetit tantes vegades que jo no s fer res
sns que m'ho diguin!

(Entra Jssica)

JSSICA, (a Shylock)
Me crideu? Qu desitgeu de mi?

SHYLOCK
Estic convidat a sopar fra de casa, Jssica; aqu tens les
claus... Ms per qu hi haig d'anar, jo? No es per amistat, sin
pera adularme, que'm conviden! Qu hi fa? Hi anir pel mateix odi
que'ls tinc, pera menjar a costa del prdig cristi... Jssica,
filla meva, vetlla per ma casa... Jo surto ab vera repugnancia;
alguna traidoria's deu forjar contra la meva pau, car aquesta nit
he somniat sacs de diner.

LANCELOT
Us prego que hi aneu a l'instant, senyor; el meu nou amo us
espera ab impaciencia.

SHYLOCK
Y jo an ell, tamb.

LANCELOT
Tots junts han fet una conspiraci... Jo no us dic pas que veureu
una mascarada, ms si la vegessiu, compendr aleshores perque la
sang me raj del nas el darrer dilluns negre a les sis del mat,
desprs d'haver sagnat tamb, fa quatre anys, el dimecres de
Cendra, a primera hora de la tarda.

SHYLOCK
Qu dius! Hi haur mscares? Escltam, Jssica: tanca b les
portes, y quan sentis el timbal y el groller espinguet de la
tenora colltorsada, no vagis a abalansarte a la finestra, ni
treguis el cap al carrer pera veure aquests folls cristians
d'embadurnats visatges. Al contrari, tapa les orelles de la meva
casa, vull dirte les finestres. Que ni el soroll d'eixa buida
extravagancia penetri a l'interior de ma austera mais!... Pel
bast de Jacob ho juro; malehdes les ganes que tinc de sopar
fra de casa, aquesta nit! Per hi anir... Passa al davant tu,
follet, y digues que estic apunt de venir.

LANCELOT
Passo endavant, senyor. (En veu baixa, a Jssica) Deixeulo dir,
mestrea, guaiteu a la finestra:

_Y veureu passar un cristi
ben digne de l'esguard d'una juheva._

(Sen va Lancelot)

SHYLOCK
Qu diu aquest beneit de la raa d'Agar, eh?

JSSICA.
Me deia: Adu, senyora! Res ms.

SHYLOCK
Es una aceptable companyia, sin que menja per sis; t la calma
d'un cargol, a l'hora de la feina, y de dia es ms dormilega que
un gat mesqu! No estic per abellots an el meu rusc. Per aix men
desfaig y el passo a un cert personatge perque l'ajudi a
malgastar el diner emmatllevat. Vaja, entra a casa, Jssica;
potser que torni a l'instant; fes com te dic, tanca les portes
darrera teu. _Ben tancat, ben salvat_. Es una mxima que no
envelleix mai en el seny d'un home economisador.

(Sen va)

JSSICA, (mirant com Shylock s'allunya)

Adu! Si no m'es enemiga la fortuna, prompte haurem perdut, jo un
pare, y vs una filla.

(Sen va)




IX

VENECIA

DAVANT LA CASA DE SHYLOCK

(Entren Graci y Solarino, de mscares)

GRACI
Aquesta es la barbacana sota la qual ens ha pregat Lloren que
l'esperessim.

SALARINO
Ja quasi ha passat l'hora.

GRACI
Es sorprenent que retardi aix, car els amants corren sempre ms
que'l rellotge.

SALARINO
Oh! els coloms de Venus volen du vegades ms lleugers pera
sagellar nous pactes d'amor que pera guardar entera la fe jurada.

GRACI
Y aix es en tot. S'ala alg d'un fest ab l'apetit desmesurat
de quan s'hi assentava? Quin es el cavall que al retornar d'una
cursa fadigosa avana ab la fuga indomptable de la primera
embranzida? En tota cosa s'es ms fogs corrent darrera d'ella
que al fruhirla. Al fill prdig s'assembla la nau engalanada,
sortint de sa bada natal, empesa y abraada per l'afalagadora
brisa! Y al fill prdig s'assembla quan retorna, lassos els
flancs, les veles destroades, retuda y pobra, per l'afalagadora
brisa extenuada.

SALARINO
Aqu ve Lloren... Rependrem ms tard aquesta conversa.

(Entra Lloren)

LLOREN
Cars amics, perdoneu ma llarga tardana! No jo, sin els meus
assumptes us han fet esperar. Si un dia us voleu convertir en
lladres d'esposes, jo far per vosaltres una guardia tant llarga
com la vostra. Acosteuvos: aqu viu mon pare, el juheu... Ep! Que
surti alg!

(Jssica surt a la finestra, vestida de patge)

JSSICA
Qui su vs? Digueumho, pera ms assegurarmen, y aix que puc
jurar conixer vostra veu.

LLOREN
Lloren, el teu amor!

JSSICA
Lloren, es cert, el meu amor, veritat es, car a qui com a vs he
estimat? Ms, fra de vs, qui ho sab, digueume, si jo sc el
vostre amor?

LLOREN
Tos pensaments y el cel ne sn testimonis.

JSSICA, (tirantli una caixeta)
Teniu, preneu aquesta caixeta que prou ne val la pena!
Sortosament pera m que es de nit y que vs no'm veieu pas,
perque em sento tota vergonyosa de la meva disfrea; per l'amor
es cego y els enamorats no es poden donar compte de les dolces
follies que ells mateixos cometen; car, si aix no fos, el mateix
Cupid s'avergonyiria de veurem transformada en patge.

LLOREN
Baixeu, que cal que'm porteu la meva torxa.

JSSICA.
Qu! Cal encara que jo faci llum a la meva vergonya? Com si per
ella sola no fos ja massa, un poc massa visible. Y doncs! amor
meu, com es que em destineu a enllumenar als altres, quan jo
deuria amagarme?

LLOREN
Dna encisera, no ests prou oculta sota aquest gracis vestit de
patge? Per veniu a l'instant: el cor de la nit s'enfuig lleuger,
y se'ns espera a sopar a casa de Bassanio.

JSSICA
Vaig a tancar les portes, a daurarme ab alguns ducats ms y sc
ab vs.

(Desapareix de la finestra)

GRACI
Pel meu capell us juro que no es juheva sin gentil, aquesta.

LLOREN
Malehit jo siga, sin l'estimo ab tot el meu cor! Perque es
espiritual, tant com jo puc judicarla; es bonica, si els meus
ulls no m'enganyen y de que es fidel n'ha donat palesa mostra.
Doncs, com noia espiritual, bonica y fidel t de regnar pera
sempre ms en el meu cor. (Entra Jssica) Ah! ja ets aqu?...
Endavant, senyors, anem! Els nostres companys ja ens esperen ab
llurs disfreces.

(Sen va ab Jssica i Salarino)

(Entra Antoni)

ANTONI
Qui hi ha aqu?

GRACI
Su el senyor Antoni?

ANTONI
Via! Via! Graci! Aon sn tots els altres? Sn les nou, els
nostres amics tots us esperen; fra mscares aquesta nit! S'ha
alat el vent y Bassanio s'embarcar desseguida. He enviat vint
persones a cercarvos;

GRACI
Aix m'alegra; el meu desitg ms gran es veure inflarse la vela y
empendre la marxa aquesta nit.

(Sen van)




X

BELMONT

EN EL PALAU DE PORCIA

(Musica de corns. Entren Porcia y El Prncep del Marroc, ab llurs
seguicis.)

PORCIA
En avant! Descorreu les cortines y mostreu al noble prncep les
distintes arques. (Al Prncep) Ara, esculliu.

EL PRNCEP
La primera es d'or y porta aquesta inscripci: _Qui m'esculleixi
guanyar lo que molts homes desitgen_. La segona, tota de plata,
ofereix aquesta promesa: _Qui m'esculleixi obtindr lo que's
mereix_. La tercera, de plom com, porta una divisa grollera com
el su metall: _Qui m'esculleixi deu dar y aventurar tot lo que
t_. Cm sabr jo si esculleixo la bona?

PORCIA
Una d'elles guarda el meu retrat, prncep; si us el feu vostre,
tamb jo us perteneixo.

EL PRNCEP
Que guihi un du la meva elecci! A veure: Vull tornar a llegir
les inscripcions. Qu diu aquesta arca de plom? _Qui m'esculleixi
deu dar y aventurar tot lo que t_. Donarho tot... Y per qu? Per
plom! Aventurarho tot per plom? Aquesta arca es perillosa. Els
homes que tot ho aventuren, ho fan solament ab l'esperana de
majors beneficis. Una nima d'or no's deixa enlluernar per un
metall de rebutg; aix es que jo no vull donar ni aventurar res
pel plom. Qu diu l'argent de virginal color? _Qui m'esculleixi
obtindr lo que's mereix_. Lo que's mereix?... Poc a poc,
marroqu; pesa ab imparcialitat el teu valer; si t'evalues per la
propria estima, de bastant ets mereixedor; ms esser mereixedor
de bastant, es lo suficient pera pretendre aquesta bellesa? Y ab
tot, dubtar del meu mrit, representaria, pera m, una covarda
retirada. _Lo qu jo mereixo?_ Es an ella! La mereixo per
l'altesa del meu naixement, per la meva riquesa, per les meves
dots, pel segell que em dna l'educaci, y sobre tot, pel meu
amor!... Veiam! y si sense mirar ms esculls aquesta?... Llegim
una altra volta la sentencia grabada en l'or: _Qui m'esculleixi
guanyar lo que molts homes desitgen_. No hi ha dubte! Es la
noble dama! Tothom la desitja; de les quatre parts del mn se ve
a besar el tabernacle de la santa mortal que aqu se respira. Els
deserts de l'Hircania, les amples solituts de l'immensa Arabia,
sn ara un encreuhament de rutes obertes pels prnceps que
visiten la bella Porcia! El reialme de les ones, quina cresta
ambiciosa escumeja contra'l cel, no es un aturador pels
llunyadans pretendents: com un xaragall el passen pera veure la
formosa Porcia. Una d'aquestes arques guarda sa divina imatge. Es
provable que sigui la de plom? Fra un sacrilegi eix pensament
groller; brutalitat molt grossa ja sera donarli per llit de mort
aquesta obscura tomba!... Puc crurela reclosa aqu en la plata,
menys preciosa du voltes que l'or pur? Oh, pensament culpable! A
una tant rica perla, al menys li cal una montura d'auri metall.
Tenen a l'Anglaterra una moneda d'or aont hi ha grabada una
figura d'angel, ms solament est esculpida a la superficie,
mentres que aqu es a dins, en un llit d'or, que l'angel reposa.
Doneume la clau. Escullo aquest, que passi lo que vulgui.

PORCIA
Aqu teniu la clau, preneula, prncep, y si el meu retrat es a
dintre, jo sc vostra.

(Obre l'arca d'or)

EL PRNCEP
Oh, infern! Qu es aix? Una calavera que t un paper enrotllat
en una de ses conques. Llegimlo:

No es pas or tot lo que lluu,
sovint ho haveu sentit dir;
molts homes vnen llur vida
sols per contemplar mon brill.
Tanquen les daurades tombes
misrrims cucs en llur si;
si haguessiu sigut discret,
lo mateix que su ardit;
de cos jove y vell de pensa,
ara en aquest pergam
no hi tindrieu la resposta.
Adu! Mon comiat es trist.

Ben trist, en veritat. Penes perdudes! Adu, tu, flama
abrusadora! Salut a la desesperaci gelada! Porcia, adu! Massa
afligit me sento pera allargar una tant penosa separaci. Aix
sen van els dissortats.

(Sen va)

PORCIA
Alegra deslliurana! Anem, tanqueu les cortines! Que tots els del
su color esculleixin ab igual fortuna!

(Sen van tots)




XI

VENECIA

UN CARRER

(Entren Salarino y Solanio)

SALARINO
S, company, te dic que he vist a Bassanio ferse a la vela;
Graci s'ha embarcat ab ell, ms estic segur que Lloren no els
acompanya.

SOLANIO
Aquest coqu de juheu, ab els sus crits, ha desvetllat al dux
qui ha anat ab ell a regirar l'embarcaci de Bassanio.

SALARINO
Ha fet tard; la nau ja brandava a tota vela. Per al dux se li ha
fet creure que Lloren y la seva aimada Jssica han sigut
descoberts, junts, en una gndola, y adems, Antoni li ha
confirmat tamb que'ls dos amants no eren al navili de Bassanio.

SOLANIO
Mai en ma vida he vist furia tant desordenada, tant folla, tant
extranya, tant incoherenta com la que aquest go de juheu
mostrava pels carrers: _Ma filla! Els meus ducats! Oh! la meva
filla fugada ab un cristi! Oh! els meus ducats en mans
cristianes! Justicia! La llei! Mos ducats y ma filla! Un sac
ple... no! no!... dos sacs plens de ducats, de ducats dobles, a
mi robats per la meva filla! Y de joies!... Dues pedres, dues
precioses y riques pedres robades per la meva filla... Justicia!
Que's trobi la filla! Ella t les pedres y els ducats!_

SALARINO
Y ja totes les criatures de Venecia el segueixen cridant: _Oh!
sa filla, ses pedres, sos ducats!_

SOLANIO
Ja cal que'l bon Antoni sigui exacte al dia del venciment, sin
ho pagar ell tot aix.

SALARINO
Diable! ara m'hi feu pensar, vs; un Francs ab qui jo parlava
ahir, me deia que en l'estreta mar que separa la Frana de
l'Anglaterra, un vaixell de la nostra ciutat havia anat a fons ab
sa opulenta crrega. Desseguida, al dirme aix, vaig pensar ab
Antoni y en mon interior desitjava que no fos un dels sus.

SOLANIO
Deurieu dirho an ell lo que sabeu; ms sense brusquetat, pera no
afligirlo.

SALARINO
No hi ha un home mellor en tota la terra. He vist com se despedia
de Bassanio. Aquest li deia que s'apressaria a tornar quan ms
aviat possible. Ell li ha respost: _No ho feu pas, Bassanio, no
vull que pera mi violenteu les coses, al contrari, espereu que'l
temps les hagi madurades. Y en quan a la lletra que jo he firmat
al juheu, que'l vostre pensament d'enamorat no sen ocupi. Esteu
alegre, consagreuvos tot al vostre festeig y a l'assegurana del
vostre amor per les demostracions que us semblin ms
convincentes_. Dit aix, els ulls plens de llgrimes, ha girat la
testa, y d'esquena mateix, allargant el bra, ha pres la m de
Bassanio, retenintla ab infinita tendresa entre les seves.
Aleshores, s'han separat.

SOLANIO
Diria que sols per Bassanio estima la existencia. Creume, anemlo
a trobar y ab alguna distracci esvahimli la melancolia que ell
mateix se dna.

SALARINO
S, anem.

(Sen van)




XII

BELMONT

EN EL PALAU DE PORCIA

(Entra Nerissa, seguida d'un criat)

NERISSA.
Cuita! cuita! descorre les cortines a l'instant, per favor, que'l
Prncep d'Arag acaba de jurar y ve desseguida a provar fortuna.

(Musica de corns)

(Entren El Prncep d'Arag, Porcia y llurs seguicis)

PORCIA
Mireu: aqu hi ha les arques, noble prncep, si esculliu la que
guarda mon imatge, nostra festa nupcial ser prompte celebrada,
ms si su dissortat, ja cal que sense planys ni discursos de cap
mena, us disposeu a partir immediatament.

EL PRNCEP
El meu jurament me fora a tres coses: per de prompte, mai
revelar a ning l'arca per m escullida; desprs, mai pretendre
una dna pera casarmhi, si erro l'arca bona, y per f, deixarvos
a l'instant, si la srt no m'acompanya.

PORCIA
Aquestes sn les condicions a les quals jura sometres aquell qui
s'aventura a possehir ma pobra persona.

EL PRNCEP
Dispost hi estic. Que la fortuna realci les meves esperances!...
Or, plata y plom groller. _Qui m'esculleixi deu dar y aventurar
tot lo que t_. Cal que facis ms bona cara abans que jo dni o
aventuri res per tu! Qu diu l'arca d'or? Ah! Veiam! _Qui
m'esculleixi guanyar lo que molts homes desitgen_. Lo qu molts
homes desitgen? Aquest _molts_ potser designa la folla multitut
qui es deixa enganyar per les apariencies; qui judica per lo que
enlluerna sa mirada, qui no sab veure l'interior de les coses,
com el falsiot que fa son niu a la vista de tothom, a l'aire
lliure, part defra del mur, al mateix indret del perill. Jo,
doncs, no vull escullir lo que molts homes desitgen, perque no
vull anar de parella ab els esperits vulgars ni confndrem ab les
barbres multituts. A tu, a tu vaig ara, reliquiari de plata!
Dgam novament quina es la teva divisa: _Qui m'esculleixi
obtindr lo que's mereix_. Ben dit. En efecte, qui voldria abusar
de la fortuna obtenint honors mancats del sagell del mrit? Que
ning tingui la presompci de revertirse ab immerescudes
dignitats! Ah! si els imperis, els graus, les places, no
s'obtinguessin a fora de corrupci; si els honors purs fossin
comprats no ms al preu del propri mrit, quanta gent na veuriem
ben abrigada y quants que avui manen serien manats! Quan d'agram
rossegaire s'arrebassaria del bon gr de l'honor! Y quantes
llevors de noblesa, espigolades en els femers y en el rebutg dels
temps, treurien magnifica brostada!... Per anem a escullir. _Qui
m'esculleixi obtindr lo que's mereix_. Jo preng lo que'm
mereixo. Doneume la clau d'aquesta arca, que aqu obro la porta a
la meva fortuna.

(Obra l'arca de plata)

PORCIA
Lo que hi trobeu no mereixa tant llarga espera.

EL PRNCEP
Qu veig! El retrat d'un estpit fent ganyotes qui m'allarga un
paper! Vaig a llegirlo. Que poc t'assembles a Porcia! Que
diferent ets de lo que jo esperava, de lo que jo mereixia! _Qui
m'esculleixi obtindr lo que's mereix_. No mereixia altra cosa
que un cap d'idiota? Es aquest el preu equitatiu dels meus
mrits?

PORCIA
El jutge y el culpable no poden ocupar el mateix lloc: sn dos
papers de naturalesa oposada.

EL PRNCEP
Qu diu aqu?

El foc m'ha trempat set voltes;
set voltes deu ser provat
per no esser erroni, el judici.
Una mena de gent hi ha
que no ms abraa ombres,
y ombra es llur felicitat.
Ja ho s que en eix mn hi ha tontos
com jo, per fra brillants.
L'esposa que a vs us plagui
meneu al llit, mes mon cap
ser y es smbol del vostre.
Ab aix, aneusen, si us plau.

Com ms aqu m'ests, ms lleig paper hi faria. Ab una testa
d'idiota havia vingut a galantejar, ms ara men vaig, ab dues.
Adu, dna encisera! Cumplir mon jurament y soportar ab
paciencia la meva desgracia.

(El Prncep d'Arag sen va ab el su seguici)

PORCIA
Mireu el papell, com s'ha cremat al llum! Oh! aquests tontos
carregats de reflexions! Quan se decideixen a obrar tenen el d
de malversarho tot ab llur sapiencia.

NERISSA
No es cap disbarat el vell proverbi: forca y casori, coses del
dest!

PORCIA
Anem! clou les cortines, Nerissa.

(Entra un missatger)

MISSATGER
Missenyora aont es?

PORCIA
Aqu. Missenyor, qu vol?

MISSATGER
Senyora, acaba d'arribar a la vostra porta un jove veneci, qui
precedeix y anuncia la vinguda del su amo. Porta de part d'ell
substancials homenatges, compresos en presents de gran vala,
adems dels compliments y frasseigs de la ms fina gentilesa. No
he vist mai un embaixador d'amor tant proprici: cap dia d'abril
ha anunciat tant delitosament la vinguda de l'abunds estiu com
aquest herald la vinguda del su amo.

PORCIA
Prou, prou, no parlis ms! Mitg temo que aviat no'm diguis que es
un dels teus parents, quan aix dispendes ta verbositat de les
grans festes pera lloarlo. Vina, vina, Nerissa; el temps me manca
pera veure aquest lleuger correu de Cupid que tant apunt arriba.

NERISSA
Mestre Amor vulgui que siga Bassanio.

(Sen van tots)




XIII

UN CARRER DE VENECIA

(Entren Solanio y Salarino)

SOLANIO
Y ara digues, quines noves corren pel Rialto?

SALARINO
Segueix corrent la brama, per ning desmentida, que una de les
naus d'Antoni, carregada que era una riquesa, ha fet naufragi en
el estret, als _Goodwins_; penso que aix s'anomena aquell
indret. Es un baix fons perills y malestrug aon sepultades
geuhen les carcasses de molts navilis de fonda calada. Aquesta es
la nova, dat el cas que'l rum rum que jo't porto sigui un fill
dels que la veritat engendra.

SOLANIO
Voldria que fos tant fals com la ms trafica de les comares que
mai hagi rosegat pa de pessic o b fet creure als sus vens que
les llgrimes l'anegaven per la prdua d'un tercer esps. Ms
pera no enfonzarme en un mar de digressions y no entorpir la via
planera de la senzilla conversa, es ben cert que'l bon Antoni,
l'honrat Antoni... Oh! que jo no trobi un calificatiu prou digne
de precedir el su nom!...

SALARINO
Vaja! vs a la f!

SOLANIO
Eh! Qu dius?... Y b, la f es que ha perdut un navili.

SALARINO
Du vulgui que sigui aquesta la darrera de les seves prdues.

SOLANIO
Dixam dir a l'instant _Amen!_ de tanta por que tinc que'l diable
no vingui a trencar la meva oraci, perque mratel com ve cap
aqu en forma de juheu. (Entra Shilock) Y doncs, Shylock? Qu's
diu de nou entre'ls marxants?

SHYLOCK
Vosaltres, mellor que ning, heu sabut la fugida de la meva
filla.

SALARINO
Aix es veritat. Y lo que's jo, conec el sastre que li ha fet les
ales ab les quals ha emprs la volada.

SOLANIO
Y en quan a Shylock ja sabia que l'aucell tenia tota sa ploma, y
que en eix punt, est en la natura de tots els aucells el deixar
la vella.

SHYLOCK
Damnada est per tal fet.

SALARINO
Ben cert, si el diable la jutja.

SHYLOCK
Ma sang y ma carn revoltarse aix!

SOLANIO
Qu, vella carronya! Aix't passa a la teva edat?

SHYLOCK
Vull dir la meva filla; que es ma sang y ma carn.

SALARINO
Hi ha ms diferencia entre ta carn y la seva que entre la gaieta
y l'ivori, y en quan a les vostres sangs, la teva es el roig
most, la seva v del Rhin... Per, digueunos, sabeu si Antoni ha
tingut o no alguna prdua en mar?

SHYLOCK
Quin altre mal negoci pera m! Heus aqu un fallit, un trist
prdig que ab prou feines gosa a mostrar el cap en el Rialto! Un
pidolaire que acostumava a venir a la plaa pera treure ms al
sol que no tenia a l'ombra! Que no pensi ab sa lletra! No saba
dirme altre nom que usurer. Que descuidi sa lletra! Acostumava a
deixar diners sols per delicadesa cristiana. Que oblidi sa
lletra!

SALARINO
Bah! no dubto que si Antoni't manqus, tu no li voldres pas la
seva carn. De qu't serviria?

SHYLOCK
D'esqu pels peixos. Y sin pera satisfer ma venjana. Ell m'ha
fet abaixar la cara ab sos menyspreus, per ell he deixat de
guanyar mitg mill, s'ha rigut de mes prdues, s'ha mofat dels
meus tants per cent, ha trepitjat la meva raa, ha esbullat els
meus negocis, ha refredat mos amics y encs mos enemics... y per
quina ra? Perque sc juheu! Que no t ulls un juheu? Un juheu no
t per ventura mans, rgans, proporcions, sentits, afeccions y
passions? No's nodreix ab iguals aliments, no el fereixen les
mateixes armes, no est subjecte a malalties d'una mateixa llei,
no's cura pels mateixos medis, no l'escalfa el mateix estiu y no
el refreda el mateix hivern que a un cristi? Si se'ns trenca la
pell no sagnem, acs? No som forats a riure si ens
pessigollejen? Si ens emmatzinen, que per ventura no morim
nosaltres? Y si ens ultratgen no tindrem dret a venjarnos? Si en
tot lo dems som com vosaltres, tamb volem assemblarvos ab aix.
Quan un cristi es ultratjat per un juheu, aont el conduheix la
seva humilitat? A la venjana! Quan un juheu se sent ofs per un
cristi, seguint el su exemple, aon deu dirigir sa paciencia?
Doncs siga, a la venjana! La perfidia que de vosaltres he aprs
jo me la far valdre y caigui la desgracia sobre meu sin
allissono a mos mestres.

(Entra un criat)

EL CRIAT
Senyors, mon amo Antoni, que's troba a casa seva, desitja
parlarvos a tots dos.

SALARINO
Nosaltres l'hem cercat per tots indrets.

SOLANIO
Aqu se'ns en acosta un que tamb es de la tribu! Dubto que sen
trobi un altre pera fer el tres, si es que'l mateix diable no
esdev juheu.

(Sen van Solanio, Salarino y El Criat)

(Entra Tbal)

SHYLOCK
Digues, Tbal, quines noves portes de Gnova? Has trobat la meva
filla?

TBAL
D'ella he sentit parlar en ms d'un indret, per no m'ha sigut
possible trobarla.

SHYLOCK
Malament! Malament! Remalament! Dna per perdut un diamant que
m'havia costat dos mil ducats a Francfort! Mai fins ara havia
caigut la maledicci sobre la nostra raa; jo no l'he sentida
fins ara... Hi perdo dos mil ducats en tot aix, sense comptar
algunes joies precioses, ben precioses joies!... Aqu la voldria
la meva filla, morta, a mos peus, ab les joies penjantli en les
orelles!... Enterrada la voldria, aqu, a mos peus, ab els ducats
dins de sa caixa!... Y cap nova, cap, dels dos fugats!... No, ni
una!... Y ja ni s quan han pujat tots els treballs de recerca.
S, prdua sobre prdua! Fuig el lladre ab tant; tant pera trobar
el lladre! Y res pera satisferme, ni una ombra de venjana! Ah!
totes les desgracies cauhen sobre mes espatlles, sols en mon pit
esclaten els sanglots, pera mon rostre sn totes les llgrimes!

(Plora)

TBAL
No, per cert, a altres homes persegueix la desgracia. Antoni
segons he sentit dir a Gnova...

SHYLOCK
Qu! Qu! Qu? Una desgracia? Una desgracia?

TBAL
Ha perdut una nau que retornava de Trpoli.

SHYLOCK
Gracies a Du siguin dades, bon Du, gracies! Ja es ben veritat?
Ja es ben veritat?

TBAL
Jo he parlat ab uns mariners lliurats del naufragi.

SHYLOCK
Te dno les gracies, bon Tbal!... Es una bona nova; s, bona
nova! B! B! Y aont aix? A Gnova?

TBAL
M'han dit que la vostra filla, a Gnova, ha malgastat vuitanta
ducats en una nit!

SHYLOCK
Me claves un punyal... Mai ms veur el meu or. Vuitanta ducats
d'un sol cop! Vuitanta ducats!

TBAL
Han vingut ab m a Venecia uns acreedors d'Antoni, y asseguraven
que no s'escapar de fer fallida.

SHYLOCK
Aix m'anima. El marejar, el torturar; aix m'entussiasma.

TBAL
Y un d'ells ha ensenyat una tombaga que l'havia comprat a la
vostra filla a preu d'un mico.

SHYLOCK
La desgracia l'aplani! Com me tortures, Tbal: era la meva
turquesa. Era un present de Lia, de quan joves; no l'hauria
donada per tot un bosc de micos.

TBAL
Y no hi ha dubte, Antoni est enfonzat.

SHYLOCK
S, tens ra, es veritat. Vs, corre, Tbal, retentme un home de
lleis, quedeu compromesos ab quinze dies d'anticipaci... Si no'm
paga, vull ferme ab el su cor: quan ell hagi desaparegut de
Venecia far tot el negoci que a m em plagui. Corre, Tbal, y
vina a retrobarme a la nostra sinagoga; via, bon Tbal. A la
nostra sinagoga, Tbal!

(Sen van)




XV

EL PALAU DE PORCIA, A BELMONT

(Entren Bassanio, Porcia, Graci, Nerissa y altres acompanyantes.
Les arques estan visibles)

PORCIA
Jo us prego de detindreus. Espereu un dia o dos a aventurarvos;
si no acerteu, jo perdo aix la vostra companyia. Tardeu doncs,
un poc ms. Hi ha no s qu (no es pas l'amor, no,) que'm fa
sentir quan me doldria perdreus; y un tal pressentiment, ja sabeu
vs que no vindr de l'odi. Pera ferme compendre mellor, doncs,
(y aix que la verge sols gosa parlar ab el propri pensament), jo
voldria retenirvos un mes o dos aqu, abans que pera m
temptessiu la fortuna. Jo podria ensenyarvos la manera de ben
escullir, sin que aleshores seria una perjura y jo no ho ser
mai. Per altra part, podeu mal escullir y aleshores me deixareu
ab el negre dolor de no haver estat perjura. Malhagin els vostres
ulls! Sn ells els que m'han encantat y mitg partit en dues:
vostra es l'una meitat, l'altra meitat es vostra... ai, volia dir
meva; per si es meva es tamb vostra, y aix sc vostra entera.
Oh! crudel dest el que ala un mur entre el proprietari y la
proprietat, y fa que sentintme jo vostra, no'm pogueu vs
pendre!... Si aix passs que sen vagi la srt a l'infern y no
pas jo! Parlo massa, ja ho veig, ms es pera aturar el temps,
allargarlo, retenirlo, distreurel y aix retardar la vostra
elecci.

BASSANIO
Deixeume, deixeume escullir que aquest estat me posa en tortura.

PORCIA
En tortura Bassanio? Digueu aix que en vostre amor s'hi amaga
alguna traici.

BASSANIO
Cap, a no esser que fos la terrible traici del dubte que em fa
tmer per la possessi d'all que estimo. Hi ha tant de parentiu
y afinitat entre la neu y la flama, com entre la traici y el meu
amor.

PORCIA
S, s; per jo temo que ara no parleu com un home a qui la
tortura fora a parlar.

BASSANIO
Prometeume la vida y dir tota la veritat.

PORCIA
Doncs siga; confesseu y viviu.

BASSANIO
Si haguessiu dit: confesseu y aimeu, en dos termes hauriau encls
la meva confessi. Oh dolcssim torment quan l'atormentadora
desvetlla en m la resposta que ha de deslliurarme! Anem! Guieume
a les arques y a la meva srt.

PORCIA
Anem doncs! En una de elles sc tancada; si m'estimeu m'hi
trobareu. Nerissa y tots vosaltres, retireuvos un poc... soni la
musica mentres que ell esculleixi! Si perd acabar com el cigne
que expira cantant; y perque sigui ms fidel la comparana, mos
ulls seran el xaragall aon trobi ell l'humit coix de mort. Mes
potser guanyar: y aleshores qu ser la musica? Oh, ser
l'esclat de la trompeteria de quan els vassalls fidels saluden a
un rei coronat de nou; ser el dol ressonar d'aubada que's
filtra a l'orella del nuvi ensomniat y el crida a casament...
Mireusel! camina ab tanta magestat, per ms ric d'amor que'l
jove Alcides al deslliur la verge que l'afligida Troya oferia en
tribut al monstre de la mar. Jo estic disposta al sacrifici,
aquestes dnes, aqu, a part, sn les Dardanianes, qui ab el
visatge descompost venen a veure el dessenlls de l'acte...
Coratge, Hrcul! Viu tu, y em fars viure... Me corpren molta ms
ansia a m qui contemplo el combat, que a tu qui l'afrontes.

(Comena la musica. Mentres Bassanio medita davant les arques, se
sent la can que segueix:)

Digam aon l'amor s'hostatja?
En la testa o en el cor?
Digam com naix y es nodreix?
Respn, respn.

L'amor s'engendra en els ulls,
viu de mirades, y mor
en el breol que l'ampara.
Brandem tots les campanes per l'amor.
Jo canto: Ning, nang, abranda!

TOTS
Ning, nang, abranda!

BASSANIO
Se veu que'ls ms hermosos defres poden esser els ms falsos. El
mn est en contnua decepci per culpa de l'ornament. Quan de
justicia's tracta, quina es la causa tant desesperada y negra que
un home de paraula dola no n'atemperi l'horror? En religi hi ha
cap heretgia, per condempnable que sigui, que santificada per una
calva austera y autorisada per un text, no pugui amagar sa
baixesa dessota una bella forma? No hi ha cap vici, per petit que
sigui, que no prengui els colors de la virtut. Si n'abonden de
covards, ab el cor fals com esgraonada de sorra, que ostenten la
barba d'un Hrcul y d'un Mart ferotge! Penetreu en son interior:
el su fetge es blanc com la mateixa llet! S'acuiracen ab les
despulles de la fora sols pera ferse temibles... Contempleu la
bellesa y veureu com se guanya a pes d'enflocadura; d'aqui ve
aquest miracle, nou en la naturalesa, de que les dnes ms
opulentes siguin al mateix temps les ms esculides. Mireu com
eixes trenes reguinxolades en anelles d'or y qu ab l'air's
mouhen tant graciosament sobre una pretesa hermosura, sovint no
sn ms que la deixa d'un altre cap, y aquell aon nasqueren geu
en el sepulcre! Qu es l'ornament, sin la platja del mar ms
perills? El vel magnfic qui cobreix una bellesa indiana? Es, en
una paraula, l'apariencia de la veritat ab que's vesteix un segle
pervers que als ms prudents voldra esgarriar. Y per aix, or
cridaner, aspre aliment de Mides, jo't rebutjo. (Senyalant l'arca
de plata) Y a tu tamb, plit y ordinari mediador entre home y
home... Per tu; oh! plom trist, que ms aviat fas una menaa que
una promesa, tu'm commous per ta senzillesa ms que per tes
paraules y jo sc qui t'escullo! Que'n sigui el resultat la meva
ditxa.

PORCIA
Com se dissipen en els aires totes les altres emocions,
inquietuts, foll desesper y tremolosa esgarrifana, y gelosia
d'ull verds! Modrat tu, oh amor! calma ton xtassi, atura
aqueix torrent de joia, disminueix el sobrepuig; ta beatitut
m'omplena massa y atenuarla deus, sin de goig m'ofegar.

BASSANIO, (obrint l'arca de plom)
Qu veig aqu? El retrat de l'hermosa Porcia! Quin semi-du ha
pogut acostarse tant a la vida? Se mouhen aquests ulls o b es
que veientlos els meus tremolen, que ells me semblen mourers? Y
aquests llavis mig oberts ab sa alenada de mel que els atravessa;
mur tant suau jamai ha separat a ms suaus amics. En els cabells
l'artista ha imitat a l'Argnida teixint un filet d'or aont els
cors dels homes queden presos ms aviat que els mosquits en les
teles d'aranya! Per aquests ulls!... Cm hi ha pogut veure
l'artista pera ferlos? Me sembla que a l'acabar l'un, n'hi havia
prou pera enlluernar els dos d'ell y privarlo de dur l'obra a
terme. Ms observeu una cosa: que tant com la realitat del meu
entussiasme elogia ab indigne feblesa aquesta imatge, igualment
aquesta ombra, s'arrocega penosament allunyada de la realitat...
Aquest es l'escrit clau y resum de la meva ventura:

A vs qui no esculliu pas
guiat per l'apariencia,
bona srt y bona tria!
Doncs tal ditxa se us presenta,
no aneu a cercarne d'altra,
conteuteuvos ab aquesta.
Si esteu satisfet, si us don
vostra srt ditxa completa
gireuvos vers vostra dama
y ab un dol bes reclameula.

Escrit delicis! Ab el vostre perms hermosa dama... (Besa a
Porcia) Jo vinc, ab eix paper a la m, a pendre y a oferir. El
lluitador que brega ab son contrari ab l'afany del premi, creu
haver triomfat als ulls del poble quan sent batre de mans y
aclamacions per tots costats; ms s'atura, el seny enterbolit y
fixa la mirada, no saben b si aquella tempestat d'entussiasme
s'adressa o no an ell. Aix, jo resto davant vs, tres cops
hermosa dama, dubtant de la certesa de quan veig, fins que per
vs me sigui assegurada, firmada y confirmada.

PORCIA
Aqu em veieu, ben b com sc, Bassanio. Jo pera mi sola, no
tindria l'ambici d'esser molt ms de lo que sc. Pera vs s que
voldria triplicar vint voltes mon saber y esser mil cops ms
bella y mil voltes ms rica y sols pera vurem crixer en vostre
apreci, voldria tenir en virtuts, bellesa, fortuna y amistats,
tot un tresor incalculable. Heu de saber qu la soma del meu
valer no es grossa; en un cop d'ull evalueula y us trobareu ab
una noia sense saber, sense experiencia, contenta d'estar encara
en la edat propria a esser ensenyada y ms contenta d'haver
nascut ab seny viu pera apendre, y sobre tot joiosa de confiar
son esperit dcil a la vostra direcci, oh, senyor meu, mon
guiador, mon rei! Jo y tot lo que es meu, d'ara en avant es
vostre. Fa poc jo era el senyor d'aquesta bella finca, amo de mos
criats, de mi mateixa regna; ms ara, en eix instant que us
parlo, la casa, els criats y jo tamb, tot es vostre, senyor. Tot
us ho dno ab aquesta tombaga. Guardeula b! Si la perdessiu o
donessiu, pressagi fra aix de la decadencia del vostre amor y
em donariau motiu de recriminarvos.

BASSANIO, (posantse en el dit la tombaga que Porcia li ofereix)
M'heu fet emmudir, senyora; es ma sang sola la que us respn en
mes venes; y en totes les potencies del meu ser hi regna aquella
confusi que's manifesta en les remors de la multitut commosa per
l'amable arenga d'un prncep estimat; es un caos en el quin s'hi
barrejen tots els sentiments y es fonen en una suprema joia que
sense intenci s'expressa. Quan del meu dit manqui eixa baga, la
vida em mancar; oh! s, aleshores podeu cridar en veu forta:
Bassanio es mort.

NERISSA
Missenyor y missenyora, per nosaltres, espectadors, qui hem vist
realisarse els nostres vots, ja ha arribat l'hora de cridar:
Ditxosos, ditxosos sigueu senyor y senyora!

GRACI
A vs, senyor Bassanio, y a vos, ma gentil dama, jo us desitjo
tanta ditxa com pogueu desitjar vosaltres, doncs estic segur que
els vostres desitgs no s'oposen a la meva ditxa. El dia que
Vostres Exelencies pensin solemnisar l'uni de llurs voluntats,
jo demano que a mi tamb se'm permeti casarme.

BASSANIO
De molt bona gana, si pots trobar muller.

GRACI
Mercs a Vostra Senyoria; vs mateix men heu trobat una. Els meus
ulls sn tant llestos com els vostres, missenyor. Vs heu vist la
mestrea y jo he mirat la serventa. Si vs estimaveu, jo tamb he
estimat, que no es del gust vostre ni del meu, l'entretenir les
coses. Vostra fortuna geia en aquestes arques, y la meva
igualment, com el fet us ho prova. Sang y aigua he suat pera
ferme voler, seca ting la boca de tan prodigar juraments d'amor,
y per f, si tal promesa es una f, la promesa he lograt
d'aquesta hermosa, que'l su amor me donaria, si vs teniau la
srt de fervos vostra la mestrea.

PORCIA
Y es veritat, Nerissa?

NERISSA.
S, senyora, si vs hi consentiu.

BASSANIO
Y vs, Graci, aneu de bona fe?

GRACI
S, en bona fe, senyor.

BASSANIO
Molt honrades se veuran nostres nupcies ab vostre casament.

GRACI, (a Nerissa)
Ens hem de jugar mil ducats ab ells a veure qui far la primera
criatura.

NERISSA
Que deslliguem la borsa?

GRACI
Y doncs; ab aquests jcs es impossible guanyar si un no's
deslliga la borsa. Qui ve cap aqu? Lloren y la seva infidel y
l'altre! Solanio, mon vell amic Veneci!

(Entren Lloren, Jssica, y Solanio)

BASSANIO
Sigueu an aquest lloc molt ben vinguts, Lloren y Solanio, si es
que la novetat dels meus drets d'aqu dins, m'autorisa a desitjar
tal cosa. Ab el vostre perms, Porcia encisera, a mos amics y
compatriotes dno la benvinguda.

PORCIA
Missenyor, igualment dic; sn benvinguts del tot.

LLOREN
A Vostra Merc, gracies. En quant a m, missenyor, no m'animava
pas l'intent de venir a visitarvos en eix lloc, ms, havent
trobat a Solanio pel cam, de tal manera m'ha pregat que
l'acompanys, que no m'hi he sabut negar.

SOLANIO
Es ben veritat, y raons no'm mancaven pera ferho. El senyor
Antoni s'encomana a vs.

(Dna una lletra a Bassanio)

BASSANIO
Abans d'obrir eixa lletra, digueume, si us plau, com est mon
lleal amic?

SOLANIO
Si est malalt, senyor, no ms ho est de l'nima, y si est b,
el cos no hi t que veure. La seva carta us en donar compte.

GRACI (senyalant a Jssica)
Nerissa, mostreuvos tendra ab eixa extrangera; doneuli vostra
benvinguda. Vinga eixa m, Solanio! Quines noves porteu de
Venecia? Cm est el magnfic marxant, el nostre bon Antoni? Com
l'alegrar la nostra bella fortuna; som uns Jasons y hem
conquerit el llegendari tresor.

SOLANIO
Tant de b haguessiu conquerit el que ell acaba de perdre!

PORCIA
Aquesta lletra porta horribles noves que roben el color de les
galtes de Bassanio; la mort d'un car amic, sns dubte! Sin,
quina altra cosa al mn podra desfigurar fins a tal punt la
fesomia d'un home coratjs? Oh! Y com ms va, pitjor? Bassanio,
permeteume, jo sc una meitat del vostre esser y la meva gran
part haig de tenir en lo que eix paper us porta.

BASSANIO
Oh, dola Porcia! Hi ha aqu algunes paraules de les ms
desoladores que mai hagin ennegrit el paper. Dna encisera, quan
per primera volta us fiu conixer el meu amor, francament us vaig
dir que tota ma riquesa en mes venes circulava, que cavaller jo
era. La veritat vaig dirvos aleshores, y ab tot, dna estimada,
heu de veure com no donant cap preu a ma fortuna, encara me
realava massa. Al dirvos que ma riquesa y no res era tot hu,
havia de dirvos que era menys que res, ja que pera procurarme
medis, m'he convertit en deudor d'un amic meu y an ell l'he fet
deudor de son pitjor enemic. El paper d'aquesta lletra, senyora,
es com el cos del meu amic: cada paraula es una ferida oberta per
aon s'escola la vida. Per es ben veritat, Solanio? Han fallat
totes ses empreses? Cap n'hi ha hagut de venturosa? De Trpoli,
de Mxic, d'Anglaterra, de Lisboa, de Berbera, de les Indies, ni
un sol vaixell s'ha lliurat de topar ab les roques, perdici dels
marxants?

SOLANIO
Ni un sol, missenyor! Y desprs, es provable que per ms que
Antoni obtingui el diner que cal pera pagar el deute, el juheu no
vulgui aceptarlo. Jo no he vist mai un esser ab forma humana
llenarse ab tanta feresa a la perdici d'un home. Del mat al
vespre est implorant al dux y vol remoure a son favor les
llibertats de l'Estat si no se li fa justicia. Han provat de
persuadirlo vint marxants, el mateix dux y els nobles de ms alta
alcurnia, ms ning el treu de les seves rabioses raons: manca de
paraula, justicia, comproms firmat!

JSSICA
Quan jo ab ell era encara, li vaig sentir jurar davant Tbal y
Chus, de sa mateixa tribu, que ms s'estimaria tenir la carn
d'Antoni, que vint voltes doblada, la soma que li deu; y jo s,
missenyor, que si acs no s'hi oposen l'autoritat, el poder y la
llei, malament anir la cosa pel pobre Antoni.

PORCIA, (a Bassanio)
Y es vostre car amic, qui es troba en aquest trnsit?

BASSANIO
Mon amic ms volgut, l'home ms b, i el cor ms prompte, el ms
incansable en els favors, un home en qui brilla l'antic honor
rom ms que en cap altre dels que a Italia respiren.

PORCIA
Quina quantitat li deu al juheu?

BASSANIO
Tres mil ducats.

PORCIA
Qu! No ms aix? Doneunhi sis mil y esqueixeu la lletra; dobleu
y tripliqueu els sis mil abans que'l tal amic perdi un sol cabell
per culpa de Bassanio. Primer veniu ab m a l'iglesia, doneume'l
nom d'esposa vostra, y desseguida us en aneu cap a Venecia, vers
l'amic; a mon costat, reps no haurieu ab l'nima intranquila.
Tindreu prou or pera pagar vint voltes aqueix deute y, quan pagat
ja sigui, porteu aqu vostre fidel amic. Nerissa, ma serventa, y
jo, entre tant, aqu viurem en casta viudetat. Anem, veniu, que
us toca empendre la marxa al mateix dia nupcial. Festegeu vostres
amics, feuloshi cara alegra; ja que tant car m'haureu costat
carament vull estimarvos. Per llegiume la lletra del vostre
amic.

BASSANIO, (llegint)
Tendre Bassanio, s'han perdut tots mos vaixells; mos acreedors
esdevenen crudels; ma situaci es molt apurada, ma lletra al
juheu perilla; y, ja que pagantla, a la fora he de deixar de
viure, vull que sigui nul tot deute entre nosaltres dos, ab tal
que abans de morir us vegi; de totes maneres feu com us plagui;
si no es vostra amistat, no ha d'esser ma lletra la que us
decideixi a venir!

PORCIA
Oh! mon amor, enllestiu prompte vostres assumptes y marxeu.

BASSANIO
Ja que'm doneu vostre perms, corro a apressarme; ms, d'aqu a
la tornada, cap llit tindr la culpa del meu retard, cap reps
s'escorrer entre vs y jo.

(Sen van tots)




XV

VENECIA

UN CARRER

(Entren Shilock, Salarino, Antoni y un Guarda)

SHYLOCK
Guarda, no li treieu pas l'ull de sobre... Que no sem parli de
compassi... Mireusel l'imbcil que deixava diners sense inters!
No li treieu pas l'ull de sobre, guarda.

ANTONI
No obstant, escltam, bon Shylock.

SHYLOCK
Jo reclamo ma lletra: no insisteixis per ella, he jurat que ma
lletra me seria pagada. Tu m'has tractat de go sense motiu;
doncs b! ja que sc un go no't fihis de mos uials. El dux me
far justicia. Molt m'extranya, guarda infidel, que hagis caigut
en la temptaci de creurel y sortir ab ell de pres.

ANTONI
Te prego que m'escoltis.

SHYLOCK
Jo reclamo ma lletra, a tu no vull sentirte; jo reclamo ma
lletra, es intil que parlis ms. De mi no'n fareu un d'aquests
bonassanos d'ulls contrits, que dobleguen el cap, sospiren,
s'entendreixen y es corven a la voluntat dels cristians. No vull
que'm segueixis; no demano paraules, no vull ms que ma lletra.

(Shylock sen va)

SOLANIO
Ms ferotge mast no s'ha vist mai entre homes.

ANTONI
Deixemlo; no el seguir ms ab pregs intils. Atenta contra ma
vida, prou s per quin motiu: sovint jo he salvat de ses
persecucions a molta gent qui ha vingut a implorarme; d'aqu ve
el su odi.

SOLANIO
Estic segur que'l dux no aceptar com vlit el vostre comproms.

ANTONI
El dux no pot trencar el curs de la llei. No's poden desatendre
les garanties que'ls extrangers troben entre nosaltres a Venecia,
sense que la justicia de l'Estat resti compromesa als ulls dels
marxants de totes nacions que ab llur comer fan l'esplendor de
la ciutat. Que vingui, doncs, lo que hagi de venir! Mes m'han
deixat tant extenuat aquestes prdues y angunies que ab prou
feines si tindr una lliura de carn pera satisfer dem a mon
sanguinari acreedor. Anem, guarda, en avant!... Du vulgui que
Bassanio vingui a vurem pagar el su deute y en pau tot lo del
mn.

(Sen van)




XVI

BELMONT

EN EL PALAU DE PORCIA

(Entren Porcia, Nerissa, Lloren, Jssica y Baltasar)

LLOREN
Senyora, ho dic sens vacilar en presencia vostra: teniu una alta
y veritable idea de la divina amistat; ne doneu la ms ferma
prova soportant com vs ho feu l'abscencia del vostre senyor. Ms
si sabessiu a qui feu tal honor, a quin real cavaller presteu
ajuda, de quina abnegaci es feta la seva amistat per monsenyor
vostre marit, estic segur que'l vostre desprendiment us
enorgulliria com mai cap altra bona acci ordinaria.

PORCIA
No m'he penedit mai d'haver fet b, y no ser pas avui que
comensi. Entre companys qui viuen y passen el temps junts y
quines nimes estant junyides igualment al lla de l'amistat, deu
regnar una vera harmonia de temperaments, de gustos y maneres.
Aix em fa creure que aquest Antoni, per esser l'amic de cor de
missenyor, deu assemblarse an ell. Essent aix, m'ha costat ben
poc lliurar l'imatge de la meva vida del domini d'una infernal
crudeltat! Mes preng un t que s'assembla massa al propri elogi;
deixem, doncs, aix y parlem d'altra cosa. Lloren, poso en
vostres mans la vetlla y direcci de casa meva, fins a la tornada
de missenyor. En quan a m, vaig a cumplir la promesa feta
secretament al cel, de pregar y viure en contemplaci, ab la sola
companyia de Nerissa, fins que son marit y missenyor tornin. A
dos lleges d'aqu hi ha un monestir, y all estarem recloses. Jo
us demano que acepteu una crrega que la meva amistat y les
circunstancies del moment us imposen.

LLOREN
Senyora, gustosament cumplir ab totes les vostres acertades
ordres.

PORCIA
Tot mon servei ja sab els meus intents: a vs y a Jssica us
obehiran com al senyor Bassanio y a m mateixa. Conserveuvos b,
doncs; fins a ms veure!

LLOREN
Suaus pensaments y hores de ditxa us acompanyin!

JSSICA
A Vostra Mrc desitjo, totes les joies del cor!

PORCIA
Pel vostre desig, gracies! jo ab goig us el retorno. Adu,
Jssica! (Sen van Jssica y Lloren) Ara, a tu, Baltasar. Sempre
fidel y honrat t'he vist: veuret igual avui espero! Pren eixa
lletra y fes tots els esforos humans pera esser depressa a
Pdua; psala a les propries mans del meu cos el doctor
Bellario. Desprs, pren ab gran cura els papers y els habits que
ell te dnar, y, sobre tot, ab la pressa ms gran del mn,
prtals a on cala el llahut pblic que fa la via de Venecia. No
perdis temps en paraules, marxa; jo ser all primer que tu.

BALTASAR
Me n'hi vaig, senyora, ab tota la llestesa possible.

(Sen va)

PORCIA
Nerissa, acstat. Porto entre mans una empresa que t'es
desconeguda. Veurem nostres marits ms prompte de lo que ells se
pensen.

NERISSA
Y ells a nosaltres, que'ns veuran?

PORCIA
S, Nerissa, ms talment habillades que'ns creurn provistes
d'all que'ns manca. Apostem lo que vulguis que al veurens totes
dues engalanades com a dos jovincels, ser jo el cavaller ms f
dels dos y el que portar de ms bella fais la daga. Veurs com
s estrafer l'aflautada veu que marca'l trnsit de l'adolescent a
l'home; com al nostre pas breu s donarli fora masculina, com
parlo de baralles ab l'aire fanfarr que'ls joves prenen, y com
sabr inventar dolces mentides! Quantes honorables dames hauran
caigut malaltes sospirant pel meu amor y llur vida haur pres ab
ma duresa! Jo no podia pas complureles a totes! Desprs vindr'l
penediment y em sabr greu, a la fi, d'haver causat sa mort. Jo
dir tant b una vintena d'aquestes gracioses mentides que no
mancar qui juri com fa ms d'un any que he deixat les aules!...
Me ballen pel cap mil facecies de les que fan aquests arruixats
que ara'm conv imitar pel meu servei.

NERISSA
Ens pendran per homes?

PORCIA
Fuig! Quina pregunta si la sents un alegre malicis! Anem! Te
far saber tot el meu plan una volta siguem en mon cotxe que'ns
espera defra el parc. Apressemnos que avui ens toca fer vint
lleges.

(Sen van)




XVII

BELMONT

EN ELS JARDINS DE PORCIA

Entren Lancelot y Jssica

LANCELOT
No hi ha dubte, no; perque mireu, dels pecats dels pares els
fills ne van geperuts; y es per aix que jo tremolo per vs.
Sempre us he estat franc, que a no esser aix no remouria en
vostre presencia aquest assumpte. Revestiuvos de coratge perque'm
sembla, en bona veritat, que esteu damnada. Sols resta una
esperana en vostre favor, y encara es una mena d'esperana
borda.

JSSICA
Dgam, si et plau, quina es aquesta esperana?

LANCELOT
En bona fe que s; podeu confiar, en ltim cas, que no heu estat
engendrada pel vostre pare y que no su la filla del juheu.

JSSICA
En efecte, aquesta s que es una mena d'esperana borda. En
aquest cas, fren els pecats de la meva mare els que caurien
sobre meu.

LANCELOT
Es cert, y per aix jo temo que no sigueu damnada de pare y mare:
veieu com al fugir de Scila vostre pare, ensopego ab Caribde,
vostra mare. Vaja, que per tots dos costats esteu perduda.

JSSICA
El meu marit me salvar, que m'ha fet cristiana.

LANCELOT
La veritat, aix no el fa gens abonable; b erem prou numerosos
els cristians; els justos que calien pera poder viure els uns
tranquilament vora dels altres. Aquesta empeltada de cristians
far alsar el preu del porc: si tots n'hem de menjar, aviat ni
per un ull de la cara podrem gaudir d'una conna a la graella.

(Entra Lloren)

JSSICA
Vaig a dir al meu marit aquestes paraules vostres, Lancelot; aqu
ve justament.

LLOREN
Me fareu tornar prompte gels, Lancelot, si seguiu atraient la
meva dna pels racers.

JSSICA
Ah! per nosaltres dos podeu estar tranquil, Lloren que Lancelot
y jo no'ns avenim. M'ha dit ben clar que en el cel no hi ha
gracia pera m, perque sc filla d'un juheu, y gosa a dir que vs
su un home nefast a la Republica perque al convertir els juheus
en cristians, feu alsar el preu del porc.

LLOREN, (a Lancelot)
Ms pla me sera a mi justificarme d'aix davant de la Republica,
que a vs de l'arrodoniment de la negresa. Su vs qui heu
engreixat a la serventa moresca, Lancelot.

LANCELOT
Y es b que guanyi en grossaria lo que pert en virtut. Aix
demostra que la moresca no m'espanta.

LLOREN
Qualsevol beneit que se't presenti t'arma avui un jc de
paraules! Me sembla que aviat ser el silenci el mellor encs de
l'esperit, y que sols els lloros tindran algun mrit parlar. Vs,
estropell, entra a dir que's preparin pel dinar.

LANCELOT
Es per dems, senyor, tots tenen gana.

LLOREN
Bon Du! ests fet una estisora de les paraules! Dgalshi, doncs,
que preparin el dinar.

LANCELOT
Tamb el dinar est preparat; el cobert haurieu de dir.

LLOREN
Cobert doncs, si aix ho vols.

LANCELOT, (acotantse, el capell a la m)
Oh, no; aqu, jo permaneixo descobert; s quan us dec, senyor.

LLOREN
Un altre joc de paraules! Es qu vols mostrarnos en aquest moment
tot el tresor de les teves gracies? Contesta planerament a mes
paraules senzilles. Vs dir a tos companys que posin el cobert a
taula, que comensin a servir y que nosaltres venim a dinar.

LANCELOT
S, senyor, servirem taula, y posarem el cobert dins del plat,
senyor; en quan a vs, senyor, vindreu a dinar quan aix plagui a
vostre humor y fantasia!

(Sen va)

LLOREN
Visca'l bon seny! Y quina cua porten ses paraules! Aquest imbcil
ha allotjat tot un exrcit de mots xirois en sa memoria; per
conec imbcils de ms altura, que igualment que ell n'estan tots
armats, y que, per una paraula rara, estropellen el sentit com.
Y el teu bon humor com va, Jssica? Ja es hora que'm diguis el
teu parer, ma benaimada; qu te'n sembla de l'esposa del senyor
Bassanio?

JSSICA
Sobrepassant tota llohana. Ja cal que'l senyor Bassanio visqui
sabiament, perque oferintli la seva esposa una tant gran
felicitat, trobar les alegries del cel aqu a la terra y si no
les sab fruhir aqu baix, que no esperi pas retrobarles all
dalt. Ah! si dos dus fessin an el cel una posta sobre la vala
de dues dnes de la terra, y Porcia fos una d'elles, ja caldria
realsar de bell nou a l'altra, perque com Porcia no n'hi ha dues
en eix mn tosc y pobre.

LLOREN
Tu tens en m com a marit, lo que ella es com esposa.

JSSICA
Ja ho sembla! que sem pregunti a m aix.

LLOREN
Ja ho preguntar ms tard; primer anem a dinar.

JSSICA
Lloren, dixam alabarte ara que tinc gana.

LLOREN
No, fesme el favor, deixm aix y ho rependrem per sobre taula;
all, dgam lo que vulguis, y ho digerir tot alhora.

JSSICA
Molt b, vull treureus la careta.

(Sen van)




XVIII

VENECIA

UNA SALA D'AUDIENCIA

(Entren El Dux, els Senadors, Antoni, Bassanio, Graci, Salarino,
Solanio y d'altres.)

EL DUX
S'ha presentat, Antoni?

ANTONI
A les ordres de Vostra Merc.

EL DUX
Apesarat estic per tu; has anat a raure ab un adversari de pedra,
ab un foll inhum, un miserable, incaps de sentir pietat y en
quin cor no hi arrela un br de tendresa.

ANTONI
S que Vostra Merc ha fet molts esforos pera apaibagar la seva
dura persecuci, ms com no minva el su rigor y com no hi ha
medi legal per lliurarme dels atacs de la seva rencunia, jo oposo
la meva paciencia a la seva furia, y em revesteixo de tota la
calma del meu esperit per soportar la rabia y jou de la seva
nima.

EL DUX
Que'l juheu se presenti davant del tribunal!

SOLANIO
A la porta s'espera; ara ve, mon senyor.

(Entra Shylock)

EL DUX
El pas obriu, que's posi davant nostre! Tothom creu, y jo tamb,
Shylock, que tu t'has volgut fingir pervers no ms que fins a
l'hora del desenlls, y que en aquell instant, donars proves
d'una indulgencia y pietat ms extremades que ta crudeltat
aparenta. Se creu, doncs, que en lloc de reclamar la pena, o
sigui una lliura de carn d'aquest pobre marxant, no tant sols
renunciars a semblant desdita, sin que corprs d'humana afecci
y tendresa, franc el fars de mitja mota y ab cor apiadat
considerars quants desastres han caigut sobre d'ell, capassos
d'aterrar a un marxant de reis y de desvetllar la compassi en
els pits de bronzo, en els cors de marbre, a Turcs despiatats, a
Tartars ignorants de tota obligaci d'afectuosa gentilesa. Tothom
aqu, espera una bona resposta, juheu.

SHYLOCK
Informada est Vostra Merc de les meves intencions. Pel nostre
sant Sabath he fet jurament de no perdonar la desdita estipulada
en ma lletra. Si sem desatn, que'l mal recaigui sobre'ls vostres
privilegis y les llibertats de vostra ciutat! Me preguntareu
perque prefereixo una lliura de carnassa a tres mil ducats? An
aix jo us respondr, solsament, que aquest es el meu gust. Que
no es una resposta? Suposeu que per casa meva corre una rata
que'm molesta y que a mi em plau donar du mil ducats pera ferla
emmatzinar!... Us conven aquesta resposta? Hi ha qui no pot
sofrir que un porc respiri, altres que'n veient un gat ja's
desaforen, altres que no's poden retenir l'orina quan un sac de
gemecs els sona a l'orella; y aix, la sensaci, que es la
mestrea de la passi, la conduheix a mida de sos desigs o de ses
repulsions. Vetaqu, doncs, ma resposta: Aix com no s'explica,
per cap ra fonamentada, perque a l'un l'esgarrifa'l crit del
porc, a l'altre'l gat inofensiu y casol, a l'altre un sac de
gemecs que s'infla, y perque, tots obeint a una feblesa
inevitable, martiritzen an aquell que'ls ha martiritzat, jo,
igualment, per explicar la ra d'aquest crudel procs, no vull,
ni en puc donar cap altre, que l'antiga horror y conscient odi
que per Antoni sento... Aquesta resposta us acontenta?

BASSANIO
Home sense cor, no hi ha resposta que excusi la crudeltat ab
que't rabeges.

SHYLOCK
No estic obligat a pluret ab la meva resposta.

BASSANIO
Maten tots els homes als sers a qui no estimen?

SHYLOCK
S'oda a un ser que mort no se'l vulgui?

BASSANIO
No tot agravi engendra fatalment l'odi.

SHYLOCK
Qu! Te plauria sentir dues voltes el fibl d'una serp?

ANTONI
Recordeuvos, creieume, que discutiu ab el juheu. Tant valdria
encaminarvos a la platja y dir a la grossa mar que abaixs sa
natural alsaria; preguntar al llop perque fa belar l'ovella en
cerca de son anyell; voler obligar al pins de la montanya a no
cimbrejar llurs altes copes y a no brunzir quan pels oratges del
cel sn agitades; tant us valdria empendre la ms dura tasca, com
provar (doncs res hi ha ms dur) d'entendrir aquest cor juheu.
Aix demano que no se li ofereixi res ms, que no's provi cap ms
medi. Fra aplaaments! Acabin les argucies! Vinga a m ma
sentencia, y al juheu sa requesta!

BASSANIO
Te dno sis mil ducats en lloc dels teus tres mil.

SHYLOCK
Si cada hu d'aquests sis mil fos partit en sis y si cada part fos
un ducat, jo tampoc te'ls voldria; vull ma lletra y fra.

EL DUX
Com pots esperar misericordia si tu no'n mostres gens?

SHYLOCK
Quin judici he de tmer si no manco a la llei? Teniu vosaltres,
en vostres cases, gran nombre d'esclaus a qui feu treballar lo
mateix que a vostres goos, per la sola ra que'ls heu comprat...
Vindr jo y us dir: _Proclameulos lliures! Caseulos ab els
vostres fills! Per qu'ls feu suar al pes de les crregues?
Doneulos llits tant flonjos com els vostres! Menjars fins com els
vostres afalaguin llurs paladars!_ Y vosaltres me respondreu:
_Aquests esclaus sn nostres..._ Doncs, b, jo responc igual: la
lliura de carn que d'ell reclamo, prou cara l'he pagada; es meva,
y la vull. Si no me la doneu, ai de vostres lleis! Els decrets de
Venecia perden tota fora! Demano justicia; l'obtindr? Responeu.

EL DUX
El meu poder me permet disoldre'l tribunal a no esser que
Bellario, sabi doctor que he enviat a cercar pera determinar
aquest cas, arribi avui mateix.

SALARINO
Missenyor, a fra hi ha un missatger, recent arribat de Pdua ab
una lletra del doctor.

EL DUX
Que's porti eixa lletra! Que vingui el missatger!

BASSANIO
Assernat, Antoni! Vaja, amic meu! ms coratge! Tindr'l juheu ma
carn, ma sang, mos ossos, tot, abans que per m s'escoli una gota
de ta sang.

ANTONI
Jo sc l'ovella apestada del remat, la que cal matar. La fruita
ms madura es la que ms aviat cau a terra; deixeume caure. Lo
mellor que fareu, Bassanio, es viure per dictar el meu epitafi.

(Entra Nerissa disfressada d'escrib)

EL DUX
Veniu de Pdua, de part de Bellario?

NERISSA
S, missenyor, Bellario envia'l su salut a Vostra Merc.

(Dna una lletra al Dux)

BASSANIO
Per qu tant vivament esmoles eixa fulla?

SHYLOCK
Per tallar lo que'm pertoca d'aqueix fallit.

GRACI
No en el cuiro, sin en el teu cor esmoles la teva arma, aspriu
juheu! Oh, no; no hi ha cap metall, ni la mateixa destral del
butx, que sigui ms tallanta que ta rencunia d'acer! Es que cap
preg no't pot commoure?

SHYLOCK
Cap que tu puguis imaginar.

GRACI
Oh! dampnat siguis, inexorable c! Mala justicia que't deix
viure! Tu em poses en perill de ferme perdre la fe y creure com
Pitgores que les nimes de les besties passen al cos de l'home.
Ton esperit fersteg dava vida a un llop que fou penjat, per
haver degollat un home; y aquella nima ferotge despresa de la
bestia s'allotj dins teu quan eres en el ventre de ta heretja
mare! Tos apetits sn els d'un llop, sanguinaris, famolencs y
furiosos.

SHYLOCK
Mentres ab tes injuries no'm raspis la firma d'aquesta lletra, no
danyars ms que tos pulmons cridant tant fort. Referma el teu
esperit, bon jove, sin rebr una sotregada mortal... Aqu
justicia espero.

EL DUX
Aquesta lletra de Bellario recomana un jove y sabi doctor a
l'Audiencia. Aon se troba?

NERISSA
S'espera molt aprop d'aqu, per saber si vs el voleu admetre.

EL DUX
Ab tota l'nima. Que tres o quatre de vosaltres surtin y un
acompanyament de gentilesa li improvisin! Tot esperant, el
Tribunal escoltar la lletra de Bellario.

L'ESCRIB, (llegint)
Spiga Vostra Merc, que la seva lletra m'ha trobat molt malalt;
per en el mateix instant que son missatger arribava, jo reba
l'agradable visita d'un jove doctor de Roma que s'anomena
Baltasar. L'he informat de la causa pendenta entre el juheu y el
marxant Antoni. Hem fullejat abds molts llibres. Ell us porta la
meva opini; us la mostrar refinada per sa propria ciencia, tant
extensa, que jo em quedaria curt al lloharla; y obeint a mos
precs, ell satisfar en lloc meu les intencions de Vostra Merc.
Que'ls anys que li manquen no el deixin mancat de la vostra alta
estima; no, per favor, car mai s'ha vist en un cos tant jove una
tant madura testa. Jo el deixo a vostre amable atenci, ben segur
de que la prova ha de sobrepujar a mes llohances.

EL DUX
Sentiu lo que escriu el sabi Bellario; y suposo que aquest es el
doctor qui ve. (Entra Porcia, en habit de doctor juris) Doneume
vostra m. Veniu de part del vell Bellario?

PORCIA
S, missenyor.

EL DUX
Sn ben vingut aqu. Preneu el vostre lloc. Esteu informat del
cas ara present davant del Tribunal?

PORCIA
Conec a fons la causa. Quin es aqu el marxant, y quin es el
juheu?

EL DUX
Antoni, y vs tamb, vell Shylock, acosteuvos els dos.

PORCIA
Es Shylock vostre nom?

SHYLOCK
Shylock m'anomeno.

PORCIA
Intenteu un procs de ben extranya natura; mes haventvos colocat
de ple dins del nostre dret, les lleis de Venecia no poden
oposarse a la vostra demanda. (A Antoni) Su vs el sotms a sos
rigors, no es cert?

ANTONI
S, segons ell.

PORCIA
Reconeixeu com vostra la lletra?

ANTONI
La regonec.

PORCIA
Doncs cal que'l juheu tingui clemencia.

SHYLOCK
En virtut de quin manament, si us plau?

PORCIA
No es cosa que's comandi la clemencia. Del cel devalla, com una
pluja suau, damunt del lloc aont impera; blsam de virtut doble
que fa b a qui el prodiga y al socorregut. Es la fora de les
forces. An els monarques, desde llur sitial, els escau mellor que
la corona. Llur ceptre representa la fora del poder temporal, es
l'atribut de majestat y de temena del qual emanan el respecte y
terror que els reis inspiren. Ms la clemencia plana per damunt
l'autoritat del ceptre; son sitial est en el cor dels reis, es
l'atribut del mateix Du; y el poder terrenal que ms a Du
s'acosta es el que sab atemperar la justicia ab la clemencia. Per
lo tant, juheu, ab tot y apoiarte en la ra de la justicia,
considera lo segent: que ab l'estricte justicia cap de nosaltres
se salvara. Demanem clemencia ab la pregaria y es la pregaria
qui ens condueix a tots a esser clements. Tot quan acabo de dir
es pera ablanir la justicia de la teva causa; si tu persisteixes,
el recte tribunal de Venecia no t ms a fer que pronunciar sa
sentencia contra aquest marxant.

SHYLOCK
Que'ls meus actes recaiguin sobre el meu cap! Jo reclamo la llei,
la pena y la desdita en ma lletra estipulada.

PORCIA
Es que ell no est en disposici de tornarvos el diner?

BASSANIO
S, a fe. Jo li ofereixo davant del Tribunal; fins li doblo la
soma. Si aix no es prou, jo em comprometr a pagarla du voltes,
donant com penyora mes mans, mon cap, mon cos. Si encara es poc
aix, ben palesa es la mostra de que la maldat vol aterrar a
l'ignocencia. Jo us ho prego, per una volta trepitgeu la llei ab
la vostra autoritat. Davant de la gran justicia, cometeu una
injusticia lleu, y dompteu el crudel monstre de sa feresa.

PORCIA
Aix no t d'esser: cap poder hi ha a Venecia que pugui trencar
un decret fixat. Constaria aix com un precedent, y ab aquest
exemple, no pocs abusos trastornarien l'Estat. Aix no pot esser.

SHYLOCK
Aquest jutge que ens ha arribat es un Daniel! Oh! s, un Daniel!
No sabs, jove y sabi jutge, com t'honoro!

PORCIA
Ensenyeume la lletra, si us plau.

SHYLOCK
Teniula, reverendssim doctor; teniula.

PORCIA
Shylock, aqu se t'ofereix triplicat ton diner.

SHYLOCK
Hi ha un jurament! Un jurament! Un jurament que jo he fet al cel!
Tacaria mon nima ab un perjur? No, ni per tot Venecia.

PORCIA.
Doncs, siga! El venciment ha caigut; y legalment, ab eix paper,
el juheu pot reclamar una lliura de carn, que ell mateix deu
tallar de vora'l cor del marxant... Tingues clemencia; pren tres
cops ton diner y dgam que esqueixi la lletra.

SHYLOCK
Quan se m'hagi pagat conforme ab lo que ella dicta! Se veu que
su un jutge recte; coneixeu b la llei; heu exposat netament el
cas: jo us encarrego, en nom de la llei que vs dignament
sosteniu, de procedir al judici. Us juro, per la meva nima, que
cap paraula d'home pot ferme vacilar. Ma lletra es ma fora.

ANTONI
Demano al Tribunal que dicti prompte el su judici.

PORCIA
Sabeulo, doncs! (A Antoni) Oferir vostre pit a la seva arma.

SHYLOCK
Oh, noble jutge! Oh, excelent jove!

PORCIA
Doncs el comentari y esperit de la llei, en res s'oposen a la
pena estipulada clarament en aquesta lletra.

SHYLOCK
Es molt veritat! Oh, sabi jutge equitatiu! Quan ms vell ets de
lo que sembles?

PORCIA, (a Antoni)
Mostreu el vostre pit nuu.

SHYLOCK
Cert, son pit; aix ho diu la lletra. No es veritat, noble jutge?
Vora mateix del cor, sn aquestes les mateixes paraules.

PORCIA
Exactes. Hi ha aqu una balana pera pesar la carn?

SHYLOCK
Jo en tinc una a punt.

PORCIA
Tingueu tamb un cirurgi, pagat per vs, Shylock, a fi d'embenar
la ferida per que ell no perdi sang fins a morir.

SHYLOCK
Aix est especificat en la lletra?

PORCIA
No hi consta aix, per qu hi fa? B seria que ho fessiu per
caritat.

SHYLOCK
Trobo que no cal; no ho diu pas la lletra.

PORCIA, (a Antoni)
A veure, marxant, teniu quelcom pera dir?

ANTONI
Poca cosa. Estic dispost y armat perfectament. Doneume vostre m,
Bassanio; adu! No us entristiu, si per vs me veig reduit a tal
extrem, car la fortuna se mostra en aquest cas ms indulgenta que
de costum. Ella fora quasi sempre al desgraciat a viure ms que
sa opulencia y a contemplar ab ulls llnguits y front arrugat
tota una poca de pobresa; a m m'escursa els dies penosament
llargs d'una semblant miseria. Encomaneume a vostra noble esposa:
conteuli, ab tots els accidents, la fi d'Antoni; dieuli lo molt
que us estimava; feu justicia al mort. Y quan li hagi estat
contada l'historia, que digui ella si no es veritat que Bassanio
ha tingut un amic! No us penediu d'haverlo perdut aquest amic,
que ell no's penedeix pas de pagar vostre deute. Espero tant sols
que'l juheu talli prou profondament, y a satisferlo vaig
desseguida ab tot el meu cor.

BASSANIO
Antoni, estic casat ab una dna a qui vull tant com a ma propria
vida; per, ma vida mateixa, ma esposa, el mn enter, no sn pera
mi de ms vala que la teva existencia: estic dispost a perdreuho
tot, s, a sacrificarho tot an aqueix monstre pera salvarte.

PORCIA
Poc agraida se us deuria mostrar vostra esposa, si us sentia fer
una semblanta oferta.

GRACI
Jo us juro que estimo a la meva esposa; doncs b, al cel la
voldria si pogus influir a que algun sant apaibagus aquest
juheu ferotge.

NERISSA
Feu b de dirho lluny de sa presencia, altrament aquest desig
torbaria la pau de casa vostra.

SHYLOCK, (apart)
Quins marits, els cristians! Jo ting una filla; que Du li dni
per esps un descendent de Barrabs primer que un cristi. (En
veu alta, a Porcia) Malgastem el temps. Us prego que procediu a
la sentencia.

PORCIA
Tens dret a una lliura de carn d'aquest marxant. El Tribunal te
l'adjudica y la llei te la dna.

SHYLOCK
Oh, jutge ponderat!

PORCIA
Y deus tallarla de son pit; la llei ho permet y el Tribunal ho
concedeix.

SHYLOCK
Oh, el sapient jutge! D'aix en dic una sentencia! Vaja!
prepareuvos.

PORCIA
Atrat un poc. No acaba tot aqu. Aquesta lletra no't dna ni una
sola gota de sang. Els termes fidels sn: _una lliura de carn._
Pren, doncs, lo que't pertoca, pren ta lliura de carn; ms, si
tallantla, verses una sola gota de sang cristiana, tes terres y
tos bens, conforme a les lleis de Venecia, sn confiscats a favor
de l'Estat veneci.

GRACI
Oh, jutge ponderat! No sents, juheu?... Oh, el sapient jutge!

SHYLOCK
Aix consta en la llei?

PORCIA
Tu mateix pots veure el text. Ja que tant reclames justicia,
justicia tindrs, pots estarne segur, y ms de la que desitges.

GRACI
Oh, el sapient jutge! Fxathi b, juheu!... Oh, el sapient jutge!

SHYLOCK
Aix acepto l'oferta... Pagueume tres cops la lletra y en pau el
cristi!

BASSANIO
Aqu tens el diner.

PORCIA
Poc a poc! Tindr el juheu plena justicia... Poc a poc!... Ning
ens apressa! No fugirem de l'esperit de la lletra.

GRACI
Oh, juheu! Quin jutge tant ponderat! Quin sapient jutge!

PORCIA
Preprat, doncs, a tallar la carn. No versis sang; no'n tallis
poc ni massa, sin ben justa una lliura de carn. Si en talles ms
o menys de la lliura justa, si aumentes o disminueixes el pes
convingut, encara que no ms sigui de la vintssima part d'un sol
trist gra, si la balana cau sols un cabell de l'un costat,
morirs y seran confiscats tots els teus bens.

GRACI
Oh, un segon Daniel! Un Daniel, juheu! Ara s que't ting,
heretge.

PORCIA
Qu esperes, juheu? Pren lo que't toca.

SHYLOCK
Doneume la mota y deixeu que me'n vagi.

BASSANIO
A punt la ting; prentla.

PORCIA
L'ha refusada en plena Audiencia. No tindr ms que lo que en
recte justicia li pertoca.

GRACI
Un Daniel, ho repeteixo! un segon Daniel! Gracies, juheu, per
haverme fet de consueta d'eixos mots.

SHYLOCK
Qu! Ni la trista mota em dareu?

PORCIA
Tindrs tant sols l'estipulada desdita. Prentla a tos danys y
perills, juheu.

SHYLOCK
Que la cobri el diable, en aquest cas! No m'aturo ms temps a
discutir.

PORCIA
Esprat, juheu. La justicia no't deixa encara lliure: En les
lleis de Venecia consta que, si s'arriba a provar que un
extranger, directa o indirectament, atenta a la vida d'un
ciutad, la persona menaada s'incauta de la meitat dels bens del
ofensor; l'altra meitat passa a la caixa especial de l'Estat y la
vida del culpable resta a la merc del Dux que'n disposar a son
albir. Per lo tant, jo dic que tu't trobes en el cas previst, car
es de pura evidencia que indirecta y fins directament has atentat
a la propria vida del qui ara es defensa, y t'has atret la pena
fa poc dita. Flecta, doncs, els genolls y implora la gracia del
Dux.

GRACI
Demana perms pera anar a penjarte. Ms si els teus bens passen a
l'Estat, ni diners tindrs pera comprar una corda; caldr, doncs,
que l'Estat te pengi a costa seva.

EL DUX
Pera que vegis quan difereix el teu sentir del nostre, te perdono
la vida abans de demanarmho. L'una meitat dels teus bens es pera
Antoni, l'altra passa a l'Estat; ms el teu penediment pot
alleugerir la confiscaci fins a una senzilla esmena.

PORCIA
De part de l'Estat, b; no, de la part d'Antoni.

SHYLOCK
Fra! preneu ma vida y tot, no'm perdoneu de res. Me deixeu sense
casa si us emporteu el su sostn; me lleveu la vida prenentme
els medis de viure.

PORCIA
Quina merc li acorda la vostra pietat, Antoni?

GRACI
La merc d'una forca, res ms, en nom de Du!

ANTONI
Que Missenyor, el Dux y tot el Tribunal se serveixin deixarli,
neta de tot recrrec, la meitat dels sus bens. L'altra meitat
que me la deixi a mi a inters, y quan ell mori, jo consento en
restituirla al jove cavaller que no fa molt se li emport la
filla. Imposo dues condicions an aquesta gracia: la primera, es
que's faci cristi al moment; la segona, es que, per acta extesa
davant del Tribunal, faci donaci a son gendre Lloren y a la
seva filla de tot quan al morir posseheixi.

EL DUX
Aix far, o jo li revoco la gracia que acabo d'otorgarli.

PORCIA
Hi consens tu, juheu? Qu dius?

SHYLOCK
Hi consento.

PORCIA
Escrib, exteneu l'acta de donaci.

SHYLOCK
Per favor, deixeume anarmen d'aqu; no'm trobo gens b. Envieume
l'acta y la firmar.

EL DUX
Vesten, ms no deixis de firmarla.

GRACI
Dos padrins tindrs a ton bateig. Ah! si jo hagus estat jutge,
prou n'hauries tingut una dotzena y que t'haurien acompanyat, no
a les fonts babtismals, sin a la forca.

(Shylock sen va)

EL DUX, (a Porcia)
Us prego ab tota l'nima, senyor, que vingueu a dinar a casa
meva.

PORCIA
Jo prego humilment a Vostra Merc que em dispensi: cal que
retorni aquesta nit a Padua, y he d'empendre la marxa desseguida.

EL DUX
Me sab molt greu que'la manca de lleure us esclavitzi. Antoni,
retribuhiu com cal eix cavaller, car, al meu parer, li deveu
moltissim.

(El Dux, els Magnifics senadors y llur seguici, desapareixen)

BASSANIO, (a Porcia)
Dignssim cavaller, gracies al saber vostre, mon amic y jo ens
hem lliurat d'una pena crudel... Acepteu com honoraris els tres
mil ducats que's destinaven al juheu; gustosament us els oferim
pel vostre grat servei.

ANTONI
Y us devem, per sempre ms, el nostre afecte y el nostre ms
franc desprendiment.

PORCIA
Ben pagat es qui content resta. Jo estic content d'havervos
deslliurat y per lo tant per ben pagat me dno. Mai mon nima ha
estat ms mercenaria que avui. Us demano tant sols que em
regoneixeu al trobarnos; bon dia tingueu y prenc comiat de
vosaltres.

BASSANIO
Car senyor meu, no m'es possible deixarvos sense insistir.
Acepteu un record de nosaltres; ja que no com salari, acepteulo
com tribut. Dues coses m'heu de concedir; si us plau: la primera
es que no'm refuseu; que em perdoneu, la segona.

PORCIA
Tant me forceu que us obeheixo. (A Antoni) Doneume els vostres
guants, y els portar en memoria vostra. (A Bassanio) Per
l'afecci que em demostreu, aquesta anell aceptar... no retireu,
no, vostra m, que no us pendr res ms; vostra amistat aix em
refusa?

BASSANIO
Aquesta anell, oh, bon senyor? Si no val res aquesta anell!
Vergonya sentiria de donarvos tal cosa.

PORCIA
No vull res ms que aix; y ara, veieu? ja es una fantasia meva.

BASSANIO
Te una importancia pera m que sobrepassa sa vala. Jo far fer
una proclama en cerca de la ms preciosa tombaga de Venecia y us
l'oferir; mes perdoneume, aquesta no puc.

PORCIA
Ja veig, senyor, que su lliberal... al oferir. Vs m'heu
ensenyat de cop a demanar y ara me sembla molt b, que em voleu
ensenyar com s'ha de respondre al qui demana.

BASSANIO
Oh, senyor, aquesta anell me fou donada per ma esposa; y quan en
mon dit la posava ella mateixa, me feu jurar que mai devia
vndrerla, donarla ni prdrela.

PORCIA
Aquesta excusa estalvia molts presents als homes. La vostra
esposa, al saber quant jo me la mereixo aquesta anell, hauria
d'esser folla per guardarvos rencunia eterna d'havermela donada.
Est b. Que la pau us acompanyi!

(Porcia y Nerissa sen van)

ANTONI
Doneuli, mon Bassanio, la tombaga. A les recomanacions de la
vostra esposa poseuhi el contraps dels seus servis y de
l'amistat meva!

BASSANIO
Vs, corre, Graci, y aconsegueixlo; dnali l'anell, y, si pots,
feslo venir a casa d'Antoni. Corre, fes via.

(Graci sen va)

Anem tranquilament a casa vostra. Dem, de bon mat, volarem tots
dos cap a Belmont. Veniu, Antoni.




XIX

VENECIA

UN CARRER

(Entren Porcia y Nerissa)

PORCIA
Entrat de la casa del juheu, presntali aquesta acta, y obligal
a firmar. Aquesta nit emprenem la marxa y arribarem un dia primer
que els nostres marits a casa. Aquesta acta ser la benvinguda
que a Lloren donarem.

(Entra Graci)

GRACI
Gentil senyor, gracies a Du que us trobo: missenyor Bassanio,
havent reflexionat b, us envia aquesta anell y solicita la
vostra companyia a dinar.

PORCIA
Es del tot impossible. En quant a la tombaga, l'acepto vivament
agrait; feuli constar, us ho prego. Ah! y us prego tamb que
ensenyeu a mon jove escrib la casa del vell juheu.

GRACI
De molt bona gana.

NERISSA, (a Porcia)
Voldria dirvos una paraula, senyor. (En veu baixa) Vaig a veure
si a mon marit li faig donar l'anell que em va jurar guardar
sempre.

PORCIA
Te la donar, jo en responc. Ab llur antiga paraula d'honor
voldran sostenir que era a uns homes a qui han fet present de
nostres tombagues; per nosaltres, jurant ms fort que ells, els
sostindrem lo contrari. Vs y aprssat; ja sabs aon t'espero.

NERISSA, (a Graci)
Vaja, car senyor meu, voleu mostrarme aquesta casa?




XX

BELMONT

EN EL PARC. AVINGUDA QUE CONDUEIX AL PALAU DE PORCIA

(Entren Lloren y Jssica)

LLOREN
Com resplandeix la lluna! En una nit com la d'avui, mentres el
ventijol lleuger besava dolament els arbres, que no remorejaven;
en una nit com la d'avui, Troylus degu enfilarse en els murs de
Troia y exhalar la seva nima vers les tendes gregues aon
reposava Crssida!

JSSICA
En una nit com la d'avui, Tisbe, desvetllant ab passos tremolosos
la rosada, veg l'ombra del lle primer que la mateixa bestia, y
fug esfarehda.

LLOREN
En una nit com la d'avui, Dido, ab una branca de slzer a la m,
s'estava dreta en la deserta platja y ab senyes pregava a son
benamat de retornar a Cartago.

JSSICA
En una nit com la d'avui, culla Medea les herbes encantades que
rejoveniren el vell Eson.

LLOREN
En una nit com la d'avui, Jssica s'envol de casa l'opulent
juheu y ab un amant gentil fug de Venecia fins a Belmont.

JSSICA
Y en una nit com la d'avui, prometa el jove Lloren aimarla
molt, y li robava l'nima ab mil juraments tots ells mentida!

LLOREN
Y en una nit com la d'avui, Jssica, la bonica, com una
capritxosa, calumniava al su amant que li saba perdonar.

JSSICA
Tota la nit us sostindria la contra, si no vingus ning. Per,
escolteu! Sento els passos d'un home.

(Entra Esteve)

LLOREN
Qui tant depressa avana, en el silenci de la nit?

ESTEVE
Un amic.

LLOREN
Un amic! Quin amic? Voleu dirme vostre nom, si us plau, mon amic?

ESTEVE
Esteve es el meu nom, y us porto la nova que abans d'apuntar el
dia tindrem la mestrea aqu a Belmont; camina ja per aquesta
encontrada, flectant el genoll davant de les santes creus y
pregant per la felicitat del su matrimoni.

LLOREN
Qui ve ms ab ella?

ESTEVE
Un sant ermit y la seva acompanyanta; ning ms. Us prego que em
dieu si el meu amo ha retornat.

LLOREN
Encara no. No hem tingut noves d'ell. Jssica, anem, si us plau,
preparemnos pera rebre ab alguna cerimonia la mestrea de la
finca.

(Entra Lancelot y crida)

LANCELOT
Sol, la! Sol, la! Hop! Hei Hop! Sol, la! Sol, la!

LLOREN
Qui crida?

LANCELOT
Sol, la! Heu vist a mestre Lloren y a la senyora Lloren? Sol,
la! Hei!

LLOREN
Dixat d'heis, company! Som aqu.

LANCELOT
Hei? Aont? Aon?

LLOREN
Aqu.

LANCELOT
Aqu, doncs. Digueulos que ha arribat un correu de la part del
meu amo ab el corn ple de bones noves. Abans d'apuntar el dia
ser aqui.

(Sen va)

LLOREN
Anem, ma dola aimia, a esperar llur arribada. Mes per qu
anarsen a casa? No, no val la pena. Esteve, anuncieu vs mateix
al palau que vostra mestrea est apunt d'arribar y feu jugar
l'orquestra a l'aire lliure. (Esteve sen va) Dessobre eix banc
quan dolament s'adorm el clar de lluna! Assentmnoshi y que els
sons de la musica es filtrin en nostres orelles! La calma, el
silenci y la nit s'agermanen ab la pura harmona. Assntat,
Jssica. Mira com la volta del cel arreu est puntejada d'esferes
d'or lluminoses. De tots aquests punts brillants que tu
contemples, no n'hi ha cap, fins el ms petit, que en son
moviment no canti com un angel en eterna harmona ab els
querubins d'ulls tendres. Semblanta harmonia regna en els
esperits immortals; mes tant que'ls cobreix eixa argila moridora
ab son groller vestit, no la podem percebre. (Entren els musics)
Comenceu! Ab un himne desvetlleu a Diana. Que'ls vostres ms
dolos accents arribin a l'orella de vostra mestrea! Atraieula a
sa llar ab la musica.

(Musica)

JSSICA.
Mai me poso alegra quan sento una dola harmona.

LLOREN
Perque els sentits us resten tots absords. Observeu no ms una
vacada ferstega y lliberta, una muni de poltres indomptables;
comencen a botre desenfrenadament y a bruelar y a renillar moguts
per la xardor de llur sang. Mes que sentin per etzar el toc d'una
trompeta, o que qualsevulla altra musica ressoni en ses orelles,
y els veureu de sobte deturarse tots, trasmudat llur ferotge
esguard en xtassi encongit sota el suau encs de la musica.
Perx els poetes han imaginat que Orfeu atreia els arbres, les
pedres y les ones, perque no hi ha cap esser tant bast, tant dur,
tant furis, que per un instant la musica no'n atemperi sa
natura. L'home que en si no porta musica y que els sons
harmoniosos no el commouhen, es proprici a furts, enganys y
traidores. Els impulsos de la seva nima sn tristos com la nit
y ses afeccions negres com el Tartar. No't fiis d'un tal home!...
La musica escoltem.

(Entren Porcia y Nerissa y permaneixein allunyades)

PORCIA
Aquesta llum que's veu, crema en la meva sala. Quan lluny sa
claror envia eixa petita flama! Aix una bona acci brilla entre
gent dolenta.

NERISSA
Quan la lluna brillava, no viam el llum.

PORCIA.
Tal com la ms alta gloria ofega a la ms petita. Brilla un
ministre igual que un rei, avans que'l rei se deixa veure, y
aleshores tot son prestigi se fon com un xaragall dels camps en
l'immensitat dels mars... Una musica! Escolta!

NERISSA.
Es la vostra, senyora, la de la casa.

PORCIA.
Ara ho veig, sols en son lloc les coses son perfectes; me sembla
molt ms harmoniosa que de dia.

NERISSA.
Es el silenci, qui li dna aqueix encs, senyora.

PORCIA
Pel qui no hi posa esment, canta el corb tant b com l'alosa, y
crec que si el rossinyol cantava de dia, mentres les oques
quaquegen, no tindra pas ms fama de bon cantaire que'l reiet.
Quantes coses no obtenen sin a son degut temps el complement de
la perfecci y de la llohana! Oh, silenci! La lluna dorm ab
Endymi, y no vol esser desvetllada!

(Calla la musica)

LLOREN
Es la veu de Porcia, si no m'erro molt.

PORCIA
Me coneix, com el cego coneix al cucut, pel s lleig de la veu.

LLOREN
Senyora, sigueu la benvinguda a casa vostra.

PORCIA
Venim de pregar per la bona fortuna de nostres marits que creiem
haver favorescut ab la nostra intercessi. No han retornat?

LLOREN
Encara no, senyora; mes fa poc s'ha presentat un correu anunciant
llur prxima arribada.

PORCIA
Entra a casa, Nerissa. Dna l'ordre a mon servei de no fer cap
demostraci sobre la nostra abscencia. No en digueu res, Lloren;
ni vs, Jssica.

(Se senten sonar trompetes)

LLOREN
Vostre marit no es lluny; aquestes sn les trompetes de sos
heralds. No som garlaires, senyora; no temeu res.

(Entren Bassanio, Antoni, Graci y llur seguici)

BASSANIO
Se'ns faria de jorn a la mateixa hora que als antpodes, si vs
apareguessiu sempre que el sol ens deixa.

PORCIA
La brillantor desitjo de la llum, sense tenir la seva lleugeresa!
Una dna lleugera es la runa del marit; que mai la meva
lleugeresa pugui aterrar a Bassanio! Deixem lo dems a la m de
Du!... Sigueu el benvingut a casa vostra, senyor meu.

BASSANIO
Gracies, senyora. Sigueu gentil ab mon amic; aquest es Antoni,
aquest es l'home de qui sc infinitament deudor.

PORCIA
En efecte, li deveu tota mena de generositats; ell per vs n'ha
tingut de ben grosses.

ANTONI
Cap que no m'hagi estat perfectament pagada.

PORCIA, (a Antoni)
Senyor, su molt benvingut a casa nostra. Cal provarvosho d'altra
manera que en paraules; perx no allargo els compliments verbals.

(Graci y Nerissa parlen vivament)

GRACI
Us juro, per aquesta lluna que ara brilla, que em culpeu sense
ra. Per ma fe, l'he donada al escrib del jutge. Voldria que'l
possehidor sigus eunuc ja que el fet us causa tanta pena, amor
meu.

PORCIA
Una baralla? Ah, tant prompte! De qu's tracta?

GRACI
D'una anell d'or, d'una trista tombaga que ella va donarme, ab
una divisa que, adressantse a tothom com els versos del daguer
sobre les dagues, deia: _Aimeume i no'm deixeu._

NERISSA
Y qu veniu ara a parlar de divisa o de vala? Quan us la vaig
donar, me jurreu que la portarieu fins a l'hora de la mort y que
ni la tomba us separaria d'ella. Si per m no, al menys per tant
pattics juraments, havieu de tenir ms cura en conservarla! Que
l'heu donada a l'escrib del jutge!... Ah! jo estic segura que
aquest escrib no tindr mai pl a la barba.

GRACI
S que'n tindr, si pot arribar a home.

NERISSA
Prou si una dna pot esdevenir home.

GRACI
Per eixa m que ara alo! Creu que l'he donada a una criatura, un
minyonet, un mal fresseta, gens ms alt que tu, a l'escrib del
jutge, menut y garlaire, que me l'ha demanat en paga de sos
servis; En conciencia no li poda refusar.

PORCIA
Jo us haig d'esser franca, heu caigut en mancament separantvos
tant a la lleugera del primer present de vostra esposa; un
objecte afianat en vostre dit per nombroses promeses y junyit a
vostre carn per la fe jurada! Jo he donat una tombaga a mon
benamat y li he fet jurar que mai sen despendria. Aqu el teniu.
Doncs b, en nom su m'atreveixo a jurar que ni per totes les
riqueses que el mn atresora voldria separarsen ni llevarla de
son dit. En veritat, Graci, feu un agravi massa crudel a la
vostra esposa. Si a m em passava un cas semblant, jo esdevindra
folla.

BASSANIO, (apart)
En bona fe, si lo mellor que podra fer no seria tallarme la m
esquerra y jurar que he perdut l'anell al defensarla.

GRACI
Missenyor Bassanio ha donat sa tombaga al jutge que li ha demanat
y qui, certament, la ben mereixa. Y ha sigut aleshores que'l
miny, son escrib, qui havia tingut el treball de fer les
escriptures, m'ha demanat la meva; ni el servidor, ni l'amo no
han volgut aceptar altre cosa que nostres tombagues.

PORCIA, (a Bassanio)
Quina anell heu donat, vs, missenyor? Espero que no ser la que
de m rebreu?

BASSANIO
Si al pecat goss ajuntarhi la mentida, diria que no; per,
veieu, l'anell no es ja en mon dit, ja no la tinc.

PORCIA
Com tampoc hi ha la fe en el vostre cor. Pel cel ho dic; no'm
veureu jamai en vostre llit que no'm presenteu la tombaga.

NERISSA, (a Graci)
Ni a m en el vostre, que jo no vegi la meva.

BASSANIO
Oh, dola Porcia, si sabiau a qui he donat l'anell, si sabiau per
qui he donat l'anell, si poguesseu concebre perque he donat
l'anell, ab quin escrpol m'he desfet de l'anell, quan no se'm
volia aceptar altre cosa que l'anell, prou calmariau l'aspror del
vostre enuig.

PORCIA
Si haguessiu conegut la virtut de l'anell, o pressentit la vala
de la qui us don l'anell, o posat vostre honor en guardar
l'anell, mai us haurieu separat de l'anell. Quin home hauria
sigut tant desconsiderat, si ab manifestacions de zel us hagus
plagut defensarla, de reclamar ab tanta extrema insistencia un
objecte tingut com a sagrat? Nerissa ha dit prou b lo que dec
creure. Que em mori, si no es una dna la qui t l'anell!

BASSANIO
No, senyora, pel meu honor, per la meva vida! Ben lluny d'esser
una dna; es un doctor de gran civilitat, qui m'ha refusat tres
mil ducats y m'ha fet la demanda de l'anell. Jo de cop li negava
y malcontent l'he deixat allunyar, an ell qui havia salvat la
vida de mon mellor amic. Qu ms podria dirte ma angelical
senyora? M'he vist obligat a enviarli; he hagut de cedir al
remordiment y a l'educaci; el meu honor ab tanta ingratitut no
ha pogut sollarse. Generosa senyora, perdoneume. Per eixes llums
sagrades de la nit!... si haguessiu estat all no dubto que vs
m'hauriau demanat l'anell pera donarla an aqueix noble doctor.

PORCIA
No deixeu mai que aquest doctor s'acosti a casa meva. Ja que t
ell la joia per mi estimada y que vs haviau jurat guardar en
record meu, jo em vull mostrar tant lliberal com vs. Res de quan
me pertany li refusaria, no, ni el meu cos, ni el mateix llit
vostre! Ah! m'aparellaria ab ell, ho tinc ben decidit; no dormiu
ni una nit fra de casa, vigileume com un Argos. Sin, per poc
que em deixeu sola, jo us dic pel meu honor, que encara no he
perdut, jo! que tindr aqueix doctor per company de llit.

NERISSA, (a Graci)
Y jo a son escrib. Ab aix, us cal pendre cura de l'instant que
em deixareu mestrea de mi mateixa.

BASSANIO
Y b! Feu lo que us plagui! Mes, procureu que jo no el sorprengui
al jove escrib, perque li escapsaria la ploma!

ANTONI
Y sc jo el desgraciat causant d'eixa discordia!

PORCIA
No us afligiu, senyor; no per aix deixeu d'esser molt benvingut.

BASSANIO
Perdnam, Porcia, aquesta ofensa obligada. Y davant tots aquests
amics que m'escolten, jo't juro, pels teus hermosos ulls, aon me
miro...

PORCIA
Fixeuvoshi molt ab aix! Se veu doble en els meus ulls, una volta
en cada un d'ells!... Doneu vostre paraula d'home doble; heusaqu
un jurament digne de crdit!

BASSANIO
Vaja, escltam, al menys. Perdona, aquesta volta, y et juro, per
la meva nima, que mai ms me far culpable als teus ulls de una
sola manca de fe.

ANTONI, (a Porcia)
Jo havia comproms mon cos pels interessos de vostre marit, y a
no esser per aquell que ara t la baga, la desgracia m'hauria
anorreat; aquest cop, ab la garantia de la meva nima, goso a
assegurar que vostre senyor jamai, voluntariament, mancar a sa
promesa.

PORCIA, (que's treu una anell del dit i la dna a Antoni)
Aix, vs sereu la seva garantia. Doneuli aquesta baga y digueuli
que la guardi mellor que l'altre.

ANTONI, (passant l'anell a Bassanio)
Teniu, senyor Bassanio, jureu guardar aquesta anell.

BASSANIO
Pel cel! si es la mateixa que jo he donat al doctor!

PORCIA
D'ell m'ha vingut. Perdoneume, Bassanio... Per aquesta anell he
tingut la companyia del doctor en mon llit.

NERISSA
Perdoneume, tamb, gentil Graci; aquell mal fresseta, sabeu,
l'escrib del doctor, ha jegut ab mi la nit darrera al preu
d'aquesta anell.

GRACI
Bona l'hem feta! Adobar les carreteres a l'estiu quan sn
immellorables! Qu! Haurem estat cornuts abans que ho
mereixssim?

PORCIA
No parleu tant grollerament. Esteu tots astorats. Teniu, preneu
aquesta lletra, llegiula quan us vagui; ve de Pdua, de Bellario.
Per ella us enterareu que Porcia era el doctor de qui's parla, y
aquesta, Nerissa, el su escrib. Lloren us confirmar com jo
vaig deixar aquests llocs quasi tant prompte que vosaltres, y que
fa un sol instant que sc vinguda: encara no he entrat a casa
meva... Su benvingut, Antoni. Us guardo mellors noves de les que
vs espereu. Obriu depressa aquesta lletra. Hi trobareu que tres
de vostres naus acaben d'arribar a port ricament carregades. Ja
us contar per quina extranya casualitat he trobat aquesta
lletra.

(Dna un paper a Antoni)

ANTONI
Me deixeu mut!

BASSANIO
Que extrany! erau vs, el doctor, y jo no regonixeus!

GRACI
Com pot esser! erau vs, l'escrib, qui m'ha de fer cornut!

NERISSA 
S, per un escrib qui no voldr intentarho mai, a no esser que
esdevingui home.

BASSANIO, (a Porcia)
Vs, doctor enciser, sereu mon company de llit; y, quan jo
m'absenti, dormireu ab la meva esposa.

ANTONI
Oh, graciosa dama, vs m'heu tornat la existencia y la opulencia;
doncs aqu llegeixo com a cosa certa que mes naus sn arribades a
bon port.

PORCIA
Y vs, Lloren, com esteu? El meu escrib us porta noves ben
animadores.

NERISSA
S, y que vaig a donarleshi sense retribuci. (Donant un paper a
Lloren) Aqu teniu, per vs y per Jssica, una acta formal aon
consta com el ric juheu us fa hereus de tot quan possehir a la
seva mort.

LLOREN
Vosaltres, gentils dames, verseu el mann en el cam dels
afamats.

PORCIA
Aviat ser de dia, y ab tot, estic certa que cap de vosaltres se
sent encara en plena confiana sobre aquests aconteixements.
Retiremnos a casa y all feunos tantes preguntes com us plagui. A
totes us respondrem fidelment.

GRACI
Anem! Per comenar l'interrogatori de Nerissa, al qual ella
respondr sota jurament, li preguntar que s'estima ms: restar
llevats fins a la nit propera, o anrnosen de dret cap al llit,
dues hores abans d'esser de dia. Pel meu parer, si ara fos gran
jorn, desitjara les tenebres per anarmen al llit ab l'escrib
del doctor. Y ara si que, mentres visqui, esmersar la meva ms
tendra solicitut en guardar escrupulosament l'anell de Nerissa.




F DEL MARXANT DE VENECIA




NOTES (del traductor)

1)EL MARXANT DE VENECIA

En el darrer any del sigle XVI, EL MARXANT DE VENECIA fou imprs
per primera vegada y publicat en dues edicions diferentes, l'una
portava el nom d'un impressor, J. Roberts, l'altra el nom d'un
llibrer, Toms Heyes. El titol prolixe de la segona edici era
aquest:

La molt exelenta historia del Marxant de Venecia.
Ab l'extrema crudeltat que mostr Shylock, el juheu
en contra el susdit Marxant, al volerli tallar una
lliura justa de sa carn: y la conquesta de Porcia
per la tria de les tres arques.

Com ha sigut representada diverses voltes pels
servidors del lord Chambelan.

Escrita per William Shakespeare.

A Londres, impresa per J. R., per Toms Heyes y
posada en venta al cementir de Paul, el de la senyal
del vert Drag, 1600.

Desde el mes de juliol del 1598, l'impressor ja havia fet
registrar son dret al _Stationer's Hall_.

EL MARXANT DE VENECIA es la darrera de les obres de Shakespeare
nombrades en el catleg que Francis Meres public a la fi del
1598.

2) Compendr aleshores perque la sang me raj del nas el darrer
dilluns negre. -El cronista Howe conta aix l'origen d'aquesta
dita singular, _Dilluns negre_:

El dia quatre d'abril del 136O, a l'endem de Pasqua, camp el
rei Eduard ab un exrcit davant de Paris, y feia un fred tant
dur, que molts homes moriren gelats dalt de llurs cavalls.
Veusaqui perque al dilluns de Pasqua se li ha dat el sobrenom de
Dilluns negre

3) Tenen a l'Anglaterra una moneda d'or aont hi ha grabada una
flgura d'angel. -La pessa d'or ab l'efigie de l'Angel era una
moneda correnta en temps d'Elisabeth: s'anomenava _Angel_ y era
tant antiga com la monarquia saxona. L'antiquari Verstegan suposa
que'l mot _English_, qui designa la raa inglesa, es una
contracci del mot _Angel-like_, semblant a un angel. Aquesta
pretinguda etimologia explicaria perque els primers princeps
d'Anglaterra havien fet esculpir la figura d'un angel a la cara
de sa ms bella moneda.

4) Sol, la! Hop! Hei! Sol, la! Sol, la! -Aqu, Lancelot imita
el s de la trompa per medi del qual els correus senyalaven llur
propera arribada en temps de Shakespeare.






End of Project Gutenberg's El Marxant de Venecia, by William Shakespeare



License: Share Alike