NOTA DE LA TRANSCRIPCI. S'ha respectat l'ortografia, una mica irregular, d'aquesta edici, que data de 1907. nicament s'han corretgit alguns errors evidents d'impressi. LA FESTA DELS REIS PERSONATGES ORSINO, Duc de Ilyria SEBASTI, Germ de Viola ANTONI, Capit de vaixell, amic de Sebasti UN CAPIT DE VAIXELL, Amic de Viola VALENT, Gentilhome al servei del Duc CURI, Gentilhome al servei del Duc SIR TOBIAS BELCH, Oncle d'Olivia (1) SIR ANDREU AGUE-CHEEK (2) MALVOL, Majordom d'Olivia FABI, Servent d'Olivia FESTA, Jutglar d'Olivia OLIVIA, Comtesa VIOLA MARIA, Cambrera d'Olivia NOBLES, SACERDOTS, AGUTZILS, MUSICS Y ALTRA GENT L'acci a Ilyria I UNA CAMBRA EN EL PALAU DEL DUC (Entren el Duc, CURI y senyors; se sent una orquestra) DUC Si la musica s l'aliment de l'amor, toqueu, toqueu sens parar mai, amareumen, fins que ma passi n'emmalalteixi y assadollada'n mori. Un altre cop aquesta passada! T un caient tant dolcssim! Ha lliscat per la meva orella com l'oreig suau que roba y escampa'l penetrant perfum d'un marge de violes!... Prou! No seguiu ms. S's perduda la dolor d'aquella passada! Oh esperit de l'amor! Que penetrant y sublim s ton poder! Encara que en tu, com en la mar tot hi capiga, no hi entra res, per esforat y valis que siga, que als pocs minuts en fora y en valer no minvi: tant fantasiosa s la passi, aquesta suprema fantasia. CURIUS Senyor, voleu sortir a cassera? DUC De qu, Curi? CURIUS Del cervo, senyor. DUC La del ms noble de tots, s mon unic anhel ara. Oh! quan mos ulls vegeren a Olivia, va semblarme que ab son al purificava l'aire; d'aquell instant vaig devenir una presa, y d'aleshores que mos desitjos, com afamats mastins, sns reps me deixen. (Entra VALENT) Qu t'ha respost? VALENT No us enutgeu, senyor; no he pogut conseguir que'm rebs; ms us porto la resposta que m'ha trasms sa cambrera; en set anys ni la llum del sol veur son rostre descobert, car com monja de clausura, constantment un tupit vel tapar son rostre, y cada dia ruixar de llagrimes sa cambra, per la memoria d'un germ difunt, record que vol servar eternament en son pensament entristit. DUC Oh! la que t tanta dolura a l'nima, la que a l'amor d'un germ rendeix tal culte, com sabr estimar el dia que l'aurfera sageta acabi ab l'estol d'afectes que en son pit viuen; quan sang y cor, solis altssims, siguin ocupats per un rei unic? Anem a abandonarnos pels llits de flors; l'ombra dels tupits brancatges s el ms esplendid bressol pels somnis d'amor. (Sen van.) II PLATJA (Entren VIOLA, un CAPIT DE VAIXELL y MARINERS) VIOLA Quin pas s aquest, amic? CAPIT Ilyria, senyora. VIOLA Y qu hi podr fer jo a Ilyria? Mon germ s al fons de l'Elysseu!... Potser la sort haur volgut que se salvs tamb. Qu us sembla, bons mariners? CAPIT Vs mateixa deveu la vida a una afortunada casualitat. VIOLA Pobre germ meu! Qui sab si ell tamb s'haur salvat per un sorts atzar? CAPIT B podria esser, senyora; y si us s consol lo probable, us dir que a l'esberlarse nostre vaixell y en el moment que anant a fons, vs y aquesta gent heu entrat a la barca, he vist el vostre germ agafarse coratjosament a un tro de pal que surava damunt la mar esvalotada, y, com Ari sobre l'esquena del dof, defensarse de les ones fins que ha desaparescut a mon esguard. VIOLA Pren aquest or per tes paraules. Que fou possible sa salvaci, la meva ho assegura y tes paraules encara n'aumenten l'esperana. Coneixes aquest pas? CAPIT S, madona; perqu a tres hores d'aqu hi ha el poble on vaig nixer y m'he criat. VIOLA Qui governa aquesta terra? CAPIT Un duc tant noble de nom com de cor. VIOLA Com se diu? CAPIT. Orsino. VIOLA Orsino! Jo he sentit aquest nom per boca de mon pare. Encara era solter allavores. CAPIT. Y encara ho s ara, o al menys fa poc que ho era, car jo tant sols he estat un mes fra d'aqu. Corria aleshores la veu (ja sabeu, senyora, que s feina dels xics comentar les voluntats y les fetes dels grans) que solicitava l'amor de l'hermosa Olivia. VIOLA Y qui s aquesta Olivia? CAPIT Una honesta donzella, filla d'un comte, que va deixarla al cuidado d'un germ d'ella, mort fa poc tamb, y per aital desgracia s per lo que diuen que ha renunciat al mn y a la vista dels homes. VIOLA Doncs jo voldria entrar al servei d'aquesta dama, amagant ma condici fins que fos madurat mon determini. CAPIT Ben difcil us ser aix perque no reb a ning, ni als mateixos enviats del duc. VIOLA Capit, encara que molt sovint la perversitat pren bella apariencia, ton rostre revela bondat, y crec que ton cor no desdiu en res de ton rostre. Jo't demano, y t'ho recompensar, que no diguis a ning qui soc y m'ajudis a triar la disfrea que ms convingui a mon projecte. Vui entrar al servei del duc; tu m'hi presentaras com amic; y creu que no seran en va tos passos, car jo s cantar y b podria afegir la meva habilitat a sos esbarjos y fer aix mos oferiments acceptables. El temps s'encarregar de lo dems; mentrestant, ajusta ton silenci a ma prudencia. CAPIT El seu eunuc sigueu, que jo ser el vostre mut: que mai ms vegi la llum si surt de ma boca una paraula de ms. VIOLA Mercs, capit, y guia. III A CASA D'OLIVIA (Sir TOBIAS y MARIA) SIR TOBIAS Per, per quins cinc sous, la meva neboda s'ha de pendre aix la mort del seu germ? B massa s que la tristesa s el pitjor enemic de la vida. MARIA Creieume, Sir Tobias, haurieu de retirar ms d'hora a la nit; la senyora, vostra neboda, t molt que dir de les vostres hores tant fra de llei. SIR TOBIAS Bah! val ms per ella que tingui que dir, que no que doni que dir. MARIA S, per us estaria ms b que us mantinguessin en els modestos lmits d'una vida ordenada. SIR TOBIAS M'estaria ms b! No haig de menester que res m'estigui ms b; me sembla que per beure, aquest vestit ja me n'est prou de b y aquestes botes dos quartos del mateix, y si no ho estan, que's pengin ab les seves mateixes corretges. MARIA Aquests trincaments vos portaran a una mala fi. Ahir mateix vaig sentir a la senyora que'n parlava, igualment que d'aquest poca-solta de cavaller que un vespre vareu portarli perqu li fes de galan. SIR TOBIAS Qui? Sir Andreu Galtaencesa? MARIA El mateix. SIR TOBIAS s tant home com el que ms ho siga a Ilyria. MARIA Y qu hi fa? SIR TOBIAS Eh! t'ls sus tres mil ducats de renda a l'any! MARIA S, per no'ls tindr ms d'un any, perque s un boig que t la m foradada. SIR TOBIAS Pf! aix ho dieu vos! Toca'l contrabaix, parla tres o quatre llenges, mot per mot y sense llibre, y t tots els dons ab que la natura pot afavorir a un home. MARIA Oh! s; s cert; a un home idiota, perqu a ms de esser un ruc, s un busca-raons, y si no tingus el d de la covardia per atemperar el seu esbogerrament provocatiu, asseguren els savis que no trigaria gaire a tenir el d del sepulcre. SIR TOBIAS Per aquesta m us dic que sn uns xerraires y uns bescantadors els que parlen aix d'ell. Qu sn? MARIA Els que, sense mirarshi gaire, afegeixen que cada vespre s'emborratxa en companyia vostra. SIR TOBIAS s clar; de tant beure a la salut de la meva neboda; tinc fet el propsit de beure a la seva salut, mentres li quedi un xic de passadi a la meva gorja y hi hagi beguda a Ilyria. Covard y mala pecora ha de esser el qui, a la salut de la meva neboda, no begui fins que'l cap li rodi com una baldufa. Y prou, moota. _Castiliano volto!_ perqu ara veig que ve Sir Andreu Galtaencesa. (Entra SIR ANDREU DE ROSTRE-ENCS) SIR ANDREU Sir Tobias! Com va aix, Sir Tobias? SIR TOBIAS Amable sir Andreu! SIR ANDREU,(a Maria) Que Du vos guardi, hermosa trapacera. MARIA Y a vos tamb, cavaller. SIR TOBIAS Acosteushi, Sir Andreu, acosteushi. SIR ANDREU Qu s aix? SIR TOBIAS La cambrera de la meva neboda. SIR ANDREU Amable senyora Acosteushi, el meu gust seria poguer coneixeus ms fondament. MARIA El meu nom s Maria, cavaller. SIR ANDREU Amable senyora Maria Acosteushi... SIR TOBIAS Ho haveu mal ents, cavaller. Us he dit acosteushi; s dir: apropeushi, encareushi, parleuli, escometeula, festegeula. SIR ANDREU Us asseguro que aix s que no ho voldria fer ab companyia. Aquest s el significat del mot acosteushi? MARIA Adusiau, cavallers. SIR TOBIAS Que mai ms pogueu treureus l'espasa si la deixeu marxar aix! SIR ANDREU Que mai ms pugui trurem l'espasa si us en aneu aix. Us creieu, l'hermosa, que hi teniu alguns ximples entre mans? MARIA No us hi tinc pas per la m, senyor! SIR ANDREU Oh! perqu no voleu: aqu teniu la m. MARIA Cada hu, senyor, pot pensar com li sembli; jo penso que podrieu posar la m a la plata de la mantega y deixarli en remull. SIR ANDREU Per qu, cor dol? Quin significat t aquesta metfora? MARIA Teniu la m tant aixuta! SIR ANDREU Ja ho crec; no soc tant ase que no sapiga tenir les mans aixutes. Per, expliqueume aquesta broma. MARIA s una broma aixuta, senyor. SIR ANDREU Y en teniu gaires d'aquesta mena? MARIA S, senyor, ne tinc les mans plenes; per, veieu, aix que us deixo anar la vostra, no me n'hi queda cap. (Sen va Maria) SIR TOBIAS Ah! cavaller, te convindria una copa de Canaries. Mai t'he vist tant amoinat. SIR ANDREU Mai, fra de que m'amoins el Canaries. Devegades me sembla que no allargo ms que un cristi un qualsevol; menjo molt bou y jo crec que aix'm castiga la vivesa. SIR TOBIAS s clar. SIR ANDREU Si n'ests segur, mai ms ne menjava... Dem agafo'l cavall y men torno a casa, Sir Tobias. SIR TOBIAS _Pourquoi_, estimat cavaller? SIR ANDREU Qu vol dir _pourquoi_? Que men vagi o que no men vagi? Tant-de-b jo hagus aplicat a l'estud de les llenges el temps que he dedicat a l'esgrima, a la dana y als combats d'ssos. Ah! que jo no m'hagi dedicat a les arts! SIR TOBIAS Avui tindries un cap perfecte. SIR ANDREU Com? Hi hauria guanyat la meva cabellera? SIR TOBIAS No cal dirho; ja veus que'ls cabells no se t'enrotllen pas per natural. SIR ANDREU Per m'escauen molt, veritat? SIR TOBIAS Y tant!: pengen com el canem d'una filosa; encara vui veure com algun dia una comare set posa entre'ls genolls y tels fila. SIR ANDREU En bona fe, dem men torno a casa; la vostra neboda no's vol deixar veure, y encara que ho volgus, me jugo quatre contra un que tampoc estaria per mi. El duc mateix, que viu per aquests volts, la festeja. SIR TOBIAS No'l vol de cap manera, al duc. No's casar ab cap home que, pels mrits, l'edat o l'estament, no sigui igual que ella. Jo l'hi he sentit jurar y us asseguro que ja podeu pujarhi de peus. SIR ANDREU Me quedar un altre mes. Soc l'home ms extrany del mn. Devegades me dna per passarmela tranquilament en balls y comparses. SIR TOBIAS Per, tu ets ents en aquestes futeses, cavaller? SIR ANDREU Tant com el qui ms a Ilyria, sigui qui sigui; s'entn, exceptuant als meus superiors; aix no vol dir que vulgui compararme als homes venerables. SIR TOBIAS Y de dana, com estas? SIR ANDREU Salto com un cabrit. SIR TOBIAS Cabrit? Jo salto quan el veig a taula. SIR ANDREU Y estic segur que no hi ha qui em guanyi a fer tamborelles. SIR TOBIAS Y per qu ha de restar amagat tot aix? Per qu guardes totes aquestes gracies darrera'l tel? Tens por de que se les mengi la pols, com al retrat de Mistres Mall? Per qu no vas a missa ab un pas de contradana y no'n tornes ab una farandola? Si jo fos de tu, el meu caminar natural seria un contrapas; no voldria anar mai all a on no'm puc estar d'anarhi, que no ho fes ab punts de ball rod. Que has perdut el seny? Per ventura vivim en un mn que'ls merits fassin nosa? Jo diria, per l'excelent conformaci de pantorrilla que veig que tens, que vas nixer baix l'estrella de la dana. SIR ANDREU S; s ferma y fa molt goig ab una mitja de color de foc. Armarem alguna xala, eh? SIR TOBIAS Y doncs? Per ventura no hem nascut baix el signe de Toro? SIR ANDREU Toro? Influeix en el cor y a les costelles. SIR TOBIAS Ca! en les cames y les cuixes. Veiam, vui veuret fer un saltir, ah! ms amunt! ms! ms!... (Sen van) IV EN EL PALAU DEL DUC (Entren VALENT Y VIOLA, vestida de patge). VALENT Si'l duc contina dispensantvos sos favors, Cesari, aviat obtindreu sa absoluta confiana; fa tres dies que us coneix y ja no sou pas un extrany per ell. VIOLA Temeu sos capritxos o mon descuit, que poseu en dubte la persistencia de sa simpatia? s inconstant en ses afeccions, el duc? VALENT No. (Entren el DUC, CURI y cavallers) VIOLA (a Valent) Mercs... Ara ve'l duc. DUC Qui ha vist an en Cesari? VIOLA Aqu'l teniu, senyor, a les vostres ordes. DUC (a sos cavallers) Aparteuvos. (a Viola) Cesari, tu ho sabs tot; jo t'he obert el llibre secret de mos pesaments; retorna, doncs, bon jovincel, a veurela, y si set nega, digues que tos peus treuran arrels davant sa porta, en tant no obtinguis audiencia. VIOLA Ms si s cert, senyor, com diuen, que tant entregada al dolor se troba, ben difcil ser fer que m'atengui. DUC Traspassa tots els limits de la bona criana; fes terratremol, ans que tornar sns resposta. VIOLA. Y suposant que jo pugui parlarhi, qu li dir, senyor? DUC Oh! aleshores revelali ma passi; meravellala ab la pintura de la devoci que li porto. Tu li representaras mon sofrir, com ning ho faria; y li seran de ms grat escoltar les paraules de jova boca, que no les d'un altre ms venerable nunci. VIOLA. Molt temo que no sigui aix, senyor. DUC No ho creguis, estimada criatura; seria fer agravi a ta feli edat el dirte home; els llavis de Diana no sn pas ni ms roigs ni ms suaus que'ls teus; ta veu s aguda y clara, com la d'una donzella, y tens tota la gracia d'una dona. Jo s que'l dest et t designat per aquesta tasca... (Als cavallers) Que quatre o cinc de vosaltres l'acompanyin; tots si voleu, car la soletat s ma millor companyia. Tu compleix aquesta dola missi, y ta llibertat ser igual a la meva y teva ser tota ma fortuna. VIOLA Far tot lo que pugui per ablanirli el cor... (Apart) Lluita terrible! Esser missatjera d'un cor per qui el meu desesperadament sospira! (Sen van) V A CASA D'OLIVIA (Entren MARIA y JUTGLAR) MARIA Si no'm dius aont has estat no desclour'ls llavis d'un gruix de cabell per a disculparte. La senyora't far penjar per haverten anat. JUTGLAR Que'm fassi penjar! Qui estigui ben penjat no ha de tmer els colors. MARIA. Per qu? JUTGLAR Qui no veu els colors, no'ls ha de tmer. MARIA. Brava resposta! Y no sabs aon no s'han de tmer els colors? JUTGLAR An, bona Maria? MARIA A la guerra; els colors enemics. All sen pot riure tant com se vulgui. JUTGLAR B! Que Du afini l'enginy an els que'n tinguin, y els rucs que gastin el que tinguin. MARIA Per per aix no deixaran de penjarte per haver estat tant temps fra, y si no't pengen te despatxaran, que ser lo mateix que deixarte penjat. JUTGLAR Val ms estar ben penjat que mal casat y si em despatxen mentres duri l'estiu, rai! MARIA s a dir, que estas ben resolt? JUTGLAR No; per ho estic respecte a dos punts. MARIA Dos punts d'agulla; si l'un se trenca l'altre ja s'aguantar y si se trenquen tots dos, calces avall. JUTGLAR B, molt b!... Vatja, que Du te gui; el dia que Sir Tobias deixi de beure seras el tro de carn d'Eva ms aixerit que hi haur a Ilyria. MARIA Prous contemplacions. Are ve la senyora, y si em vols creure demanali perd humilment. (Sen va) JUTGLAR Esmolam la llengua, enginy, si't plau. Molt sovint aquells que creuen tenirte no sn ms que uns totxos, y jo que estic segur de no tenirte puc ben passar per enginys. Perqu, qu diu Quinepalus? Val ms esser un boig savi que un savi tonto (Entren OLIVIA y MALVOL) Que Du us beneeixi, missenyora. OLIVIA Que'l treguin, no vui boigs aqu. JUTGLAR Que su sords? Emporteusen a la senyora; fra boigs d'aqu. OLIVIA Aneu, que sou un jutglar ben magre; fins us torneu malcriat. JUTGLAR Dos defectes, missenyora, que'ls bons talls y els bons consells podran esmenar: Perqu, engreixeu al jutglar, y el jutglar ja no estar magre; dieu al malcriat que s'esmeni y si s'esmena deixar d'esser malcriat, y si no s'esmena que'l sastre l'adobi! Tot lo que s adobat s apedaat. La virtut que s'extravia s apedaada de vici; el vici que s'esmena s apedaat de virtut. Si aquest senzill silogisme pot passar, millor, y si no, qu hi farem? Aix com l'unic banyut veritable s la desditxa, aix tamb la bellesa s una flor. La comtessa diu que no vol boigs aqu: doncs jo torno a dir que treguin a la comtessa. OLIVIA s a vs a qui he dit que treguessin. JUTGLAR A mi em voleu enganyar? Senyora, Cuculus non fecit monacum, lo que vol dir que'l meu cervell no s tant abigarrat com la meva roba. Missenyora, permeteume que us demostri que esteu boja. OLIVIA Y podries demostrarho? JUTGLAR Ben fcilment, missenyora. OLIVIA Provaho. JUTGLAR Haig de fer com si us pregunts la doctrina. Responeume, ratolinet de virtut. OLIVIA Ja que no tinc altre entreteniment, afrontar la prova. Pregunteu. JUTGLAR Per qu esteu tant apesarada, missenyora? OLIVIA Per la mort del meu germ, bon jutglar. JUTGLAR Me sembla que son nima s a l'infern, missenyora. OLIVIA Jo s que son nima s al cel, jutglar. JUTGLAR Doncs su ben boja de desesperarvos, perqu l'nima del vostre germ sigui al cel, missenyora... Que se l'emportin, fra boigs d'aqu, cavallers! OLIVIA Qu us en sembla del jutglar, Malvol? Sembla que s'esmena, veritat? MALVOL s cert, y jo crec que s'anir esmenant com ara, fins que les ansies de la mort l'extremeixin. La malaltia que apaga les facultats del savi, aumenta sempre l'estupidesa dels ximples. JUTGLAR Que Du us envii aquesta malaltia ben aviat per a millorar vostra ruquesa. Poc li costaria a Sir Tobias jurar que jo no soc una fura; per no's jugaria pas dos sous a que vs no sigueu un beneit. OLIVIA Qu responeu, Malvol? MALVOL M'admiro de que vostra senyoria s'entretingui ab la conversa d'aquest miserable coqu. L'altre dia'l vaig veure quedarse ab un pam de boca oberta davant d'un pobret jutglar que te'l cap dur com pedra. Teniu, veieu? ja no sab qu respondre. Si no rieu y no li doneu ab que fer riure ja'l teniu fet un badoc. La veritat, considero a la gent que's diverteix ab les migrades sortides d'aquests ximples, com jutglars d'aquests pobres beneits. OLIVIA Ah, Malvol! l'amor propri us corca el goig de l'alegria y tot ho passeu pel garbell d'un gust estragat. Quan s's franc, geners, senzill, se pren per trets de cervatana lo que a vs us semblen bales de can. No hi ha res d'injuris en les burles d'un jutglar familiar, que sols procura l'entreteniment, com tampoc hi ha res d'agradable en un home pretenciosament discret que no fassi altra cosa que censurar. JUTGLAR Que Mercuri et doni'l d de mentir per haver parlat tant b de nosaltres. (Entra MARIA) MARIA Senyora, ha arribat un jove gentilhome dient que us vol parlar. OLIVIA Es un missatger del duc? MARIA No ho, s, senyora; s un galan donzell; y ve molt ben acompanyat. OLIVIA Y qui s que l'en priva d'entrar? MARIA Sir Tobias, vostre oncle. OLIVIA Dieuli que's retiri; sembla que hagi perdut el seny! (Sen va Maria) Aneu, Malvol; si s alguna demanda del duc, dieu que estic malalta, o que no hi soc o lo que volgueu, per doneuli comiat. (Sen va Malvol) Ja veus, jutglar, com se marceixen les teves agudeses y com no plauen a la gent. JUTGLAR Has parlat de nosaltres com si el teu hereu fos jutglar. Que Jupiter li atapaeixi'l crani de cervell, que ara veig que ve un parent teu a qui n'hi falta molt per tenirlo ple. (Entra SIR TOBIAS) OLIVIA Oh! juraria que est mig ubriac!... Qui hi ha a la porta, oncle? SIR TOBIAS Un gentilhome. OLIVIA Un gentilhome? Per quin gentilhome? SIR TOBIAS Un gentilhome aix... (Eructa) Mala pesta de sardines escabetxades!... Qu hi ha, ase? JUTGLAR Bon Sir Tobias! OLIVIA Oncle, com s que a aquestes hores ja esteu entregat an aquesta indolencia? SIR TOBIAS Insolencia? Avorreixo l'insolencia... A la porta hi ha un home que vol entrar. OLIVIA Si, ja ho s; y qui s? SIR TOBIAS Que sigui en Banyeta, poc m'hi paro. Creieume que tant se men dna. (Sen va) OLIVIA A qu s'assembla un ubriac, jutglar? JUTGLAR A un ofegat, a un imbecil y a un boig; un glop de massa el fa un imbecil, un altre el fa boig y un altre l'ofega. OLIVIA Vs y avisa al jutge que vingui a alar el cadavre, perqu ja s al tercer grau d'ubriaguesa: ja s'ha ofegat. Vetllal. JUTGLAR No; no ms s boig encara. El jutglar va a vetllar al boig. (Sen va) (Entra MALVOL) MALVOL Aquell murri, senyora, jura que us parlar. Li he dit que estaveu malalta, y m'ha respost que ja ho sabia y que per aix volia parlarvos. Li he dit que dormieu y m'ha dit que ja li havia semblat y que per aix havia de parlarvos. Qu se li ha de dir? s fet a prova de refusos. OLIVIA Dieuli que no'm parlar. MALVOL Aix s lo que se li ha dit, per ha respost que mal que s'hagi de plantar com una estaca davant de la porta, us parlar. OLIVIA Per quina especie d'home s? MALVOL De l'especie humana. OLIVIA B, per de quina mena? MALVOL De la pitjor mena; diu que us parlar tant si com no. OLIVIA Com s? quina edat representa? MALVOL No s prou fet pera dirsen un home, ni prou jove pera dirne un noi; s com la tabella abans de que hi apunti'l pesol, com la poma a punt de ferse. S'aguanta entre l'infantesa y la virilitat. T un bell rostre, y parla molt impertinentment: sembla que encara jugaria a la falda de sa mare. OLIVIA Que entri; crideu a la meva cambrera. MALVOL Cambrera, la senyora us demana. (Entra MARIA) OLIVIA Donam el vel y tapam la cara; tornarem a escoltar un altre missatge del duc. (Entra VIOLA, ab l'acompanyament) VIOLA L'honorable mestrea d'aquesta casa, qui s? OLIVIA Parleu, jo respondr per ella. Qu voleu? VIOLA Dieume, perfecta, incomparable y clarssima bellesa, si soc davant de la mestrea d'aquesta casa, perqu jo mai l'he vista. Molt me doldria que's perds el meu discurs, car a ms d'esser fet ab fora galan traa, m'ha fet passar Du sab els treballs per apendremel de cor. Amable damisela, no'm refuseu lo que us demano, perqu'l ms xic desdeny s matzina per mi. OLIVIA D'on veniu? VIOLA No s gaire ms de lo que he aprs, y aquesta pregunta no entra en el meu paper. Gentil damisela, dieume blanament si su vs qui jo cerco, per comenar mon discurs. OLIVIA Su comediant? VIOLA No, us ho dic ab tot el cor, y no obstant us juro per les mateixes urpes de la mentida, que no soc qui represento. Su vs la mestrea d'aquesta casa? OLIVIA Si no'm faig un frau a mi mateixa, puc dirvos que sc jo a qui cerqueu. VIOLA Si ho su ja'n cometeu un, perqu lo que teniu per donarho no ho teniu per guardarvosho. Per no s aquesta la meva missi. Us dir l'endrea en vostre elogi, y us obrir'l cor del meu missatge. OLIVIA Aneu a lo important: us faig merc de l'elogi. VIOLA Ai, senyora, tant que m'ha costat apendrel, y tant poetic que s! OLIVIA Aix li treur sinceritat; guardeusel, us ho prego. He sabut lo poc correctament que us haveu portat al demanar audiencia y si he autorisat la vostra entrada ha estat ms per coneixeus que per escoltarvos. Si no teniu el seny cabal, retireuvos, y si haveu de dirme quelcom, sigueu breu, perqu no estic d'humor pera tenir part en un dialeg tant poc corrent. MARIA Voleu pendre vela, company? Mireu, aquest s vostre cam. VIOLA No, marinereta, no. Penso aguantarme una estoneta ms per aquestes aiges. (A Olivia, per Maria) Aplaqueu vostre gegant, senyora. OLIVIA Dieume, qu voleu? VIOLA Jo soc un missatger... OLIVIA Segurament que deu tenir molt de basards lo que haveu de dir, perqu veig que us costa molt comenar. Expliqueume'l vostre missatge. VIOLA Tant sols pot escoltarlo vostra orella. No porto ni declaraci de guerra ni reclamaci d'homenatge: vinc ab l'olivera a la m; totes mes paraules sn de pau. OLIVIA Malgrat aix el preambol ha estat ferm. Qui sou? Qu desitjeu? VIOLA Aix s un jc d'escena, que jo he afegit al meu paper. Qui soc y lo que vull, sn coses tant delicades com una virginitat; paraula sacratssima per vostra orella, profana per qualsevulga altra. OLIVIA Deixans sols, Maria; escoltarem aquesta paraula sagrada. (Sen va Maria) Y dieu, quin s el vostre texte? VIOLA Hermosissima damisela... OLIVIA Doctrina aconortadora y de la que hi hauria molt que dir. Aont s el vostre texte? VIOLA En el pit del duc Orsino. OLIVIA En el seu pit? Y en quin capitol del seu pit? VIOLA Pera respondreus ab tota llei, us dir en el primer capitol de son cor. OLIVIA Oh! ja l'he llegit; s pura heretgia. No m'haveu de dir altra cosa? VIOLA Deixeu que us vegi el rostre, gentil dama. OLIVIA Que potser teniu orde del vostre amo, de mercadejar el meu rostre? Us haveu allunyat un xic del vostre texte,per alarem la cortina y us ensenyarem el quadro. (S'ala'l vel) Mireu. (Torna a tirarse'l vel) Tal com era ara mateix. (S'ala'l vel) Qu us en sembla? VIOLA Excelent, si tot s obra de Du. OLIVIA s de bona fusta; resistiria la pluja y el vent. VIOLA s una hermosura admirablement treballada; aquest roig y aquest blanc hi han sigut posats per la m exquisida y savia de la naturalesa mateixa. Senyora, sereu la ms crudel de totes, si us emporteu totes aqueixes gracies a la tomba, sens deixarne alguna copia als que vindran. OLIVIA Oh! no tindr tant mal cor. Repartir en llegats la meva hermosura; sen far inventari y cada particularitat, cada detall ser anotat en el meu testament; per exemple: tem, dos llavis passadorament roigs; tem, dos ulls foscos, ab ses corresponentes parpelles; tem, un coll, una barba; y aix tot lo dems. Us han enviat pera posarme preu? VIOLA Ja veig que l'orgull s el vostre flac, per encara que fossiu el diable en persona, serieu igualment hermosa. Mon amo y senyor us estima. y us estima ab tal amor, que l'haurieu de correspondre anc que us coronessin com la ms perfecta bellesa. OLIVIA Y com m'estima? VIOLA Ab adoraci, ab llagrimes fecondes, ab sanglots que fulminen d'amor, ab sospirs de foc. OLIVIA Qui us envia sab b prou que jo no puc estimarlo. Altrament, jo'l suposo virtus; s que s noble, ab una joventut fresca y sns tara; geners, valent, y per l'aire y la figura, una gentil persona, emper jo no puc, estimarlo, y aix molt temps fa que ja ho hauria de saber. VIOLA Si jo us estims ab el foc ab que us estima ell, ab les angoixes d'una vida tant amargament crudel, no podria avenirme al vostre refs ni el podria entendre mai. OLIVIA Qu farieu, doncs? VIOLA Bastiria una cabana de salcers al peu de vostra porta y faria pendre born a la meva nima vers la casa vostra; escriuria fervents esparces sobre'l meu amor desdenyat y les cantaria a plena veu en mig l'ubagor de la nit; cridaria el vostre nom en els tornaveus de les montanyes, obligant a la mormuradora veu dels vents, a repetir per sempre: Olivia! Olivia! Oh! no us deixaria en reps ab aquests dos elements; l'aire y la terra, fins que sentissiu pietat de mi. OLIVIA Molt podrieu si fessiu tot aix. Quina s vostra naixena? VIOLA Superior a la meva fortuna y la meva fortuna s prou. Soc gentilhome. OLIVIA Aneu a casa el duc; ja sab que jo no puc estimarlo, y dieuli que no m'envii cap ms missatger... fra de que torneu vs mateix a dirme l'efecte que li han fet les meves paraules. Aneu y mercs. Preneu aix per vs. (Li dna una bossa) VIOLA Senyora, no venc els meus missatges; guardeus vostres diners, que no s a mi a qui cal paga: altra persona s a qui vostres mercs haurien de retribuir. Que l'amor faci tornar de pedra el cor de qui estimeu, y la fredor sigui el premi de vostre anhel, tal com vs pagueu el fervors afany del meu amo. Adeusiau, crudel bellesa. (Sen va) OLIVIA Quina s, vostra naixena? Superior a la meva fortuna y la meva fortuna s prou. Soc gentilhome. Oh! juraria que ho ets. El teu parlar, la teva cara, la teva figura, el teu enginy y seny, te fan cinc vegades noble... Ms, calma, calma... Que l'amo no sigui el criat!... Y b, qu? Tant contagiosa s l'amorosa plaga? Me sembla sentir com les perfeccions d'aquest home, d'amagat de mos ulls, prenen el cam del meu cor!... Y b, sigili... Malvol! (Entra MALVOL) MALVOL Sempre al vostre servei, senyora. OLIVIA. Corre a trobar aquest home que'l duc ha enviat; contra la meva voluntat ha deixat aqu aquest anell; tornali y digali que no'l vui. Fesli entendre que no dongui cap esperana al su amo; no vui res d'ell. Si aquest jove vol passar per aqu dem, jo li explicar els motius que tinc pera obrar aix. Cuita, Malvol. MALVOL Est b. (Sen va) OLIVIA No s'l que faig; ms, temo que potser mos ulls massa facilment han enlluernat mon cor. Dest, disposa. Ning's pot vncer. Lo que est escrit ha de complirse; doncs, sigui. VI UNA BARRACA A LA PLATJA (Entren ANTONI y SEBASTI) ANTONI No voleu quedarvos ms temps, ni voleu que us acompanyi? SEBASTI No, amic meu. La claror que llena sobre meu la meva estrella es massa sinistra. La malignitat de mon dest, podria minvar la teva fortuna. Te prego, doncs, que'm deixis esser sol a portar el pes de les meves desgracies. Seria ben crudel paga a la teva bona amistat, el ferte company de mes desditxes. ANTONI Dieume, doncs, al menys, aon vos dirigiu. SEBASTI No, company; l'atzar me far de guia. Per veig que'l teu modo de procedir s fill de la delicadesa; no'm vols fer dir lo que vui callar y aix sol m'obliga, en justa correspondencia, a parlarte ab tota franquesa. Sapigues, doncs, que'l meu nom s Sebasti, encara que'm fassi nomenar Roderic. El meu pare era un tal Sebasti de Messalina, del qui sns dubte ja hauras sentit parlar. Va deixar dos fills bessons, jo y una germana meva. Du hagus volgut acabar en un mateix moment aquelles dues vides, comenades en una mateixa hora! Per tu, amic meu, ho has disposat d'altra manera, perqu una hora abans de que tu'm salvessis, la meva germana havia mort engolida per les ones. ANTONI Oh, quin dia! SEBASTI Ella tenia fama de gran bellesa, tot y que la semblana entre ella y jo deien que era extraordinaria; per si jo no'm puc atrevir a donar per justa aquesta fama, puc afirmar, sns cap recel, que tenia un cor que l'enveja mateixa's veia forada a trobar noble. Ella s'ha negat en l'amarganta aigua del mar, per jo cal que ofegui son record en altra aigua molt ms amarganta encara! ANTONI Perdoneu, senyor, la pobresa de la meva hospitalitat. SEBASTI Ets tu que has de perdonarme per les molesties que t'he fet passar. ANTONI Si no voleu que'm cregui l'home ms desgraciat, deixeume esser vostre servent. SEBASTI. Si no voleu desfer lo que haveu fet, s a dir, si no voleu matar a qui haveu salvat, no insistiu. Adu, una vegada per totes; el meu cor est tant adolorit, y el record de la meva mare est tant viu en mi, que poc els hi costaria an els meus ulls trairme. Adu, vaig al palau del duc Orsino. (Sen va) ANTONI Que tots els dus t'afavoreixin! Molts enemics tinc en la cort d'Orsino... Aviat te tornaria a veure si no fos aix... Ms, tal s el meu afecte per tu, que succeeixi lo que succeeixi, afrontar gusts tots els perills. VII UN CARRER (Entra VIOLA; desprs MALVOL) MALVOL No su vs el qui estava, no fa gaire, a casa la comtessa Olivia? VIOLA Certament; fa poc que n'he sortit. MALVOL Doncs ella us retorna aquest anell; si us l'haguessiu endut vs mateix m'haurieu estalviat aquest cam. M'ha ordenat que us digus que doneu al vostre amo la seguretat ms absoluta de que ella no l'estima, y a ms m'ha dit que no us atreviu a tornar ab cap ms embaixada d'ell, fra que sigui per dirli vs mateix l'efecte que han produit aquestes paraules al duc. Preneu aix. VIOLA Ella ha acceptat aquest anell; no'l puc admetre. MALVOL Vaja! su vs qui ab impertinent insistencia l'haveu llenat a sos peus, y ella vol que ab iguals modos us sigui retornat. Si val la pena de que us ajupiu pera cullirlo, davant vostre mateix el lleno, y si no que sigui de qui primer el trobi. (Sen va) VIOLA Jo no li he deixat cap anell. Qu voldr, aquesta dna? L'haur enamorat la meva figura? La sort vulgui que no. Ha posat sos ulls ab tanta atenci sobre mi, que talment semblava que'l mirar li esgarris la paraula: parlava a bots y com abstreta. Sns dubte s'ha enamorat de mi; aix s un tret d'enamorada: m'envia aquest estupid criat per a dirme que torni a casa seva. Ella no vol l'anell del duc, y el duc no n'hi ha enviat cap; an-e mi s a qui vol. Si fos aix (y ho es), pobra comtessa! ms li valdria haverse enamorat d'un somni. Vestit, ja veig que ets un vulgar engany que llestament aprofita l'enemic dels homes. Que fcil els s, als galans mentiders, gravar en el tendre cor de les dnes sa polida imatge! La culpa la t nostra flaquesa, no nosaltres: tals som, perqu tals ens va fer la naturalesa. Quina fi tindr aix? El duc l'estima bojament, y jo, pobra de mi!, estimo bojament al duc. Qu esdevindr? Com a home no puc pensar en obtenir l'amor de qui m's amo: com a dna, ai! quants inutils sospirs arrencar del pit de la desditxada Olivia! Oh, temps! tu ets qui ha d'aclarirho tot y no jo. s massa enredat aquest nus pera que jo puga desferlo. VIII A CASA D'OLIVIA (Entren SIR TOBIAS Y SIR ANDREU) SIR TOBIAS Acosteuvos, sir Andreu. Qui a les dotze no s al llit, s com si hagus matinejat; y _deliculo surgere_, ja sabs... SIR ANDREU No; en bona fe que no s res d'aix. Per lo que s, s que ficarse al llit tard s ficarse al llit tard. SIR TOBIAS Conclusi falsa, que m'exaspera tant com una ampolla buida. Vetllar fins a mitja nit y anarsen a dormir desprs, s anarsen al llit d'hora, lo que vol dir que ficarse al llit ms tard de les dotze, s anarsen a dormir aviat. La nostra existencia no's compon de quatre elements? SIR ANDREU Aix ho diuen; per jo crec que's conpon del menjar y beure. SIR TOBIAS Ets un savi! mengem y bevem, doncs. Eh! Maria, vinga un got de vi. SIR ANDREU Mireu, juraria que ve'l jutglar. (Entra'l JUTGLAR) JUTGLAR Qu tal, companys? No haveu vist mai l'imatge del nostre tercet? (3) SIR TOBIAS Du te guard, ase. Vinga una can. SIR ANDREU El jutglar t una bona gargamella. Donaria quaranta lliures per tenir la cama y la veu que t'l jutglar. A fe que'm vares guanyar el cor ahir ab aquella sortida, parlant de Pigronitus y dels Vapians passant per l'equinocci de Queubus; te juro que vaig riure de deb. Te vaig enviar un vintids, perqu tel gastessis ab el teu tracte. Te l'han donat? JUTGLAR Ja l'he embutxacat; perqu'l nas den Malvol no s pas un manec de fuet; la mestrea t la m blanca y els mirmidons no sn pas tavernes. SIR ANDREU Magnific! No hi ha res com aix pera riure. Ara, vinga la can. SIR TOBIAS Vinga. Aqu va un ral; cantans una can. SIR ANDREU Veten-aqu un altre. Si un cavaller dna un... JUTGLAR Voleu una can d'amor o una can moral? SIR TOBIAS Una can d'amor, una can d'amor! SIR ANDREU S, s, d'amor; tant se men dna de la moral an-e mi. JUTGLAR, (cantant) Aont aneu dola estimada lluny de vostre aimant fidel? Atureuvos que ell arriba; atureuvos y escolteu, que canons de tota mena us cantar ab totes veus. Sempre al fi de la jornada a l'amor hi trobareu. Qui vulga passar per savi tinga sempre aix present. SIR ANDREU Excelent! SIR TOBIAS Molt b! JUTGLAR, (cantant) L'amor no s joia futura. El d'ara s el goig ms cert el que m'uneix la rialla ab la alegria present. Poc avena qui s'espera; lo futur s sempre incert. Veniu, doncs, ma dola amiga, no deixeu que us fugi el temps; beseume vint cops els llavis, que joventut prompte's perd. SIR ANDREU Veu melosa, paraula de cavaller! SIR TOBIAS Dolcssim accent! SIR ANDREU Mels y dolcssim, a fe! SIR TOBIAS Si sel sent ab el nas, embafa de tanta dolor. Per, qu us sembla, si beguessim fins que'l cel ens balls? o b que despertessim al muol ab un trio capa d'encisar tres nimes de teixidor? Qu m'hi dieu? SIR ANDREU Si m'estimeu, femho. Jo hi sc un llebrer, en aix d'agafar les tonades. JUTGLAR Per la Verge, senyor, que hi ha llebrers que'n saben d'agafar. SIR ANDREU Ja ho crec!; cantem all de: _Tanca la boca, coqu_... JUTGLAR _Tanca la boca, coqu?_ Us haur de dir coqu, sir Andreu? SIR ANDREU No ser la primera vegada que haur obligat a alg a dirme coqu. Comena, jutglar: _Tanca la boca_... JUTGLAR Si tanco la boca no comenar mai. SIR ANDREU Bona, Jutglar! Va, comena. (Canten tots tres) (Entra MARIA) MARIA Qu s aquest temperi? Que mai ms se'm tingui per honrada, si a hores d'ara la senyora no ha dit an en Malvol que us faci passar la porta. SIR TOBIAS La senyora s una ximpla y nosaltres, homes de respecte; en Malvol s un ensa y nosaltres _som tres alegres companys._ (4) No li sc parent, jo? No sc de la familia de la senyora, jo? Tururut, minyona! (Canta) Diu que un home a Babilonia, dama, la dama.(5) JUTGLAR Malviatge! el cavaller porta una empenta que Du n'hi d! SIR ANDREU Fa rotllo quan s'hi posa; jo tamb, perx. Ell ho fa ab ms gracia, per jo ab ms naturalitat. SIR TOBIAS, (cantant) El dotze de desembre... MARIA Per Du, calleu! (Entra en MALVOL) MALVOL Qu su boigs, missenyors, o qu? Qu no teniu ni modos ni vergonya pera armar aquest terratremol de calderers, an aquestes hores de la nit? Qu us penseu que s una taverna aquesta casa, pera baladrejarhi com a drapaires? No teniu respecte al lloc ni a les persones. Qu vol dir aquesta conducta tant fra de to? SIR TOBIAS Fra de to? Me sembla que no havem desafinat ni mica. Aneu al dimoni! MALVOL Sir Tobias, dec parlarvos ab tota claredat. La senyora m'envia pera dirvos que si pel parentiu que us lliga ab ella us ha adms a casa seva, est molt lluny d'aprovar vostres desordes. Si podeu reprimir vostres excessos sereu ben vingut an aquesta casa; altrament, est disposada a acceptar vostre comiat. SIR TOBIAS (cantant) Adu cor meu, que d'aqu m'allunyen! MARIA Sir Tobias, per Du! JUTGLAR (cantant) Sos ulls me diuen que sa mort s'atana. MALVOL Sembla impossible! No acabarem. SIR TOBIAS (cantant) Jo mai m'acabar. JUTGLAR Aix no s veritat, Sir Tobias. MALVOL Us fa molt honor aix! SIR TOBIAS (cantant) Li haur de dir que sen vagi? JUTGLAR Digueuli encara que li amargui. SIR TOBIAS Que sen vagi y no torni mai ms? JUTGLAR Oh, no no, no gosareu dirli res. SIR TOBIAS (a Malvol) Nosaltres desafinem, company? Mentida. Ets alguna cosa ms que un majordom? Te creus que, perqu tu ets virtus, ja s'han d'haver acabat els panellets y l'aiguardent al mn? JUTGLAR Per santa Agna, s cert, y el cum ens escalfar la boca. SIR TOBIAS Tens ra. (A Malvol) Vs, vs, y netjat les cadenes ab molla de pa. Un got de vi, Mariagna. MALVOL Maria, si us interessa la consideraci en que us t la senyora, no volgueu saberhi res en aquesta disbauxa. La senyora sabr tot aix; us juro que ho sabr tot. (Sen va) MARIA Aneu a espolsarvos les orelles. SIR ANDREU Seria una cosa tant lloable com el beure quan se t gana, el desafiarlo, faltar a la cita y deixarlo ab un pam de nas. SIR TOBIAS Fesho, cavaller; jo't redactar un cartell o jo mateix li far saber la teva indignaci. MARIA Preneu paciencia pera aquesta nit, sir Tobias; la visita del patge del duc ha deixat molt agitada a la senyora. En quant al senyor Malvol, deixeumel per mi, que si jo no li jugo una passada de la que sen recordi tota la vida y no'l faig esser la riota de tothom, ja podeu dir que ni per ajurem al llit sc bona, ja ho veureu. SIR TOBIAS Conta, conta. Qu hi ha? MARIA Aquest home sens torna un purit. SIR ANDREU Oh, si jo ho sabs del cert el bastonejaria com a un go. SIR TOBIAS Si fos un purit? Per qu? Quina delicada ra tens pera aix? SIR ANDREU De delicada no'n tinc cap; per en tinc de sobres. MARIA Ben mirat, ms que un purit, no s altra cosa que un baix adulador, que sab mudar de llureia quan li conv; s un ase carregat d'afectaci, que s'ha aprs quatre cerimoniosos compliments pera anarlos repetint petulantment; se creu tant farcit de perfeccions, que est convenut de que no hi ha ning que veientlo una sola vegada ja no l'estimi. En aquest flac s aon pegar falconada la meva venjana. SIR TOBIAS Qu penses fer? MARIA Tirar una misteriosa. carta d'amor per ont ell se passeja, y que per les alusions que far al color de la seva barba, a la forma de les seves pantorrilles, al su posat, a l'expressi dels sus ulls y del su front, se veur que s an ell a qui va adreada. La meva lletra s'assembla tant a la de la senyora, que quan ens cau a les mans un escrit que tracti d'alguna qesti esborrada de nostra memoria, ab prou feines podem posar en clar sa veritable procedencia. SIR TOBIAS Excelent! ja he flairat la farsa. SIR ANDREU Jo tamb l'he ensumada. SIR TOBIAS Creur que les cartes que tu tiraras sn de l'Olivia que est enamorada d'ell. MARIA Aquest s el meu cavall de batalla. SIR ANDREU Un cavall que'l far tornar un ase. MARIA Un ase del tot. SIR ANDREU Oh, ser admirable! MARIA Una exquisida lleminadura, jo us ho asseguro. Estic certa que aquesta medecina far l'efecte que esperem. Jo us dir aon tirar la carta, perqu us hi poseu a l'aguait, junt ab el jutglar, y aix me podreu explicar l'interpretaci que li donar. Aneu a descansar pera aquesta nit y pensu en lo que'ns espera. (Sen va) SIR TOBIAS Bona nit, Penthesilea. SIR ANDREU Us dic que s una admirable xicota. SIR TOBIAS s una llebrera de bona mena y que m'adora. Qu't sembla? SIR ANDREU A mi tamb sem va adorar una vegada. SIR TOBIAS Anemsnosen a dormir, cavaller. Faries molt santament si enviaves a cercar diners. SIR ANDREU Si no puc conseguir la m de vostra neboda, no s pas com men sortir. SIR TOBIAS Envia a cercar diners, cavaller, creume; y si a l'ultim no obtns la seva m, digam que sc una rssa. SIR ANDREU No us fieu de mi si no surto ab la meva; feu lo que volgueu. SIR TOBIAS Vaja, anem; vaig a escalfar un xic de vi. Ara ja s massa tard pera anar al llit; vine, cavaller, vine. IX EN EL PALAU DEL DUC (Entren el Duc, VIOLA, CURI y altres) DUC Doneume musica!... Bon dia, amics. Cesari, canta una estana tant sols; aquella antiga can que vas cantar ahir vespre. Ms consolava mon cor aquella can que no pas tots aquells aires, facils y lleugers, plens de rebuscats y subtils conceptes. Una estana no ms, Cesari. CURI Perdoneu, Altesa, qui la cantava no's troba pas aqu... DUC Qui era, doncs? CURI Festa, el jutglar, milord; el jutglar predilecte del pare d'Olivia. No deu esser lluny d'aqu. DUC Busqueulo vs, y en tant els esturments comencin la can. (Sen va Curi. Musica) (A Viola) Acstat, patge. Si alguna vegada estimessis, recrdat de mi en tes dolces penes; perqu tots els enamorats sn igual que jo: en tot, inquiets y volubles, llevat en honrar a tothora la cara imatge de sa estimada, T'agrada la can? VIOLA Dolament ressona all aon l'amor hi t'l soli. DUC Has parlat saviament. Juraria que ab tot y esser jova, ja has posat ab tendresa tos ulls en algun rostre. No s cert, patge? VIOLA Potser s veritat, Altesa. DUC Com s aquesta dna? VIOLA T'l vostre aspecte. DUC No s parella per tu, doncs. Digues: quina edat t? VIOLA. La vostra. DUC Com hi ha mn, doncs, s vella! La dna sempre ha de triar home ab ms anys que ella, perqu aix ms facilment s'av ab les seves inclinacions y t ms segur el domini del su cor. Creume, patge, encara que nosaltres, els homes, volguem negarho, nostres passions sn ms violentes, ms vacilantes, ms insegures, ms fulminantes, per tamb s'apaguen y s'esborren ms aviat que les de les dnes. VIOLA Aix ho crec, senyor. DUC Procura, doncs, que ta aimada sigui ms jova que tu, o debades s'esforar la voluntat perqu duri l'amor, car en la dna, com en la rosa, tot just neix sa bellesa que ja marcida s'esllangueix. VIOLA Cert que s aix. Ms, trista sort la d'elles! Perqu'l dest ha de condemnarles a la ruina, a l'assolir la perfecci? (Entren CURI y el JUTGLAR) DUC (al Jutglar) Vine, amic; canta aquella can que cantaves ahir vespre. Escoltala b, Cesari; s antiga y senzilla. La canten al sol, les velles, tot filant y fent mitja, y les fadrines l'acompanyen ab el soroll dels boixets; s una ingenua can que parla de l'ignocencia de l'amor com en els temps passats. JUTGLAR Comeno, senyor? DUC Comena. JUTGLAR (cantant) Acstat, mort, acstat, y a l'ombra d'un xiprer colgueu mon cos. Vola, ma vida, vola, ma bella aimada sns pietat m'ha mort. La blanca mortalla ab teixos guarnida amaniu ben prest. Tant justa l'escena de deixar la vida com jo, ning ha fet. *** Ni flor, ni llor que dugui a l'aire aroma, al meu damunt planteu. Ni amic, ni amic saludi el clot aon mos ssos llenareu. perqu mon plany fini, haureu d'enterrarme en lloc erm y sol aon jamai puga veni a despertarme d'un aimant el plor. DUC (llenant una borsa al Jotglar) T aix, pel treball. JUTGLAR No s treball pera mi el cantar; s un plaer, senyor. DUC Doncs jo't pago'l plaer. JUTGLAR Y s just, senyor, perqu'l plaer, tard o d'hora, ha de pagarse. DUC Vesten ara. JUTGLAR Que'l du de la melangia't protegeixi, y que'l sastre't faci un vestit de tornasol, car ton nima s un opal. Els homes constants com tu haurien d'esser mariners, pera trafiquejar ab tot y mudar de cam ab el vent; seria el millor medi de fer un bon viatge... per res! Adu. (sen va) DUC Deixeunos sols. (Sen van Curi y altres cavallers) (A Viola) Cesari, retorna a casa de ma crudel sobirana y digali que mon amor ms noble que l'univers, no's paga ab quantitats de llorda terra; digues que aquests bns ab que l'ha afavorida la sort, sn per mi tant menyspreuables com la mateixa fortuna, y que, qui m'ha fet l'nima presonera de son amor, ha estat la meravella de sa esplendent a bellesa, ab que l'ha embellida la natura. VIOLA Y si ella no pot estimarvos, senyor? DUC No puc admetre aquesta resposta. VIOLA Es fors admetrela. Suposem que una dama (y aix s possible) passa per vostre amor penes tant grans com les que vs sentiu per l'amor d'Olivia; vs no podeu aimarla y li dieu. No ha d'admetre, doncs, la vostra resposta? DUC Cap pit de dna podria resistir l'abrandat flam que l'amor ha posat en el meu cor; no hi ha cor de dna ab prou espai per contenir tanta passi. Ai! l'amor de la dna s ms capritxo que altra cosa; no s afany que naix de les entranyes; s desig fill del paladar, y per aix facil d'apaibagarse, o subjecte al canament y al fastic. Mon amor s ben al contrari; est afamat com la mar y pot engolir tant com aquella sns que minvi son afany. No comparis l'amor que per mi pot sentir una dna, ab el que jo sento per l'Olivia. VIOLA Cert, per jo s... DUC Qu sabs tu? VIOLA S tot l'amor que pot sentir una dna per un home. Sa fermesa no desdiu de la nostra. Una filla del meu pare estimava a un home, tal com jo, si fos dna, podria estimarvos a vs, Altesa. DUC L'historia d'aix? VIOLA s un full en blanc, senyor. Mai va confessar son amor; va deixar que'l secret, com cuc que rosega son capoll,marcs les roses de ses galtes, y va anar acabantse adolorida y trista, y palida va colltorarse, damunt la tomba, com l'imatge de la Resignaci somrisent al Dolor. No era amor aix? Podrem els homes parlar ms, jurar ms, per tamb s cert que les nostres paraules van ms enll dels nostres fets, perqu nosaltres, mal que'ns pesi, som ms prodigs de paraules que d'amor. DUC Per va morir d'amor aquesta germana teva? VIOLA Jo sc tota la famlia del meu pare y tota la seva descendencia que jo sapiga. Voleu que vagi a casa d'Olivia? DUC S, aix s lo que apressa. Corre; donali aquesta joia y digali que mon amor no pot ferse un sol pas enrera, ni admetre son refs. (Sen van) X UN CAMINAL EN EL JARD D'OLIVIA (Entren SIR TOBIAS, Sir ANDREU y FABI) SIR TOBIAS Vine, vine, Fabi. FABI Y tant si vinc! Si em deixo perdre ni un picot d'aquesta bromada, que'm quedi cuit de tristesa per tota la vida. SIR TOBIAS No t'agradaria veure com ens trumfem d'aquest maco-tonto, d'aquest murri? FABI Ja ho crec! Ja sabeu que'm va desbancar del favor de la comtessa, perqu un dia vaig armar un combat d'ssos aqu. SIR TOBIAS Doncs, ara tindrem un altre s per exasperarlo y ferlo pertenir fins que's torni groc y verd de rabia. No s veritat, Sir Andreu? SIR ANDREU Y si no ho fessiu, pitjor per nosaltres. (Entra MARIA) SIR TOBIAS Aqu tenim el nostre espatotx. MARIA Amagueuvos tots tres darrera dels boixos. En Malvol ve per aquest caminal; fa una hora que s'est al sol estudiant reverencies ab la seva ombra. Per l'amor de la trapaceria, observeulo; fixeushi b, perqu estic segura que aquesta carta el far tornar un estupid contemplatiu. En nom de la farsa, calleu y amagueuvos! (S'amaguen. Maria llena la carta) Tu qudat aqu. Ara ve'l llu que pescarem tot fentli pessigolles. (Sen va) (Entra MALVOL) MALVOL No cal ms que una mica de sort; tot s qesti de sort. La Maria va dirme que ella'm tenia simpatia, y jo mateix li he sentit dir que si mai s'enamorava seria d'un home del meu estil. Altrement a mi me tracta ab ms miraments que an els dems criats. Qu haig de pensarmen? SIR TOBIAS (apart) Vet-aqu un murri vanits! FABI (apart) Psit, silenci! La contemplaci el posa fet un galan indiot. Com se gronxa fent el vano! SIR ANDREU (apart) Valgam Du! com el bofetegeria an aquest berganta! SIR TOBIAS (apart) Quietut! MALVOL Esser comte, en Malvol! SIR TOBIAS (apart) Ah, gallofa! SIR ANDREU (apart) Una pistola, una pistola! SIR TOBIAS (apart) Quietut, quietut! MALVOL Ja n'hi ha exemples d'aix: la senyora d'Etrachi va maridarse ab el seu servent guarda-roba. SIR ANDREU (apart) Arri d'aqu, per Jezabel! FABI (apart) Ah, quietut! Ja est enfonsat en el su somni; com l'estarrufa la vanitat! MALVOL Tres mesos desprs d'havermhi casat, assegut sota'l doser... SIR TOBIAS (apart) Oh! una fona, que li tirar una pedra a l'ull! MALVOL ...cobert ab una tunica de vellut ramejat, faig venir el meu servei; acabo de saltar del llit ont hi he deixat l'Olivia endormiscada... SIR TOBIAS (apart) Foc y sofre! FABI (apart) Quietut, quietut! MALVOL ...prenc un aire altiu, y desprs de passejar un esguard greument reposat per damunt de tots ells, com dientlos que jo s ben b quin s el meu lloc y que no admetria que mai se'ls oblids quin ha d'esser el llur, els dic que vagin a cercar al meu parent Tobias... SIR TOBIAS (apart) Forques y destrals! FABI (apart) Quietut! quietut! quietut! Ara, ara. MALVOL Set del meu servei van a cercarlo, ab una servicial correguda. Mentres l'espero, poso el rostre farreny, y potser dono corda al rellotge o jugo ab alguna altra joia qualsevol. En Tobias s'acosta, me fa una reverencia... SIR TOBIAS (apart) Y l'hem de deixar viu? FABI (apart) Encara que'ns enganxin mules per arrencarnos del silenci, callem. MALVOL ...li allargo la m aix, atemperant el meu somriure familiar ab una severa mirada d'autoritat... SIR TOBIAS (apart) Y allavores, Sir Tobias, no't clava un cop de puny sota les barres? MALVOL ...dientli: cos Tobias, la fortuna, donantme la m de la vostra neboda, m'ha concedit tamb'l dret de dirvos... SIR TOBIAS (apart) El qu? el qu? MALVOL ...que cal que us desfeu d'aquest vici que teniu d'ubriagarvos. SIR TOBIAS (apart) Arri, ronys! FABI (apart) Paciencia, o sin fareu malver els fils d'aquest teixit. MALVOL Altrament, perdeu el tresor del temps ab un cavaller ximple... SIR ANDREU (apart) Sc jo; ja ho veureu. MALVOL Un tal Sir Andreu. SIR ANDREU (apart) Ja sabia jo que parlava per mi, perqu molta gent m'hi t per ximple. MALVOL Qu hi ha aqu? (Cull la carta) FABI (apart) Ja tenim l'aucell al parany. SIR TOBIAS (apart) Quietut! Que'l geni de la farsa l'inspiri l'idea de llegirla ab veu alta. MALVOL Juraria per ma vida que aquesta lletra s de la comtessa; li regonec les Q, les R y les Z; y aix fa, tamb, les P majscules. No hi ha dubte, s lletra seva. SIR ANDREU (apart) Les cus? les serres? les sedes? Qu vol dir aix? MALVOL (llegint) A l'aimant desconegut adreo aquesta carta ab la ms rendida voluntat. Just, les seves paraules! Ab el vostre perms ser. Poc a poc... Per segell, la Lucrecia ab que ella acostuma a segellar!... s de la comtessa. Per qu ser? (L'obre) FABI (apart) L'am li ha arribat fins a les entranyes. MALVOL (llegint) El cel sab que t'estimo ab tot el meu cor. A qui? Ning ha de conixer mon secret amor. Ning ha de conixer mon secret amor... Veiam qu segueix? El ritme cambia: mon secret amor. Si fossis tu, Malvol! SIR TOBIAS (apart) Que't pengin, ruc. MALVOL (llegint) Jo puc manar a qui mon cor adora. Silenci'm mata sns mostrar ferida, com a Lucrecia l'arma venjadora. M, O, A, I disposa de ma vida. FABI (apart) Meravells enigme! SIR TOBIAS (apart) Us dic que s una moa molt aixerida. MALVOL M, O, A, I, disposa de ma vida. Veiam, veiam, veiam, primer mirem aix. FABI (apart) Quin plat de matzines ms ben servit! SIR TOBIAS (apart) Y ab quin dalit s'hi llena'l golafre! MALVOL Jo puc manar a qui mon cor adora. Cert, ella pot manarme. Jo la serveixo, puit ella s la meva mestrea. El ms negat ho entn aix. En aquest punt no hi ha cap dubte. Veiam l'acabament. Qu significa aquesta combinaci de lletres? Si jo'n pogus treure alguna soluci que tingus relaci ab mi... Veiam, poc a poc! M, O, A, I... SIR TOBIAS (apart) Oh! s; veiam si en treus l'entrellat. Ja ha perdut el rastre. FABI (apart) Per per aix no parar de lladrar tot buscantlo encara que fos ms pudent que una guilla. MALVOL M... Malvol! Ab M comena'l meu nom. FABI (apart) No he dit que ell sen sortiria? El llebrer t bon nas. MALVOL! M... Per lo que segueix no lliga; no surt b perqu hauria d'esser una A, y hi ha una O. FABI (apart) Y em sembla que acabar ab un: Oh! SIR TOBIAS (apart) O sin jo les hi mesurar per ferli dir Oi! MALVOL Y darrera una I. FABI (apart) Si darrera hi tinguessis lo que dius, veuries ms befa a la teva esquena que felicitat davant teu. MALVOL M, O, A, I Aix no s tant clar com lo altre, per forant una mica'l sentit, sns dubte que arribaria a una conclusi favorabIe, perqu totes aquestes lletres entren en el meu nom. Calma. Veiam. Aqu segueix la prosa. (llegint) Si aquesta carta cau en tes mans, medita. El dest m'ha fet superior a tu, per no t'espanti la grandesa. Hi ha qui neix ab grandesa; altres que assoleixen les grandeses y altres a qui la grandesa se'ls imposa malgrat llur voluntat. La sort t'obre'ls braos; entregathi ab valor y ab fe, y per comenar a avesarte a lo que hauras d'esser, llena aquesta pell d'humiltat que't cobreix y presntat com cal. Sigues malcarat ab cert parent, y aspre ab els criats; no't treguis mai les raons d'estat de la boca y que'l teu comportament s'allunyi de la vulgaritat. Aix t'aconsella la que sospira per tu. Recorda qui s qui t'ha vantat les mitges grogues y t'ha demostrat desig de veuret ab lligacames creuades; recordaho, te dic. Ara ja pots esser feli si tu vols; sin qudat per sempre un miserable criat, indigne de tocar el cap del dit de la fortuna. Adu. La que voldria servirte en lloc de que tu la servissis. _La feli desditxada_ Aix s ms clar que la llum del dia; s evident. Ser orgulls, llegir llibres de politica: me les haur ab Sir Tobias, y m'afranquir de les meves amistats ordinaries; ser l'home perfecte. No sn pas ilusions; no'm deixo enganyar per la fantasia, car tot me diu que la comtessa est enamorada de mi. Ella s qui, no fa gaires dies, va ventarme les mitges grogues y era molt agradosa de les meves lligacames creuades. Ab aquesta subtilesa'm revela'l su amor, y d'una manera molt discreta'm diu que'm posi aquest habillament que s tant del su gust. Mercs a la meva bona estrella, sc ditxs. Ser sorrut y extrany, y portar mitges grogues y lligacames creuades, tot en un tancar y obrir d'ulls. Que Gehov y la meva bona estrella siguen lloats! Ah! hi ha una _postdata_. (Llegint) s impossible que no'm regoneguis. Si correspons al meu amor demostramho ab el teu somriure; hi escau tant el somrs en el teu rostre! Jo't demano, dol amor meu, que somriguis en ma presencia. Oh, Du, mercs! Somriur y far tot lo que voldras. (Sen va) FABI Ni per un passament de mil lliures assegurat pel tresor del Sophi, me vendria la part que'm toca en aquesta trumfada. SIR TOBIAS Y jo seria home per casarme ab aquesta moa per haverse enginyat aquesta trapaceria. SIR ANDREU Y jo tamb. SIR TOBIAS Y no li demanaria altre dot que una entramaliadura com aquesta. SIR ANDREU Y jo tamb. (Entra MARIA) FABI Ara ve la ms gentil armadora de paranys. SIR TOBIAS (a Maria) Vols posarme'l peu al coll? SIR ANDREU O en el meu? SIR TOBIAS Vols que'm jugui la meva llibertat a cara o creu y que'm faci el teu esclau? SIR ANDREU Y jo tamb. SIR TOBIAS L'has enfonsat en un somni tal, que's tornar boig del tot quan s'adongui que sols ha estat fantasia la visi. MARIA Per, digueume: li ha fet efecte? SIR TOBIAS Com l'aiguardent a una llevadora. MARIA Doncs si voleu veure'ls fruits d'aquesta passada, procureu estar presents en la primera entrevista que tindr ab la comtessa. Se li presentar ab mitges grogues que s un color que ella t avorrit y ab lligacames creuades que s una moda que no pot sofrir. Ell somriur al mirarla y la seva alegria s'avindr tant poc ab l'enuig de la senyora, que de segur sel treur del davant ab un reny. Si ho voleu veure, seguiume. SIR TOBIAS Fins a les mateixes portes del Tartar te seguiria, admirable dimoni trapacer. SIR ANDREU Y jo tamb. (Sen van) XI EN EL JARD D'OLIVIA (Entren VIOLA y el JUTGLAR ab un tambor) VIOLA Que Du te guard, amic, y a la teva musica tamb. Vius de tocar el tambor? JUTGLAR No; visc com qui toca a l'iglesia. VIOLA Ets d'iglesia, doncs? JUTGLAR Ca! res d'aix. Toco a l'iglesia, perqu jo visc a casa meva y casa meva s al mateix costat de l'iglesia. VIOLA Aix tamb podries dir que'l rei viu al costat d'un pobre, si un pobre visqus al costat del palau; o que l'iglesia s'apuntala en el teu tambor, si arrambessis el tambor a la paret de l'iglesia. JUTGLAR Vs ho haveu dit... Quin sigle el nostre! Per un home llest una sentencia s un guant. Que depressa l'ha girada del dret al revs! VIOLA s cert; els qui juguen massa subtilment els mots, facilment poden corromprels. JUTGLAR Per aix voldria que no tingus nom la meva germana. VIOLA Per qu, amic? JUTGLAR Perqu'l su nom s una paraula y jugant ab aquesta paraula podria quedar corromput el nom de la meva germana. Lo cert s que les paraules s'han tornat unes maules desde que'ls compromisos les han deshonrades. VIOLA Per quina ra? JUTGLAR No puc donarvos la ra sense paraules, per les paraules s'han tornat tant falses que'm repugna ferles servir per donar raons. VIOLA Sembla, amic, que ets d'aquells que poc s'enquimeren per res. JUTGLAR Us enganyeu; prou hi ha coses que m'enquimeren. Lo que us juro s que no m'enquimero per vs; si aix s no enquimerarse per res, desitjaria que aix us pods fer invisible. VIOLA No ets el boig de madona Olivia? JUTGLAR No, certament; no li agrada pas la bogeria a madona Olivia; no tindr boig fins que's casar; els boigs, en comparana ab els marits, sn com les sardines ab les arangades: els marits sn els ms grossos. La veritat, jo no sc el su boig; no ms sc el su corruptor de mots. VIOLA No fa gaire que t'he vist en el palau del duc Orsino. JUTGLAR La follia, senyor, fa com el sol: volta el mn; lluu per tot. Me doldria pel vostre amo que ests ab tant boja companyia com molt sovint hi est misenyora. A mi em sembla haver vist vostra saviesa all mateix. VIOLA Si les emprens ab mi, te deixo. T, per la despesa que has fet. (Li dna una moneda) JUTGLAR Que Jpiter, en la vinenta remesa de pl, us envii una barba! VIOLA Te juro y no m'amago de dirtho, que'm moro per una barba, per que no la voldria pas en la meva. s a casa la comtessa? JUTGLAR (mirantse la moneda) No faria cria una parella d'aquestes? VIOLA Segurament: posantles en bon lloc y vigilantles molt. JUTGLAR De bona gana faria'l paper de mestre Pandarus, per donar una Crssida an aquest Troilus. VIOLA T'he ents, amic; aix s captar ab traa. JUTGLAR No crec que sigui una gran cosa el que un pobre sapiga captar: Crssida no era altra cosa que una captaire. La comtessa s a casa, senyor. Vaig a explicarli d'on veniu, perqu qui sou y qu voleu sn coses que no estan en la meva esfera; diria en el meu element per'l mot s massa gastat. (Sen va) VIOLA B t prou clar l'enteniment, el bergant, per esser boig; discreci li cal per fer b'l su ofici, puix t d'observar l'humor, estament y els merits d'aquell a qui escomet, aprofitant destrament, com el falc ferestec, l'ocasi oportuna per llenarse sobre'l virolat plomall que fereixi sa vista. Sens dubte que s tant dificil l'art del boig com el del savi; perqu al boig li cal enteniment pera fernos plaenta l'agudesa, mentres que'l savi que cau en la follia, perd l'enteniment. (Entren SIR TOBIAS Y SIR ANDREU) SIR TOBIAS (a Viola) Salut, gentilhome! VIOLA Salut, cavaller. SIR ANDREU (a Viola) _Dieu vous garde, monsieur_. VIOLA _Et vous aussi; votre serviteur_. SIR ANDREU Crec, senyor, que ho su, com jo ho sc vostre. SIR TOBIAS Que voleu entrar? La meva neboda desitja que entreu si s que porteu quelcom per ella. VIOLA An ella estic destinat, senyor; vui dir que ella s l'objecte del meu viatge. SIR TOBIAS Poseu a prova les cames, cavaller; feules moure. VIOLA Les meves cames entenen millor que jo lo que voleu dir, dientme que les posi a prova. SIR TOBIAS Vui dir que camineu, y que entreu, cavaller. VIOLA. Us respondr caminant y entrant. Per, mireu, ara men priven. (Entren OLIVIA y MARIA) Perfecta y incomparable dama, que'l cel faci ploure sobre vs totes ses aromes. SIR ANDREU Aquest jove cavaller s un polid cortis. Ploure aromes. Molt b! VIOLA. El meu missatge, senyora, sols t veu per vostra orella propicia y condescendenta. SIR ANDREU Aromes, propicia, condescendenta. M'apuntar aquestes tres paraules. OLIVIA Que tanquin el reixat del jard y que no entri ning. (Sen van Sir Tobias, Sir Andreu y Maria) Doneume la m, cavaller. VIOLA. Rebeu ma humil salutaci y ma rendida voluntat, senyora. OLIVIA. Quin s vostre nom, cavaller? VIOLA Cesari s el nom d'aquest servidor vostre, bella princesa. OLIVIA. El meu servidor! No hi hagut ms alegria en el mn desde que de la baixa adulaci ne diem finesa. Vs su servidor del duc Orsino? VIOLA Ell ho s vostre y el d'ell, doncs, tamb ha d'esserho de vs. El servidor de vostre servidor, s servidor vostre, madona. OLIVIA No hi penso en ell; y ms me plauria que ell no penss en res, que no que penss en mi. VIOLA Doncs, jo, madona, vinc pera inclinar vostres pensaments en favor d'ell. OLIVIA Oh! perdoneume, jo us ho prego! Us he demanat que no men parlessiu ms. Emper si voleu pledejar una altra causa, vostres paraules seran ms dolces que musica d'arcangels, per la meva orella. VIOLA Senyora... OLIVIA Espereu. Desprs de l'encantament que haveu obrat aqu, he enviat una anell darrera vostre, enganyant aix al meu criat, a mi y, fins potser, a vs mateix. Sns dubte que m'he exposat als vostres severs comentaris, obligantvos per un artifici vergonys a pendre lo que sabieu b prou que no era vostre. Qu haureu pensat de mi? No s cert que haveu estacat el meu honor al pal de la vergonya y li haveu atiat els ms injuriosos pensaments que poden brotar d'un cor inexorable? Temo que vostre subtil enteniment haur trobat massa atreviment en mes paraules. Un vel finissim y no un pit de carn s lo que cobreix el pobre cor meu. Ara, parleu. VIOLA Us planyo. OLIVIA Ja s un pas cap a l'amor. VIOLA. Oh, no! L'experiencia ensenya que molt sovint planyem als nostres enemics. OLIVIA Aix, doncs, ja puc rependre mon somrs. Oh!, ab quanta facilitat l'orgull s'apodera dels humils! Si es t d'esser presa, val ms serho del lle que del llop. (Se senten tocar hores en un rellotge) El rellotge'm retreu els temps que perdo inutilment. No temeu, jove cavaller, no us pretenc; ms quan joventut y seny se us hagin madurat, la vostra muller tindr la sort de trobar en vs l'home complet. Vostre cam ms segur s dret a la porta. VIOLA Marxo, doncs, a ponent. Que la gracia y la joia facin de corteig a vostra senyoria. No'm dieu res pera qui m'envia, madona? OLIVIA Espera. Digam qu penses de mi? VIOLA Que us penseu no esser lo que su. OLIVIA Si de mi penso aix, tamb ho penso de vs. VIOLA Y penseu b, senyora, perqu jo no sc lo que sc. OLIVIA El cel volgus que fossiu lo que jo voldria! VIOLA Y hi guanyaria ab el cambi, madona? Si fos aix l'admetria tot seguit, perqu fins ara no sc ms que la vostra riota. OLIVIA Oh, que b hi escau el desdeny en el llavi irat y menyspreuador! Ms aviat se mostra l'amor que's vol tenir amagat, que'l crim de l'assass; la negra nit de l'amor s un soleiat migdia. Cesari, per les roses de la primavera, per la virginitat, per l'honor, per la fe, per tot lo que existeix en el mn, te juro que t'estimo tant, que malgrat ton orgull, ni la ra ni el seny poden deturar ma passi. No aprofitis la flaquesa de confessarte'l meu amor, com argument per refusarla; ans b, tingues present que si s dol l'amor implorat, l'amor que s'entrega s molt ms dol encara. VIOLA Us juro per ma ignocencia y per ma joventut, que ni mon pensament ni mon cor, sn de cap dna y que no'ls tindr mai ning ms que jo. Y ara, adu, madona; mai ms vindr a plorar a vostres peus les llagrimes de qui em mana. OLIVIA No, vine. Potser tu podras conseguir que son amor sigui grat al meu cor que l'avorreix. (Sen van) XII A CASA D'OLIVIA (Entren SIR TOBIAS, SIR ANDREU Y FABI) SIR ANDREU No; us juro que no'm quedar ni un minut ms. SIR TOBIAS Y per quina ra, estimat sac de ver, per quina ra? Eh? FABI Cal que dongueu una ra, sir Andreu. SIR ANDREU Mal llamp! He vist que la vostra neboda estava molt ms complimentosa ab el patge del duc, que no pas ho est ab mi; ho he vist ara, en el jard, ara mateix. SIR TOBIAS Y ella't veia mentres feia tot aix, company? Digam. SIR ANDREU Tant b com jo us veig a vs. FABI Doncs, aix us ha donat una gran prova d'amor. SIR ANDREU Voto al dimoni! que us penseu que sc un ase? FABI Jo us demostrar la llegimitat de la meva afirmaci, ab el veredicte del criteri y de l'enteniment. SIR TOBIAS Que sn els que sempre han format el ms suprem tribunal, ja d'abans de que No s'embarqus. FABI Si ella, al davant vostre, s'ha mostrat amable ab aquest jove, ha estat no ms que per exasperarvos, per despertarvos el valor que teniu endormiscat, per encendreus les sangs y posarvos sofre al fetge. Vs us hi havieu d'acostar, y ab algunes mofes ben triades y noves, acabades de sortir de la forja, enfonsar en un mutisme absolut an aquell jove. Aix s lo que ella esperava de vs y vs no ho haveu sabut fer. Haveu perms que'l temps se mengs el doble full d'or de la oportunitat ab que se us presentava aquesta feli ocasi, y ara vostre vaixell navega cap els mars gelats del su afecte, aont us hi quedareu penjat, com un borrall a la barba d'un holands, si no rescabaleu vostre prestigi, per una lloable gesta de valor o d'alta politica. SIR ANDREU Si t d'esser aix, ms m'estimo fer un acte de valor, perqu avorreixo la politica. Tant me faria esser brownista(6) com politic. SIR TOBIAS Doncs fonamenta la teva fortuna sobre'l terreny del valor. Desafia al patge del duc y fereixlo en onze indrets; la meva neboda s'ho apuntar, y tingues per cert que no hi ha res an el mn que faci valer tant a un home, als ulls d'una dna, com la anomenada de valentia. FABI No teniu altra sortida, Sir Andreu. SIR ANDREU Un de vosaltres li portar'l cartell? SIR TOBIAS Vs, escriuli ab m ben marcial; sigues agut y breu. No hi fa res que no siguis enginys y polid, mentres siguis eloqent y original. Befal ab tota la llibertat de la teva tinta y tractal de tu, dues o tres vegades, que no hi estar de ms; digali que ment tantes vegades com t'hi capiga en el paper, encara que sigui ms gran que un llenol del llit de Ware(7) a l'Anglaterra. Enllesteix. Posa tanta fel com puguis al tinter y encara que escriguis ab ploma d'oca no hi fa res. A la feina! SIR ANDREU Aont us trobar? SIR TOBIAS Ja't vindrem a cercar a ton _Cubiculo_. Vs. (Sen va Sir Andreu) FABI Us deu esser ben car aquest ninot, sir Tobias. SIR TOBIAS Jo li surto car an ell; no trigar gaire a costarli dues mil lliures. FABI Me sembla que tindrem una carta ben divertida; per espero que no la cursareu? SIR TOBIAS Ja ho crec! y far tot lo pugui perqu aquest jove li respongui. Crec que ni ab tots el parells de bous, ni ab totes les cordes del mn, sels podria fer topar. Per lo que toca a Sir Andreu, no ms cal obrirlo: si en el fetge se li troba prou sang per negar a una pua, jo'm menjo'l reste del cadavre. FABI Y el su jove contrari no fa pas posat de gran valentia, tampoc. (Entra MARIA) SIR TOBIAS Ara ve'l reiet ms aixerit del niu. MARIA Si patiu d'avorriment y voleu riure fins a reventar, seguiume. El babau den Malvol, s'ha convertit al paganisme; s un renegat, car s impossible que un cristi que vulga salvarse pel cam que la llei de Du mana, puga creure en tal munt de grolleres extranyeses: s'ha posat mitges grogues! SIR TOBIAS Ab lligacames creuades? MARIA Oh, s, abominablement! Sembla un saberut d'aquells que posen escola en els portics de l'iglesia. L'he espiat com l'assass a la victima. Segueix punt per punt la carta que jo li he tirat pera enganyarlo. La rialla li marca ms arrugues en el rostre que ratlles no hi ha en el nou mapa-mundi augmentat de les Indies. Us asseguro que mai haveu vist res tant ridicul. Jo no s com m'he aguantat de tirarli tot pel cap. Estic certa que la comtessa li donar una bofetada, Y ell s'ho pendr com una finesa y encara seguir rient. SIR TOBIAS Anem, portans all ont es. (Sen van) XIII UN CARRER (Entren ANTONI y SEBASTI) SEBASTI Me doldria molt causarvos el ms petit perjudici, per ja que us preneu els perills com un jc, no us dir res ms. ANTONI No he pogut estar lluny de vs; el desig que tenia de veureus, ms agut que afilada daga, m'ha esperonat cap el vostre cam. No sols m'ha guiat aqu l'afany de veureus, per ms fort que hagi estat, sin que tamb m'hi ha emps l'inquietut que sentia al pensar en lo que us podia succeir en un pas desconegut y que per un extranger sense guia y sns amics, sol esser esquerp y gens hospitalari. La temena d'aquests perills s lo que m'ha fet crrer darrera vostre. SEBASTI Sols puc donarvos mercs, estimat Antoni; mercs y res ms que mercs. Sovint els grans serveis se paguen ab aquesta moneda sense curs, per si ma fortuna fos tant gran com el meu desig, altre paga tindria vostra solicitut. Qu farem? Visitarem els monuments antics de la ciutat. ANTONI Esperarem a dem, senyor; val ms que cerquem allotjament. SEBASTI No estic pas canat y la nit s lluny encara. Donem gust als ulls contemplant els bells records que guarda la ciutat. ANTONI Perdoneume; per s molt perills pera mi passejar per aquests carrers. Temps enrera, en un combat naval contra les galeres del duc, vaig fer serveis tant remarcables, que si ara'm trobaven aqu, me farien pagar cara aquella feta. SEBASTI Vareu matar molta gent del duc? ANTONI No s tant greu l'ofensa, encara que'l motiu y els temps que dur la lluita foren prous pera costar la vida a alg. Desprs tot hauria pogut esmenarse, tornant les preses que haviem fet, y que s lo que, mirant el profit de llur comer, varen acordar tots els nostres. Jo vaig esser l'unic que no vaig voler entrar en el pacte y perx s que si ara'm trobessin, m'ho farien pagar ms car. SEBASTI Aix, doncs, amagueuvos. ANTONI Ser lo ms prudent. Aqu teniu la meva borsa. Ens allotjarem a l'Elefant, que s el millor hostal del barri del Sur. Mentres vs passegeu donant goig a la vista, jo vaig a encomanar el menjar. Ens trobarem all. SEBASTI Per, per qu'm doneu els vostres diners? ANTONI Com que crec que'ls pocs que teniu els haureu de menester, us dono els meus per si fos cas que us vinguessin ganes de comprar alguna de les futeses que veureu. SEBASTI Ser'l vostre tresorer; tot seguit vindr a trobarvos. ANTONI A l'Elefant. SEBASTI Ja men recordar. (Sen van) XIV EL JARD D'OLIVIA (Entren OLIVIA y MARIA) OLIVIA, (apart y abstreta) L'he enviat a cercar y ha respost que vindria. Qu far pera esserli agradable? Qu li podr donar? Ms facil s comprar a un cor jove, que ablanirlo ab llagrimes y spliques. (Per Maria) Potser m'haur. sentit? Aon deu esser en Malvol? Un criat seris y corts com ell s el que'm conv per aquest assumpte. (A Maria) Aont s en Malvol? MARIA Ja ve, senyora; per fa moltes extranyeses. Sembla esperitat. OLIVIA Qu t? Desvarieja?... MARIA No, senyora; no ms fa que riure. Haurieu de tenir alg a la vora si haveu de parlarhi, perqu jo crec que se li ha girat el cervell. OLIVIA Feslo venir. (Apart) Els nostres mals s'assemblen, si semblana hi ha, entre follia alegra y trista bogeria. (Entra MALVOL) Qu tal, Malvol? MALVOL (somrient sempre d'una manera fantastica) Madona, bella! oh! oh! OLIVIA Somrius? T'he enviat cercar en una ocasi molt trista. MALVOL Trista, madona? Jo tamb puc estar trist... Aix de les lligacames creuades causa alguna obstrucci a la sang; per tant-se-val, perqu si elles plauen als ulls de certa persona, ja puc dir com el vers del sonet: _El plaure a una s com el plaure a totes_. OLIVIA Per, qu s aix, Malvol? Qu tens? MALVOL No tinc pas l'nima negra encara que tingui les cames grogues... (Somriu) Tot ha arribat a qui anava y lo manat se complir. Me sembla que hem regonegut la bella m romana. OLIVIA Vols anarten al llit, Malvol? MALVOL Al llt? S, dol amor, y m'hi tindras al teu costat. OLIVIA Du t'ampari, Malvol! Per qu rius aix y tires tants petons ab la m? MARIA Com esteu, Malvol? MALVOL Respondreus jo? S, com els rossinyols a les cucales. MARIA Per qu us presenteu ab aquesta ridcula impertinencia davant de misenyora? MALVOL No t'espanti la grandesa. Aix estava ben escrit. OLIVIA Qu vols dir ab aix, Malvol? MALVOL Hi ha qui neix ab grandesa... OLIVIA Qu! MALVOL Altres que assoleixen les grandeses... OLIVIA Qu dius? MALVOL Altres a qui la grandesa sels imposa malgrat llur voluntat. OLIVIA Du te faci b! MALVOL Recorda qui s que t'ha vantat les mitges grogues... OLIVIA Les meves mitges grogues? MALVOL y t'ha demostrat desig de veuret ab lligacames creuades OLIVIA Lligacames creuades! MALVOL Ara ja pots esser feli, si tu vols. OLIVIA Puc esser feli? MALVOL Si no qudat per sempre un miserable criat. OLIVIA Oh! aix s una bogeria! (Entra un CRIAT) CRIAT Madona, el jove patge del duc ha tornat; molt he hagut de pregar pera conseguirho. Ara espera les ordes de vostra senyoria. OLIVIA Ja hi vaig. (Sen va el criat) Maria, que no deixin ni un instant an aquest bon home. Aont es l'oncle Tobias? Que dos o tres criats se cuidin d'ell; per res del mn voldria que li passs cap desgracia. (Sen van Olivia y Maria) MALVOL Oh! Oh! Que s'acostin ara! Y tot un personatge, com Sir Tobias, pera que's cuidi de mi! Aix lliga admirablement ab lo que deia la carta; mel posa aprop perqu'l pugui tractar ab insolencia; s lo que ella m'aconsella en la carta. Llena aquesta pell d'humiltat que't cobreix, diu ella; sigues malcarat ab cert parent; aspre ab els criats; no't treguis mai les raons d'Estat dels llavis y que ton comportament s'allunyi de la vulgaritat. Desprs m'indica quin t d'esser el meu posat: rostre farreny, l'aire respectable, la paraula lenta cm personatge de significaci, y d'acord ab aix tot lo altre. Ara si que s ben meva! Per aix s obra del cel; que ell en rebi, doncs, les mercs. Quan se n'anava deia: Que no deixin un instant an aquest bon home. Bon home! No Malvol, ni el titol del meu crrec; sin, bon home! Lo cert s ,que tot concorda admirablement. No cal tenir ni un gra d'escrupol, ni un escrupol d'escrupol; ni un obstacle, ni una sola circumstancia inversemblable o dubtosa. Qu podria passarme? No s possible que puga interposarse res entre jo y l'immens horitz de les meves esperances. El cel s l'autor de tot aix, y no jo; donem mercs an ell. (Entren SIR TOBIAS, FABI Y MARIA) SIR TOBIAS Per tots el sants! digueume aont s. Encara que tots els dimonis de l'infern se li haguessin entaforat en el cos, encara que se n'hagi apoderat la mateixa llegi, jo li parlar. FABI s aqu, s aqu, Com us trobeu, senyor Malvol? Com us va aix, amic? MALVOL Aneusen; no vui ning aqu; deixeume fruir ma soletat; aneuvosen. MARIA Ah! No sentiu com el dimoni respon, ab aquesta veu tant fonda, de dintre su? No us ho deia, sir Tobias. La senyora ha dit que us cuidessiu d'ell. MALVOL Ah! Ah! Ella ha dit aix? SIR TOBIAS Vaja, vaja; quietut, quietut, Se l'ha de tractar ab dolcesa; deixeume fer... Com us trobeu, Malvol? Qu tal? Vaja home, no us acovardiu; planteuli cara al dimoni, Considereu que s l'enemic del llinatge hum. MALVOL Sabeu lo que us dieu? MARIA Veieu com s'ho pren si se li parla mal del dimoni? Du faci que no estigui embruixat! FABI Porteuli els orins a casa una curandera. MARIA Dem mateix, aix que surti el sol, ho far, si no'm moro. La comtessa donaria qualsevol cosa pera salvar lo. MALVOL Ah! s, senyora? MARIA Oh, senyor! SIR TOBIAS Calla; aix no's fa aix, no veus que l'exasperes? Deixeume sol ab ell. FABI Dolcesa y res ms que dolcesa, y molt poc a poquet. El diable es ferestec y no vol que sel tracti ab reganys. SIR TOBIAS Y doncs, que hi ha bona pea? Com te va aix, vailet? MALVOL Sir Tobias! SIR TOBIAS Vinam aqu, manyaguet. Vaja, aix de jugar a barrisca ab en Banyeta, no s'adiu gens ab un home seris. A la forca, l'emmascarat carboner! MARIA Feulo resar, sir Tobias; feuli dir alguna oraci. MALVOL Una oraci, pocs modos! MARIA No ho veieu? No pot sentir parlar de res d'iglesia. MALVOL Aneu y que us pengin! Dropos, que no serviu pera res. Alguna cosa hi va de vosaltres a mi; d'aqu una estona sabreu quelcom ms. (Sen va) SIR TOBIAS Per s possible? FABI Si aix ho veiessim representat en el teatre, diriem que no pot esser. SIR TOBIAS L'havem emmatzinat fins a l'nima, company. MARIA Seguimlo; no deixem que's refredi y la broma sen vagi tota en fum. FABI Acabar per tornarse boig de veres. MARIA Aix tots estariem ms tranquils. SIR TOBIAS Veniu, que'l lligarem y el tancarem en una cambra fosca. La meva neboda ja est convenuda de que s boig; aix podrem allargar la farsa, pera gust nostre y castic d'ell, fins que canats d'aquest entreteniment, ens faci llastima; llavores ho descobrirem tot y a tu't proclamarem la suprema metgessa dels boigs. Mireu qui ve, mireu. (Entra SIR ANDREU) FABI Un altre entreteniment per un mat de maig! SIR ANDREU Aqu teniu el cartell, llegiulo; us asseguro que no hi falta ni sal ni pebre. FABI s coent? SIR ANDREU Jo us en responc; no ms cal que'l llegiu. SIR TOBIAS Doneu. (Llegeix) Jovincel: siguis qui siguis, no ets ms que un murri y un masell. FABI B y valent! SIR TOBIAS No't sorprenguis ni vulguis saber perqu't motejo aix, car no't donar cap ra. FABI Observaci molt prudenta y que us salva de les urpes de la llei. SIR TOBIAS Vens a casa la comtessa Olivia, y ella al meu davant te tracta amablement; per tu has mentit pel coll; no s per aix que't desafio. FABI. Molt breu y molt sense... sentit. SIR TOBIAS T'esperar quan t'entornis, y si tens la sort de matarme... FABI. Molt b! SIR TOBIAS Me mataras com un miserable traidor. FABI Endavant; sempre guardantvos de la llei. SIR TOBIAS A reveure, y que Du vulga admetre en sa gloria a una de les nostres nimes. Potser ser la meva, per l'esperana'm diu que no ser aix; ab aix, vigila. Ton amic, segons com el tractaras, o ton irreconciliable enemic, ANDREU ROSTREAIXUT. Si aquesta carta no'l fa bellugar, ser que les cames no'l podran dur. Jo mateix li donar. MARIA Ara tindreu una bona ocasi, perqu est prenent comiat de la comtessa. SIR TOBIAS Vs, sir Andreu, amgat com un agutzil en un revolt del caminal y aix que'l vegis, desenveina, y, tot desenveinant, renega horriblement, perqu molt sovint un renec ben gros bramat ab veu de tro, dna ms fama de valent que'l fet ms coratjs, Endavant. SIR ANDREU Ah, per renecs veniu a mi! (Sen va) SIR TOBIAS No, no la cursar aquesta carta; perqu aquell jove sembla inteligent y ben educat, y que'l duc l'hagi triat per missatger d'amor n'es una prova. Aquesta carta, que tota ella traspa imbecilitat, no l'espantaria gens ni mica y tot seguit coneixeria que qui l'ha escrita s un ensa. Lo que far ser trasmetre'l cartell de paraula jo mateix; li explicar prodigis de valentia del su contrari, y donar an aquest donzell, -a qui la seva joventut y manca d'experiencia, necesariament han de fer credol,- la ms esgarrifosa idea de la rabia, de la destresa, de la valentia y de la feresa de l'altre. Degut an aix se tindran tal basarda l'un de l'altre, que's mataran tant sols ab la mirada. (Entren OLIVIA Y VIOLA) FABI Ara ve ab la vostra neboda; espereu fins que ella's retiri y tot seguit empreneulo. SIR TOBIAS Mentres tant vaig a rumiarme un discurs ben horrors. (Sen van sir Tobias, Fabi y Maria) OLIVIA Massa he dit ja a un cor de pedra y massa he exposat el meu honor. Sento quelcom en mi que'm retreu la meva lleugeresa; emper aquest erro s tant tout que's riu de totes les censures. VIOLA Igual que a vs, la pasi martirisa l'esperit del duc. OLIVIA Teniu, porteu aquesta joia en recordana meva; no la refuseu, que no us canar ab ses paraules. Torneu dem, us ho prego. Demaneume tot lo que volgueu, que jo no us negar res de lo que l'honor pot concedir sns greu perjudici. VIOLA Us demano tant sols una merc: que dongueu vostre amor al duc. OLIVIA Com voleu que honradament li dongui lo que ja us he donat a vs? VIOLA Feuho y jo us absoldr. OLIVIA Adu y fins a dem. Per un dimoni com tu, joiosa portaria l'nima a l'infern. (Sen va) (Entren SIR TOBIAS Y FABI) SIR TOBIAS Que Du vos guard, gentilhome. VIOLA Y a vs, cavaller. SIR TOBIAS Defnsat; de quina mena sn els ultratges que li has fet, no ho s; per'l teu contrari, ple de ressentiment y sedejant de sang com un tigre, t'espera al cap-d'avall del jard. Desenveina la espasa depressa, perqu qui va a escometret s ferotge, s destre y s fort. VIOLA Us deveu enganyar, senyor; estic cert de que no hi ha ning en el mn que pensi batres ab mi. No recordo haver ofs a ning. SIR TOBIAS Aviat sortireu del vostre erro, us ho asseguro. Aix, doncs, si us estimeu la vida, poseuvos en guarda, perqu'l vostre contrari compta ab totes les ventatges que poden donar a un home la joventut, la destresa, la fora y el coratge. VIOLA Per, cavaller, digueume qui s. SIR TOBIAS Es un cavaller ab una espasa sns tara en un camp de catifa, per en el duel s un dimoni; ja ha desaparellat tres nimes dels llurs cossos, y a hores d'ara s tant implacable l'ira que'l domina, que sols els horrors de la mort y del sepulcre poden satisferlo: en qualsevol circumstancia aquest s el su lema: vncer o morir. VIOLA. Tornar a entrar y demanar auxili a la comtessa. No sc aimant de baralles. Sns dubte que aquest deu esser un d'aquells homes que busquen raons a qualsevol y sense motiu, ab el sol proposit de passar per valents. SIR TOBIAS No, cavaller; l'indignaci li perv d'un ultratge molt gran; li haveu de donar, doncs, una satisfacci. No penseu en entrar y demanar auxili que primer no us les hagueu ab mi, pera provar que teniu pit per havervosles ab ell. Trieu: o l'aneu a trobar o us poseu en guarda ara mateix, perqu s precs que us bateu o que renuncieu a portar espasa. VIOLA Per aix s tant inaudit com descorts y jo us prego, bon cavaller, que aneu a preguntar an aquest subjecte en que l'he ofs, que si s cert que ha rebut algun ultratge de mi, ha estat sns jo saberho. SIR TOBIAS Ab molt gust. Senyor Fabi, quedeuvos ab aquest jove fins que jo torni. (Sen va) VIOLA. Digueume, senyor, sabeu quelcom d'aquesta qesti? FABI S que aquest cavaller us t una rabia de mort, per no s res ms. VIOLA Per, digueume: quina mena d'home s? FABI Pel su aspecte no sembla que sigui lo terrible que s, Y vs mateix ho haureu de regonixer aix que us hi encareu. s el contrari ms crudel y ms fatal que podieu trobar a Ilyria. Voleu que l'anem a cercar? Procurar que feu les paus, si m'es possible. VIOLA Us ho agrair ab tota l'nima, perqu us asseguro que ms a gust me trobo davant d'un capell que davant d'un guerrer; y cregueu que poc me paro en que'm titllin de covard. (Sen van) XV UN CAMINAL AL CAP-D'AVALL DEL JARD D'OLIVIA (Entren SIR TOBIAS y SIR ANDREU) SIR TOBIAS Oh company, us dic que s un dimoni de cap a peus! En ma vida he vist res que se li assembli. Jo he fet un punt, ab ell, ab l'espasa a la veina y me n'ha tirat una de tant mortal rapidesa que no hi ha ning que la eviti, y al parar us respon ab un cop tant segur, com segur s que ara els peus us toquen a terra. Diuen que ha estat mestre d'armes del gran Sophi. SIR ANDREU Diable! Doncs no hi vui saber res! SIR TOBIAS Per el cas s que ell no s'entn de raons. En Fabi ab prou feines pot contenirlo. SIR ANDREU Mala negada!... Si jo hagus sabut que era tant valent i destre esgrimidor l'hauria enviat al dimoni ans que provocarlo. Que deixi crrer aquesta qesti y li regalar el meu cavall gris Capulet. SIR TOBIAS L'hi entaular. Quedeuvos aqu y no us acoquineu, que tot aix s'acabar sense que's perdi cap nima. (Apart) No tinguis por! jo li posar la sella tant b com a tu el bast. (Entren FABI Y VIOLA) SIR TOBIAS (baix a Fabi) M'ha donat el su cavall pera que arregls aquesta qesti. Li he fet creure que aquest jove s una fera. FABI (baix a sir Tobias) Lo mateix pensa aquest de l'altre; est groc y tremola tot ell com si un s l'empaits. SIR TOBIAS (baix a Viola) No hi ha remei, cavaller; vol batres per sostenir el jurament que ha fet. Desprs ha reflexionat ms serenament sobre'l motiu de la quimera y creu que ni ha de parlarsen tant sols. Treieuvos la espasa no ms perqu pugui complir lo jurat; per diu que no us far cap mal. VIOLA (apart) Du me valga! Ben poc me costaria dirlos lo que se n'hi falta per esser un home jo! FABI (baix a Viola) Si veieu que s'encega, fugiu. SIR TOBIAS (baix a sir Andreu) Vaja, sir Andreu, no s'hi pot fer res. Aquest cavaller vol tirar un cop, al menys, per mantenir la paraula; diu que segons les lleis del duel, aix s necesari; per m'ha proms, ab paraula de cavaller y de soldat, que no us far cap mal. -Va! En guarda! SIR ANDREU (apart) Du faci que sen recordi! (Desenveina) (Entra ANTONI) VIOLA (a sir Andreu) Us juro que s contra la meva voluntat. (Desenveina) ANTONI (a sir Andreu) Enveineu la espasa. Si aquest jove us ha ofs, jo mantinc la seva ofensa; si su vs qui l'ha ofs an ell, sc jo qui us desafia. SIR TOBIAS Vs! Y qui su vs? ANTONI Un home que per amistat an aquest jove, est disposat a fer ms de lo que he dit. SIR TOBIAS Oid! Si us encarregueu dels afers d'altre, aqu em teniu. (Desenveina) (Entren dos Agutzils) FABI Atureuvos, bon sir Tobias, que ve la justicia! SIR TOBIAS (a Antoni) Desseguida estar per vs. VIOLA (a sir Andreu) Feume'l favor, enveineu la espasa, cavaller, si us plau. SIR ANDREU Y tant si em plau! Complir lo que us he proms; t un pas molt segur y s molt fi de boca. PRIMER AGUTZIL (senyalant a Antoni) s aquest. SEGON AGUTZIL En nom del duc Orsino, quedeu pres. ANTONI Us enganyeu, senyor. PRIMER AGUTZIL No; regonec vostres faccions encara que no porteu la gorra de mariner. Endueusel; ja sab ell que jo el conec b. ANTONI Tinc d'obeir. (A Viola) Cercantvos m'ha esdevingut aquesta desgracia; ms ja est fet: ben car pagar ara lo d'aleshores. Qu fareu? La necesitat m'obliga a demanarvos el meu diner. Ms pena'm dna el no podervos esser util d'aqu endavant, que lo que'm podr succeir a mi. Veig que aix us ha sobtat, per no us espanteu. SEGON AGUTZIL Vaja, passeu; anem. ANTONI Haig de demanarvos que'm retorneu una part d'aquell diner. VIOLA Quin diner, senyor? En consideraci a la viva simpatia que m'haveu demostrat ara mateix y veient lo aflictiu de la vostra situaci, de bon grat far per vs tot lo que puga. Pocs sn els meus cabals, per me partir ab vs les meves pobreses. Aqu en teniu la meitat. ANTONI Que'm voleu negar, potser? s possible que'l meu afecte per vs tingui aquest pagament? No ajudeu a la meva desgracia, perqu temo que'm faci perdre'l seny y no podr resistir la temptaci de retreureus els molts serveis que us he fet. VIOLA No s que me n'hagueu fet cap. No regonec ni la vostra veu ni el vostre rostre, y us juro que avorreixo ms la ingratitut que la mentida, l'orgull, la vanitat y la ubriaguesa, o qualsevulga altra repugnanta tara que infecti nostra feble sang. ANTONI Oh, Du! PRIMER AGUTZIL Vaja, anem, depressa. ANTONI Deixeume dir una paraula no ms. An aquest jove, jo l'he arrencat de les urpes de la mort; jo li he donat socors ab la ms fervorosa solicitut, y fins adoraci m'ha inspirat son virtus aspecte. PRIMER AGUTZIL Y qu sens en dna a nosaltres? Vaja, que'l temps passa. ANTONI Oh, y en quin miserable idol s'ha transformat aquell du! Sebasti, tu has deshonrat la noblesa del teu rostre. No hi ha en el mn altra lletgesa com la de l'nima; tant lletja s la malesa, com hermosa la virtut. El vici cobert ab bella aparena no s ms que un sepulcre que'l dimoni engala ab bonics y joies. PRIMER AGUTZIL Aquest home's torna boig. Emporteusel... Anem, anem. ANTONI Anem. (Sen van Antoni y els Agutzils) VIOLA (apart) Parlava ab tal convicci que semblava que fos veritat lo que deia. Si jo el tingus aquest convenciment! Ah, que siga certa ma sospita, y vulga'l cel que aquest home m'hagi pres per tu, germ meu! SIR TOBIAS Vine aqu, cavaller, y tu tamb, Fabi. Tinguem concell y mirem que s'ha de fer. VIOLA (apart) Ha dit Sebasti!... En el meu mirall veig sempre la fidel imatge del meu germ; ell vestia com jo, igual color, iguals paraments, jo no faig ms que copiarlo en tot... Oh! si aix fos cert les tempestats serien misericordioses y manses y dolces les ones amargantes. (Sen va) SIR TOBIAS s un miserable bergant aquest donzell y ms covard que una llebra. Prova que no t ni un dit de vergonya el negar l'amistat a un amic en la desgracia; y tocant a covardia, pregunteu an en Fabi. FABI. Un covard, devot y religis de la covardia. SIR ANDREU Maleitsiga! Si l'atrapo's recordar de m. SIR TOBIAS S, mesuraleshi, per no't treguis la espasa... SIR ANDREU Si no ho faig!... (Sen va) FABI. Anem a veure en qu parar tot aix. SIR TOBIAS M'hi jugo qualsevol cosa que tampoc passar res. (Sen van) XVI UNA PLAA DAVANT DE CASA D'OLIVIA (Entren SEBASTI y el JUTGLAR) JUTGLAR Potser me voleu fer creure que no m'han enviat a cercarvos? SEBASTI Vs, vs; ets un boig; fuigme del davant. JUTGLAR Feu molt b'l paper! No, no us conec, ni vinc de part de la comtessa a dirvos que us ha de parlar; tampoc us dieu Cesari, ni aquest nas s el meu nas. Res de lo que s, s. SEBASTI Vs a esventar la follia en altre lloc; tu no'm coneixes. JUTGLAR Esventar la follia! Ha sentit dir aquesta paraula d'algun personatge y ara me l'encaixa a mi. Esventar ma follia! A veure si ara sortiran ab que aquest gran tals, el mn, s un faldilletes. Fesme'l favor de desferte d'aquesta extranyesa y digam qu li tinc d'esventar a la comtessa. Li esventar que vens? SEBASTI Te prego que'm deixis, grec estupid. Aqu tens aix pera tu, per si no ten vas, te juro que't pagar ab altra moneda que no t'agradar gaire. JUTGLAR En bona fe que ets geners. Aquests savis que donen diners als necis, arriben a adquirir una bona reputaci desprs de regatejarla catorze anys. (Entren SIR ANDREU, SIR TOBIAS Y FABI) SIR ANDREU (a Sebasti) Ah! ja us tinc ara! Preneu aix. (Li pega) SEBASTI Y tu pren aix altre y aix y aix! (Li pega) Tothom s boig aqu! SIR TOBIAS Eh! prou; prou o sin us lleno l'espasa a la teulada. JUTGLAR Corro a dirho a la comtessa. Ni per dos quartos voldria estar en les vostres pells. (Sen va) SIR TOBIAS (deturant a Sebasti) Atureuvos, atureuvos! SIR ANDREU No, deixeulo, que si a Ilyria hi ha justicia ja l'arreglar d'altra manera, jo. Entaular una causa per agressi violenta. Encara que hagi estat jo qui ha comenat a pegar, no hi fa res. SEBASTI (a sir Tobias) Deixam anar! SIR TOBIAS Miny, no us vui deixar anar. Vaja, soldadet tendre, enveineu l'espasa. Du-n'hi-do dels punys que teniu! Vaja, anem! SEBASTI No'm deixaras anar? No? (Se desf de sir Tobias) Qu vols ara? Treu l'espasa si goses! SIR TOBIAS Ah! ah! Us haur de treure un parell d'unces d'aquesta sang tant insolenta que teniu. (Desenveina) (Entra OLIVIA) OLIVIA Atrat, sir Tobias, per ta vida atrat! SIR TOBIAS Senyora! OLIVIA Sempre sereu el mateix, groller poca-solta, nascut per viure en les montanyes y en coves ferestegues on mai hi hagi entrat ni ombra de bona criana. Lluny de ma vista! Perdoneu, estimat Cesari. Murri, vesten! (Sen van sir Tobias, sir Andreu y Fabi) (A Sebasti) Jo't prego, dol amic meu, que sigui ton ser judici qui et guii per respondre en aquest injust y descorts atentat al teu reps. Vine ab mi, que quan coneixeras les mil rauxades comeses per aquell malvat, ten riuras d'aquesta. Vine; s necesari, no m'ho refusis. Malet ell, que al posar en perill ta vida, ha tirat contra la meva! SEBASTI (apart) Qu vol dir tot aix? En quina mar navego? O jo estic boig o aix s un somni. Doncs, que l'ilusi segueixi enfonsant mos sentits en el Leteu! Si aix s somniar que no'm desperti mai ms. OLIVIA Anem, vine, jo t'ho prego, sigues docil a mos precs. Vols seguirme? SEBASTI De bon grat, senyora. OLIVIA Oh digaho y fesho! (Sen van) XVII UNA CAMBRA A CASA D'OLIVIA (Entren MARIA y el JUTGLAR) MARIA Vaja, psat aquesta sotana y aquesta barba, y estrafs al senyor Topaci, el rector; enllesteix. Jo vaig a cercar a sir Tobias, mentrestant. (Sen va) JUTGLAR (posantse la sotana) Vaja, me posar aix y m'amagar aqu dins. Tant-de-bo fos jo el primer que s'amagus dintre d'un vestit d'aquests! No estic prou gras pera representar b'l meu paper, ni sc prou magre pera semblar un savi, per val tant la fama d'home honrat y bon pare de familia, com la d'home llest y de lletres. Aqu tenim als confederats. (Entren SIR TOBIAS Y MARIA) SIR TOBIAS Que Du us beneeixi, senyor rector! JUTGLAR _Bonos dies_, sir Tobias; car com va dir molt b el vell hermit de Praga, que no havia vist mai ni ploma ni tinter, a una filla del rei Gorboduc: lo que s, s. Aix essent jo el senyor rector, sc el senyor rector, perqu qu s aix, sin aix? Qu s esser, sin esser? SIR TOBIAS (senyalant la cambra ont est tancat en Malvol) s aqu, senyor rector. JUTGLAR (fent la veu fosca) Hola, dic jo! Que la pau siga en aquesta pres. SIR TOBIAS (baix) El murri, l'estraf be. MALVOL (desde dins) Qui crida? JUTGLAR El senyor Topaci, el rector, que ve a veure an en Malvoli, el llunatic. MALVOL Mossn Topaci! Mossn Topaci! Bon mossn Topaci, aneu a trobar la comtessa. JUTGLAR Fra d'aqu, dimoni hiperbolic! Com martirises an aquest home! No sabs parlar d'altra cosa que de dnes. SIR TOBIAS Ben dit, senyor rector. MALVOL Mossn Topaci, no ho cregueu que siga boig; mai cap home s'ha vist tant maltractat com jo. M'han tancat en aquestes esgarrifoses tenebres. JUTGLAR Calla, llord Sat! T'anomeno ab els termes ms inofensius, perqu jo sc d'aquells homes que fins el dimoni el tracten ab modos. Dius que aquesta cambra s tenebrosa? MALVOL Com l'infern, senyor rector. JUTGLAR Qu dius ara! T'ls batans de les finestres transparents com muralles, y les vidrieres dels costats lluen com l'ban, y encara't planys de les tenebres? MALVOL Jo no sc boig, mossn Topaci, y us dic que aquesta cambra s tenebrosa. JUTGLAR Y com t'enganyes, foll! Jo't dic que no hi han ms tenebres que les de l'ignorancia en la que hi estas colgat com els egipcis en la boira. MALVOL Jo dic que aquesta cambra s tant tenebrosa com l'ignorancia, malgrat l'ignorancia sigui tant tenebrosa com l'infern; y dic que mai cap home ha estat tant maltractat com jo. Sc tant boig com vs, o sin feume la prova preguntantme raonablement. JUTGLAR Quin s el parer de Pitagoras sobre'ls aucells ferestecs? MALVOL Que l'nima de la nostra avia podria esser que's trobs en un aucell. JUTGLAR Y qu'n penses tu d'aquesta doctrina? MALVOL Jo tinc una idea molt enlairada de l'nima y no admeto aquesta doctrina. JUTGLAR Adu; qudat per sempre en les tenebres. No creur que tinguis enteniment fins que sostindras el parer de Pitagoras y et guardaras de tirar ni a una becada per por d'expropriar l'nima de la teva avia. Adu. MALVOL Senyor rector, senyor rector! SIR TOBIAS Estimat senyor rector! JUTGLAR (baix) Ja veieu que s nadar en totes les aiges. MARIA Pera fer aix no calia que't posessis ni la sotana ni la barba, perqu no t'ha vist. SIR TOBIAS Parlali ab el teu to natural de veu, y ja'm diras com el trobes. Voldria acabar d'una vegada aquesta broma. Si no hi ha perill en deixarlo anar, ja'l pots obrir, perqu estic tant malament ab la meva neboda, que no'm vui exposar a cometre l'imprudencia de portar aquesta comedia massa lluny. Vine a trobarme a la meva cambra desprs. (Sen van sir Tobias y Maria) JUTGLAR (cantant) _Ei! Rob, jois Rob, digam que fa ta estimada?_ MALVOL Boig! JUTGTAR _La dama no pensa en mi._ MALVOL Boig! JUTGLAR _Per qu pobre't tracta aix?_ MALVOL, dins Boig! no'm sents? JUTGLAR _D'un altre est enamorada._ Qui crida? MALVOL Si vols que tota la vida t'estiga agrait, bon Jutglar, portam llum, una ploma, paper y tinta; jo't juro que'm recordar d'aquest favor. JUTGLAR Mestre Malvol! MALVOL S, bon Jutglar, sc jo mateix. JUTGLAR Ai, pobre de mi! Com ha estat que haveu perdut l'enteniment? MALVOL Sc l'home ms ignominiosament maltractat, Jutglar. Tinc l'enteniment tant clar com tu, boig. JUTGLAR No ms tant clar com jo? Aix s que su boig del tot si no teniu l'enteniment ms b que un foll. MALVOL M'han agafat y m'han tancat en aquestes tenebres, m'envien capellans rucs y fan tot lo que poden pera ferme perdre'l seny. JUTGLAR Aneu en comte en lo que dieu; el senyor rector s aqu. (Cambiant el t de veu) Malvol, Malvol, que Du tel torni. Procura dormir y dixat de xerrameques. MALVOL Senyor rector! JUTGLAR (cambiant les entonacions) No li respongueu, bon home. -Qui, jo, senyor rector? Si no li dic res. Que Du vos guard, mossn Topaci. -Amen, dic jo. -Est b; s, s, entesos; ho far aix mateix. MALVOL (cridant) Boig, boig, boig, me sents? JUTGLAR Tingueu un xic de paciencia, home de Du. Qu dieu? Ja haveu sentit que'm renyen si us parlo. MALVOL Bon Jutglar, jo't prego que'm portis un llum y paper, que tinc el cervell tant b com qualsevol a Ilyria. JUTGLAR Tant-de-bo fos veritat! MALVOL Te juro que ho es. Bon Jutglar, un full de paper, tinta y llum, y porta a la senyora lo que escriur. Mai t'haur valgut tant el fer de correu. JUTGLAR Ho far perqu su vs, per digueume la veritat: su boig o el feu? MALVOL Creume, no sc boig; aix s la veritat. JUTGLAR Vaja, no creur mai a cap boig que primer no li vegi el cervell. Vaig a cercarvos el llum, el paper y la tinta. MALVOL Jo t'ho pagar com poc t'ho penses, Jutglar. Vs, corre. JUTGLAR _Ja hi vaig, senyor, y tot seguit torno aqu ab vs, com el jutglar, aquell vell boig, que per entrar al cel de cop ab un punyal fet de llist, cridava foll y rabis: -Ah! ah! rosgat les ungles, diable!- al dimoni menaant com si fos un foll infant. Adeusiau, mestre dimoni._ (Sen va) XVIII EN EL JARD D'OLIVIA (Entra SEBASTI) SEBASTI Si, aix s l'aire; aix s la llum del sol gloris; aquesta perla que ella m'ha donat la veig y la toco, y encara que lo extraordinari del fet me tinga en extasi, no s follia... Per aont s l'Antoni? No l'he trobat a l'Elefant y all m'han dit que se n'havia anat a crrer la ciutat cercantme. Jo pagaria a pes d'or els sus utils consells ara, perqu la ra ajudada pel testimoni del sentits me diu que tot lo que'm passa s fill d'un erro y no de la follia. Enper fuig tant de lo natural lo que'm succeeix y s tant extranya y inexplicable aquesta pluja de favors, que ab prou feines puc creure lo que'ls meus ulls veuen y estic temptat d'acusar a la meva ra de que no's convenci de si jo he perdut el seny, o de que aquesta dna siga boja. Per si ho fos, no podria pas portar la casa, ni governar als sus criats, ni cuidarse dels sus afers y resoldrels, ab la claredat, la calma y serenitat de judici ab que he vist que ho feia; hi ha algun misteri en tot aix... Ara ve la dama. (Entren OLIVIA y un capell) OLIVIA No censureu aquesta pressa. Si vostres intencions sn honrades, veniu ab mi y aquest sacerdot a la capella y all en sa presencia y sota aquell sagrat sostre, jureume l'inviolabilitat de la fe vostra, pera retornar la calma a la meva nima massa inquieta y gelosa. Ell servar el secret d'aquesta uni fins que vs determineu ferla pblica y aleshores ho celebrarem com al meu estament pertoca. Qu responeu? SEBASTI Seguir an aquest sant home y us acompanyar all on volgueu y un cop us hagi jurat servos fidel, sols la mort podr rompre mon jurament. OLIVIA Guieunos, pare, y que'l cel ab sa llum esplendent segelli nostra eterna uni. (Sen van) XIX UNA PLAA DAVANT DE CASA D'OLIVIA (Entren JUTGLAR y FABI) FABI Si em tens per amic, deixam veure la seva carta. JUTGLAR Concediume, doncs, una altra cosa, senyor Fabi. FABI Concedit lo que vulguis. JUTGLAR Que us demani que no'm demaneu que us ensenyi aquesta carta. FABI Aix s com si jo desprs d'haverte regalat el meu go, tel demans com pagament del meu obsequi. (Entren DUC, VIOLA y seguici del DUC) DUC Serviu a madona Olivia, amics? JUTGLAR S, senyor; formem part dels sus objectes de luxe. DUC Ah, ja't conec! Qu tal te va, bon home? JUTGLAR En bona fe senyor, que ms b'm va ab els enemics que ab els amics. DUC Al revs; ms b ab els amics. JUTGLAR No; no, senyor; ms malament ab els amics. DUC Com potser aix? JUTGLAR s aix, senyor, perqu'ls meus amics m'alaben y alabantme me fan tornar ase, y els meus enemics, al revs, me diuen nt y clar que sc un ase; de manera que ab els meus enemics hi guanyo en coneixement de mi mateix, y surto enganyat pels amics. Si en qestions de llogica, com en qesti de petons, quatre negacions valen dues afirmacions, tinc ra de dir que'm va ms b ab els enemics que ab els amics. DUC Ah, excelent! JUTGLAR Cah! Ben cert que no! encara que tingueu el gust de comptarvos entre'ls amics meus. DUC Doncs, per la meva part no vui que hi surtis perdent: aqu tens aquest or. JUTGLAR Si no fos per obligarvos a cometre una reincidencia us demanaria que doblessiu aquesta moneda. DUC Me dnes un mal consell. JUTGLAR Fiqueuvos la bondat a la butxaca, y que la sang y la carn obeeixin. DUC Siga, doncs; caur en el pecat de la reincidencia. Aqu tens una altra moneda. JUTGLAR _Primo, secundo, tertio;_ heus-aqu un bon jc. Hi ha una dita que diu que a la tercera coll a terra; el triplex s un compas molt airs: el repic de les campanes de Sant Benet us ho recordar, si ho necessiteu: una, dues, tres. DUC No'm treuras cap ms diner. Si vas y dius a madona que jo l'espero aqu y consegueixes que vingui, potser se desvetllar un xic la meva generositat. JUTGLAR Breoleu, doncs, aquesta generositat fins que jo torni. Vaig a fer lo que'm dieu, senyor; per no voldria que prenguessiu el meu afany d'arreconar, pel pecat de copdicia. Mentrestant, deixeu fer una dormideta a la vostra generositat, que jo no trigar gaire a despertarla. (Sen va) (Entren ANTONI y AGUTZILS) VIOLA Senyor, aquest s l'home qui no fa gaire m'ha donat socors. DUC Recordo b aquesta cara; malgrat que l'ultima vegada que la vaig veure, el fum de la polvora l'hagus deixat ms negra que'l rostre de Vulc. Era el capit d'un miserable vaixell, de tant migrat aspecte y poc calatge, que feia llastima mirarlo; ms va abordar ab tant coratge ab un dels ms ferms dels nostres bastiments, que'l clam de la desfeta y l'enveja ben clar proclamaven, contra llurs voluntats, la gloria de son valor. Qu passa? PRIMER AGUTZIL Orsino, aquest s aquell Antoni que a Candia va fernos presa del Fenix ab tota sa carrega y el mateix que va comandar l'abordatge contra el Tigre, ont hi va perdre la cama el nebot vostre. L'havem fet pres en el mateix instant en que's trobava'l fort d'una baralla ab uns cavallers. VIOLA M'ha amparat y ha tret l'espasa per defensarme, senyor, per desprs m'ha dit no s quines extranyes paraules que ms semblaven follia que altra cosa. DUC Ah gran pirata!; lladre mar! Quin temerari atreviment t'ha fet caure a les mans dels que ab ta terrible escomesa ten vas fer tos enemics irreconciliables? ANTONI Orsino, noble duc, permeteu que us digui que no admeto els noms que'm doneu; el capit Antoni no ha estat mai ni lladre ni pirata, encara que hi hagi justificats motius, ho regonec, pera tenirlo per l'enemic d'Orsino. Una magica voluntat m'ha portat aqu; aquest jove que est al costat vostre, ingrat entre'ls ingrats, jo l'he arrencat de la gola rabiosa y escumejanta de la mar. Surava, ja perdut com una desferra, per damunt de l'ona brava, quan jo li vaig donar la vida, y ab la vida mon afecte, sns reserva y sns limits, entregantli tota la meva nima. Per sola y vera amistat m'he exposat per ell als perills d'aquesta ciutat enemiga; he tret l'espasa pera defensarlo quan l'escometien; m'han agafat, y aleshores la por li ha inspirat un covard recurs per no compartir les meves desgracies; m'ha negat vergonyosament y en un moment s'ha tornat per mi com un extranger que hagus passat vint anys sense vurem, y fins m'ha negat els diners que encara no feia mitja hora li havia donat. VIOLA Com s possible aix? DUC Y quant va arribar aqu? ANTONI Ahir, senyor. Hem viscut tres mesos plegats sense deixarnos ni nit ni dia. (Entren OLIVIA y el su seguici) DUC Veig que ve la comtessa: ara'l cel camina per la terra. Tu, bon home, tes paraules sn follia, car ja fa tres mesos que aquest donzell est al meu servei. Emper desprs parlarem d'aix ab ms calma. Serveulo allunyat de nosaltres. OLIVIA. Qu s lo que desitja vostra senyoria y que no pot obtenir? En qu pot servirvos Olivia? (A Viola) Cesari, no compliu vostra promesa? VIOLA Senyora! DUC Graciosa Olivia... OLIVIA Qu responeu, Cesari? (Al Duc) Altesa... VIOLA Ma senyoria, el Duc vol parlar: el meu dever m'imposa silenci. OLIVIA Si lo que vostra senyoria me t de dir s la seva can de sempre, us asseguro que s per mi tant ingrata y enutjosa com el lladrar d'un c desprs d'una dola musica. DUC Sempre crudel! OLIVIA Sempre constant, senyor. DUC En qu? en la perversitat. Dna implacable, en qual ingrat altar, jamai proprici, la meva nima ha clamat els vots fervents d'una adoraci infinida, qu ms puc fer? OLIVIA Lo que vostra senyoria vulgui y sigui digne d'ell. DUC Perqu, si tingus cor per ferho, no hauria d'immolar, com el brigant d'Egipte, a qui s mon amor, a l'exhalar jo l'ultim sospir? Oh selvatge gelosia que mil voltes fins a lo sublim t'aixeques! Ms, escolteu aix: ja que responeu ab desdenys a mes ofrenes, y se segur qui s el que'm desbanca en vostre afecte, viviu essent lo que su, tir de cor de marbre; ms jo arrencar de vostres ulls aon regna, per vergonya meva, aquest donzell que aimeu y a qui jo tamb, ho juro, estimo ab tot el cor. Vine, patge, vine ab mi; ja s madurada la crudeltat de mos intents; sacrificar aquest aimat anyell pera venjarme d'aquesta coloma ab entranyes de corb. (Va per anarsen) VIOLA (seguintlo) Y jo afrontar de bon grat, ab alegria, mil morts que vinguin si elles us han de tornar la calma. OLIVIA On vas, Cesari? VIOLA Vaig ab qui estimo ms que a mos ulls, ms que a ma vida, ms, molt ms de lo que jo mai pugui estimar a cap dna! Divines potestats, si dic mentida castigueu ab ma existencia aquest ultratge a mon amor! OLIVIA Ah, desditxada de mi! com m'ha trait! VIOLA Qui us ha trait? qui us ha ultratjat? OLIVIA No recordes qui ets potser? Tant temps fa ja? Que vinga tot seguit aquell bon sacerdot. (Sen va un criat) DUC (a Viola) Vine. OLIVIA Aon, senyor?... Cesari, esps meu, espera! DUC Vostre esps? OLIVIA S, mon esps. Com pot negarho? DUC (a Viola) El su esps, traidor? VIOLA Jo, senyor? No. OLIVIA Ai! la baixesa de ta covardia s qui ofega ta dignitat; ms no temis res, Cesari, enlaira ardit ta fortuna; tingues el valor d'esser el qui sabs qui ets y seras igual a qui tems. (Entren el SACERDOT y el CRIAT) Oh pare, benvingut sigueu! Jo us demano en nom de vostre sagrat ministeri, que aqu al davant de tothom digueu lo que haveu vist. Els aconteixements ens obliguen a fer public lo que voliem tenir secret; digueu, doncs, lo que hi ha hagut entre aquest home y jo. SACERDOT Un pacte inviolable d'amor etern confirmat per la mutua estreta de mans, segellat pel sant contacte de vostres llavis y fermat pel cambi d'anells; totes les cerimonies d'aquest acte han estat autorisades pel testimoni sagrat del meu ministeri. Diu el rellotge que d'en que aix s'es passat, tant sols dues hores de cam he fet vers la tomba. DUC (a Viola) Ah, novell hipocrita! Que seras quan els anys t'hagin blanquejat la testa? Gurdat, que si ta fellonia creix ab tu, ella t'envolcallar en ses propries xarxes! Adu; prenla, ms dirigeix tos passos cap aon tu y jo no'ns podem trobar mai ms. VIOLA Oh! senyor, per... OLIVIA Oh! no juris, y serva un xic d'honor, per gran que siga la covardia que t'inspira. (Entra SIR ANDREU ferit del cap) SIR ANDREU Un cirurgi, per Du! y envieune un altre tot seguit a sir Tobias. OLIVIA Qu passa? SIR ANDREU M'ha esverlat el cap y a sir Tobias tamb! Socorreume, per Du! Donaria quaranta lliures pera trobarme a casa! OLIVIA Qui us ha fet aix, sir Andreu? SIR ANDREU Un patge del Duc, un tal Cesari. Ens criem que era un covard, y s un dimoni de l'infern, DUC Cesari, el meu patge? SIR ANDREU Ah, maleit siga! Mireulo. (A Viola) M'haveu badat el cap per res. Jo he fet lo que sir Tobias m'ha fet fer. VIOLA Per qu'm dieu aix? Jo no us he fet cap mal. M'haveu escoms ab l'espasa, per jo us he parlat ab cortesia y no us he fet cap mal. SIR ANDREU Si un trenc al cap fa mal, us dic que me n'haveu fet; sembla que per vs no sigui res trencar el cap a la gent. (Entra SIR TOBIAS ubriac, acompanyat del JUTGLAR) Mireu, ara ve sir Tobias ranquejant, ja us dir alguna cosa. Si no hagus begut tant ja us ho hauria explicat d'una altra manera. DUC (a sir Tobias) Y doncs, cavaller, qu teniu? SIR TOBIAS No s res; m'ha ferit, veusho-aqu. (Al Jutglar) Ase, has vist an en Dick, el cirurgi, ase? JUTGLAR Oh! ja fa una hora que est borratxo; a les vuit del mat ja se li havia post el sol. SIR TOBIAS s un gallofa; fra de la pavana o els punts del minuet, lo que tinc ms avorrit sn els borratxos. OLIVIA Emporteusel. Qui els ha fet aix? SIR ANDREU Jo us cuidar, sir Tobias; us curar a tots dos. SIR TOBIAS Cuidarme vs, cap de ruc, totxo, tals, cara d'ensa tic, palls! OLIVIA Que'l portin al llit y que li curin les ferides. (Sen van el Jutglar, sir Tobias y sir Andreu) (Entra SEBASTI) SEBASTI (a Olivia) Molt me dol haver ferit an aquell parent vostre, senyora; emper maldament hagus estat un germ meu m'hauria vist obligat a ferho en defensa de la meva persona. Ja veig que us he enutjat per l'extranyesa ab que'm mireu. Per jo us en demano perd, bella Olivia, en nom del jurament que fa poc que'ns hem fet. DUC (mirant a Sebasti y Viola) Una mateixa cara, una mateixa veu, un mateix vestit y dues persones! Evidenta ilusi que s y no s certa. SEBASTI Antoni, estimat Antoni, quant crudelment m'han martirisat les hores en el temps que has estat lluny de mi! ANTONI Su vs, en Sebasti? SEBASTI Podeu dubtarne, Antoni? ANTONI Com us haveu pogut partir aix? Les dues meitats d'una poma no se semblarien tant com aquestes dues criatures. Quin s en Sebasti? SEBASTI (mirant a Viola) Sc jo aquell d'all? No he tingut cap germ ni la meva persona t'l do de la ubiqitat; sols tenia una germana, a la qual varen engolir despiatadament les ones. (A Viola) Digueume, per caritat, quin parentiu teniu ab mi? quina s vostre patria? el vostre nom? la vostra familia? VIOLA Sc de Messalina. Sebasti's deia el meu pare y el mateix nom tenia un germ meu. Aix vestia al devallar a la tomba liquida. Si als esperits els s possible pendre vestit y forma, vs su un espectre que veniu a omplirnos l'nima de dubte. SEBASTI Cert, sc un esperit; per cobert ab les grolleres formes ab que me va revestir la mare en ses entranyes. Tot s'ajusta tant a lo cert, que, si vs fossiu dna, regaria vostra galta ab mes llagrimes cridant: sigues per tres voltes benvinguda, negada Viola! VIOLA El meu pare tenia un senyal al front. SEBASTI El meu tamb. VIOLA Va morir el dia mateix que feia tretze anys que era nascuda sa filla Viola. SEBASTI Oh! encara en servo el record en mon nima! s cert, va acabar la vida el dia mateix que la meva germana feia tretze anys. VIOLA Si l'unic obstacle que s'ala entre nostra mutua alegria, s aquest vestit d'home, no m'abraceu, fins que les circumstancies de lloc, de temps y de fortuna s'apleguin pera provarvos que sc jo, Viola. Per ferne la prova, veniu ab mi a casa d'un vell capit que'm guarda mes robes de donzella. An ell s a qui dec la meva salvaci. Desprs de tornada a la vida vaig entrar al servei del Duc, y desde aquell dia les hores se m'han passat entre madna Olivia y sa Altesa. SEBASTI (a Olivia) Per lo que acabeu d'escoltar, comprenc que us havieu enganyat, senyora; per la naturalesa ha esmenat saviament vostre erro, guiantse ab vostre instint. Vs, senyora, us volieu casar ab una verge: doncs jo us juro que vostre desig no quedar enganyat, car haveu pres home y verge tot alhora. DUC No resteu confosa; noble sang corre per ses venes. Si tot aix s cert, com la reflexi ho confirma, jo tamb tindr ma part en aquest ditxs naufragi. (A Viola) No has dit sempre que no estimaries a cap dna com a mi? VIOLA Y tot lo que he dit ho juro ara y aquest jurament la meva nima'l servar tant fidelment, com fidelment l'esfera lluminosa serva la claror que distingeix el dia de la nit. DUC Donam la m y portam aon jo puga veuret ab tos vestits de donzella. VIOLA Els t'l capit que m'ha portat an aquestes platges, ms se troba empresonat, no s per quina causa, no ms s que s per consell den Malvol, el majordom de madna. OLIVIA Ell l'afranquir... Que vagin a cercar an en Malvol. Ms, ai! ara recordo que ha devingut boig, pobre home! (Entren el JUTGLAR ab una carta y FABI) La meva follia m'havia fet oblidar de la seva. (Al Jutglar) Com est, boig? JUTGLAR La veritat, madna, t'l dimoni tant lluny com qualsevulga home li pugui tenir en el su cas. Us ha escrit una carta que jo us havia d'haver donat aquest mat, per com que les epistoles d'un boig no sn pas l'evangeli, poc hi fa que no arribin a qui van dirigides. OLIVIA Obrela y llegeixla. JUTGLAR Quedareu ben divertits sentint al Jutglar interpretant al boig. (Llegint ab to molt afectat) Per Du, senyora... OLIVIA Qu s aix? Qu ets boig? JUTGLAR No, madna, per llegeixo bogeries; si vostre senyoria vol que llegeixi com cal, s precs que hi cerqui l'entonaci. OLIVIA Vaja, llegeix com s degut. JUTGLAR Ja ho faig; per per llegir degudament haig de llegirho aix. Atenci, princesa; escolteu. OLIVIA (a Fabi) Llegiula vs, Fabi. FABI (llegint) Per Du, senyora, que cometeu un tort ab mi y tothom ho sabr. Encara que m'hagueu tancat en les tenebres y hagueu donat a l'ubriac del vostre oncle el ms absolut poder sobre meu, no per aix tinc l'enteniment menys sencer que vostra senyoria. Tinc la carta vostra en la que'm senyaleu quin ha d'esser el meu comportament y us juro que no me n'he apartat en lo ms minim; ab aquesta carta s ab lo que espero justificarme completament y confondreus com us mereixeu. Penseu de mi lo que us sembli. Poso per un moment la deferencia de banda y parlo per lo que'm dicta el ressentiment. -El furiosament maltractat, Malvol. OLIVIA Ell ha escrit aix? JUTGLAR S, madna. DUC Aix no sembla pas d'un boig. OLIVIA Aneu, Fabi, que'l treguin d'all ont s y feulo venir. (Sen va Fabi.-Al Duc:) Senyor, desprs de considerar tot lo que ha passat, preneume per germana ab la mateixa voluntat ab que'm volieu per esposa. Y, si altra cosa no disposeu, celebrarem en un mateix dia aquesta doble uni. DUC Accepto de tot cor l'oferiment. (A Viola) El Duc us dna eomiat; ms en pagament dels serveis que li haveu fet, serveis tant allunyats del vostra sexe com indignes de la vostre tendre y delicada educaci, y ja que per tant temps l'haveu tingut per amo, aqu teniu la seva m! D'avui en endavant sereu la mestrea del vostre amo. OLIVIA Y una germana meva... Voldreu serho? (Entra FABI ab MALVOL) DUC s aquest el boig? OLIVIA S, senyoria, ell mateix. Com us trobeu, Malvol? MALVOL Senyora, m'haveu ultratjat, crudelment ultratjat. OLIVIA Jo, Malvol? No! MALVOL S, vs mateixa, senyora. Passeu els ulls per aquesta carta; us ho prego. No negareu que sigui lletra vostra; escriviu ab altre estil y ab altres trets si podeu!, o b negueume de que aquest siga vostre segell. No hi podeu respondre ni un mot a tot aix! Confesseuho, doncs, y, pel vostre honor, expliqueume perqu m'haveu donat tant clares proves d'afecte y de distinci, dientme que somrigus en presencia vostra, y me poss lliga-cames creuades ab mitges grogues y tracts ab soperbia al vostre oncle sir Tobias, y a tothom del servei? Y desprs quan jo he obeit ple de justa esperana, per qu haveu permes que m'empresonessin, tancantme en una cambra tenebrosa, y que m'enviessin sacerdots, convertinme en la riota de tothom? Expliqueume, per qu? OLIVIA Ai, Malvol! aix no s pas lletra meva, si b regonec que hi t gran semblana; sns dubte s de la Maria. Y ara recordo que s ella qui m'ha dit que havies perdut el seny y aleshores t'has presentat rient y ab els posats que en la carta t'aconsellaven. Sernat, jo t'ho prego; has estat el protagonista d'una burla crudel, per jo't juro que quan sabrem els motius y els autors, tu mateix seras jutge y part en ta propria causa. FABI. Bona comtesa, volgueume escoltar, y no permeteu que, ni baralles ni ressentiments, vinguin a enterbolir l'alegria d'aquest moment feli que tant admirats ens ha deixat a tots. Ab aquesta esperana, us confessar que jo mateix, junt ab sir Tobias, som els que havem jugat aquesta passada an en Malvol, per venjana de les ofenses que'ns havia fet ab son tracte soperbis y descorts. La Maria s qui, a instancies de sir Tobias, ha escrit la carta, y ell, en pagament d'aquest favor, l'ha presa per esposa. Pesant imparcialment els torts d'abdues bandes, poc costar el regonixer que, per punyenta que hagi estat la burla, ms motius ha donat per fer esclatar la rialla que per covar la venjana. OLIVIA (a Malvol) Pobre Malvol, com s'han rigut de tu! JUTGLAR (encarantse ab Malvol) Esclar, _hi ha qui naix ab grandesa, altres que assoleixen les grandeses y altres a qui la grandesa sels imposa malgrat llur voluntat_. En aquesta farsa jo hi representava un tal mossn Topaci, senyor; per tant se val. _Per Du, Jutglar, jo no sc boig_. Per no us recordeu d'aix tamb? _No comprenc com vostra senyoria's pugui complaure ab la conversa d'aquest miserable coqu_ Y aix s com rodant el temps la revenja ve tota sola. MALVOL Jo'm venjar de tota aquesta colla. (Sen va) OLIVIA L'han befat crudelment. DUC Atureulo y mireu d'aplacarlo. Encara no'ns ha dit res del capit. Quan aix s'hagi aclarit y sigui arribada l'hora feli, un lla solemne unir nostres nimes. Mentrestant, dola germana, no'ns mourem d'aqu. Vine, Cesari, car aquest ser ton nom mentres siguis home, ms quan vesteixis les robes que't pertoquen, allavores seras l'esposa d'Orsino y la regina dels sus pensaments. (Sen van tots) JUTGLAR (cantant) Quan encar jo era petit, Vinga vent y pluja, oid! Pr tot m'era divertit; Pensava sempre plour. Y quan ja vaig ser fadr Vinga vent y pluja, oid! Tanqueu la porta al coqu; Pensaven sempre plour Ms ai! al pendrer mulle Vinga vent y pluja, oid Tot va anar com Du volgu Pensava sempre plour? Y heusaqu que cada nit Vinga vent y pluja, oid! Ubriac m'en anava al llit, Pensava sempre plour Fa molts anys que'l mn s nat Vinga vent y pluja, oid La comedia s'acabat Pensem que'us agradar. (Sen va) FI NOTES DEL TRADUCTOR La traducci literal del ttol d'aquesta comedia -Twelfth night- s: _La nit dotzena_ emper nosaltres havem traduit _La festa dels reis_ atenentnos a que la nit a la qual se refereix el ttol s la que fa dotze a comptar de Nadal, o siga la de la Festa dels reis. (1) La traducci del nom d'aquest personatge, s sir Tobias Eructe. (2) Y la d'aquest: sir Andreu Galta-encesa. Per lo ingrat que resultaria a l'orella la traducci vulgar de la paraula BELCH, y que al nostre entendre s la que se li hauria de donar, y tenint en compte que aquest s l'habitual parella de l'altre esmentat personatge, hem decidit no traduir sos cognoms. (3) En aquell temps era popular una estampa en la qual hi havien representats dos caps de ruc y al peu hi deia, dirigit al lector: _Heusen aqui tres_ (4) Vers d'una can popular (5) Id. id. (6) Partidari de Robert Brown, clebre sectari d'aquella poca. (7) Un document de l'any 1610 diu que aquest llit tenia vuit peus d'amplada y els seus matalaos eren de ploma de cigne. Ocupava la cambra principal del hostal del Cervo en la ciutat de Ware (Anglaterra). End of Project Gutenberg's La festa dels reis, by William Shakespeare License: Share Alike